Per Josep Manuel Sanabdon
La maledicció del silenci. Manel Alonso i Català. Col·lecció La Tardor, Els Llibres de Camacuc. València, 1992. Tercera edició, revisada el 2006, amb il·lustracions d'Alberto Urcaray, glossari de l'autor i activitats didàctiques a càrrec de Mercé Claramunt. Col·lecció Can Perla. Brosquil edicions, València 2007.
Manel Alonso i Català (Puçol, 1962), havia publicat diversos poemaris fins ara, però sobretot caldria destacar la seua tasca com a activista cultural a la seva comarca (L’Horta Nord), on és l’animador de la tertúlia literària Les Nits Màgiques del Django’s i de la revista L’Aljamia. La Maledicció del silenci és la seva primera novel·la.
La història és narrada des del punt de vista de Màxim Arnau, un filòleg que al cap de molts anys torna al seu poble Pouet, i troba que allí on hi havia un antic palau ara s’alça l’Ajuntament, a partir d’ací inicia, amb un llarg flash-back, el record d’una aventura juvenil, amb tres amics més, pels túnels que comunicaven el palau amb altre indrets històrics del poble, i que constitueix el nucli de la novel·la.
La curiositat per iniciar l’aventura els va partir de les històries que conten els més vells del poble, per persones que semblen ancorades en una altra època, i que rememoren el passat, tot filtrant-lo per la seva fantasia. Ells són els únics testimonis d’un món que es va enderrocant, i que amb la caiguda s’emporta la història i la llegenda dels pobles.
L’entrada als túnels que hi ha a sota del poble suposarà per a Màxim Arnau i els seus amics descobrir una altra dimensió del temps, i entrar de ple al món de les llegendes i l’imaginari col·lectiu del seu poble, des d’un oncle desaparegut misteriosament uns anys abans, a un frare franciscà del segle XVII o un templer del segle XVI.
La maledicció del silenci constitueix un homenatge al món de la fantasia i de les rondalles, una cultura que tots els pobles posseïen en un temps no gaire llunyà i que ara pràcticament ha desaparegut, emportat per l’evolució ràpida dels temps que a tots iguala i ens fa perdre la identitat; en aquest aspecte és ben significatiu que quan el protagonista ha tornat al poble al cap dels anys, es troba que han desaparegut, víctimes de la destrucció urbanística, gran part dels edificis històrics del poble. Però no és aquest l’únic homenatge, també podem trobar un homenatge als clàssics del cinema del terror en l’episodi del comte templer Josep de Torrefosca, el seu misteriós criat i la seva estranya mansió.
En definitiva, podem dir que ens trobem davant un nou novel·lista, amb una imaginació desbordant i amb una novel·la molt densa, ja que tot i tractar-se d’una novel·la breu, hi trobem un gran nombre d’episodis i personatges sense que res resulti sobrer.
Publicat al suplement de Cultura del diari Avui 4 –IV – 1993.
La història és narrada des del punt de vista de Màxim Arnau, un filòleg que al cap de molts anys torna al seu poble Pouet, i troba que allí on hi havia un antic palau ara s’alça l’Ajuntament, a partir d’ací inicia, amb un llarg flash-back, el record d’una aventura juvenil, amb tres amics més, pels túnels que comunicaven el palau amb altre indrets històrics del poble, i que constitueix el nucli de la novel·la.
La curiositat per iniciar l’aventura els va partir de les històries que conten els més vells del poble, per persones que semblen ancorades en una altra època, i que rememoren el passat, tot filtrant-lo per la seva fantasia. Ells són els únics testimonis d’un món que es va enderrocant, i que amb la caiguda s’emporta la història i la llegenda dels pobles.
L’entrada als túnels que hi ha a sota del poble suposarà per a Màxim Arnau i els seus amics descobrir una altra dimensió del temps, i entrar de ple al món de les llegendes i l’imaginari col·lectiu del seu poble, des d’un oncle desaparegut misteriosament uns anys abans, a un frare franciscà del segle XVII o un templer del segle XVI.
La maledicció del silenci constitueix un homenatge al món de la fantasia i de les rondalles, una cultura que tots els pobles posseïen en un temps no gaire llunyà i que ara pràcticament ha desaparegut, emportat per l’evolució ràpida dels temps que a tots iguala i ens fa perdre la identitat; en aquest aspecte és ben significatiu que quan el protagonista ha tornat al poble al cap dels anys, es troba que han desaparegut, víctimes de la destrucció urbanística, gran part dels edificis històrics del poble. Però no és aquest l’únic homenatge, també podem trobar un homenatge als clàssics del cinema del terror en l’episodi del comte templer Josep de Torrefosca, el seu misteriós criat i la seva estranya mansió.
En definitiva, podem dir que ens trobem davant un nou novel·lista, amb una imaginació desbordant i amb una novel·la molt densa, ja que tot i tractar-se d’una novel·la breu, hi trobem un gran nombre d’episodis i personatges sense que res resulti sobrer.
Publicat al suplement de Cultura del diari Avui 4 –IV – 1993.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada