NOVES OPINIONS DELS LECTORS

Un nou grup de lectors m'han enviat la seua opinió sobre el recull de relats L'ombra del bou.

«Manel Alonso ha sabut plasmar o millor dit retratar a L’ombra del bou la idiosincràsia del seu poble, Puçol, en els seus relats, emprant unes paraules que mimen molt els personatges i els acaben fent entranyables.»

Lourdes Puchol (Puçol)

«El llibre L’ombra del bou m’ha agradat perquè conta històries humanes, situacions quotidianes i curioses prenent com excusa la festa dels bous al carrer.»

Juanvi durà (Puçol)

«Deliciosa alhora que evocadora m' ha resultat la lectura de L’ombra del bou. Manel va més enllà del que en un principi es podria considerar un llibre sobre la festa dels bous al carrer. Ens endinsa en el costumari d’un poble, Pouet, i ens submergeix, amb una prosa directa, àgil i neta, en tot un seguit de gestos, vivències i costums els protagonistes dels quals m' han resultat ben propers i familiars.»

Pilar Devis (Albuixech)

«La lectura del llibre L’ombra del bou m’ha agradat per diverses raons, la primera per la frescor del llenguatge, la segona pel bon ritme de la narració,  la tercera per la proximitat de l’escenari i de les persones i la quarta per la riquesa de les descripcions que fa l’autor dels objectes, dels llocs i de les situacions.»

Isabel Portalés (Puçol)

"L'OMBRA DEL BOU" UN LLIBRE ENTRANYABLE DE L'ESCRIPTOR VALENCIÀ MANEL ALONSO

Per Manuel García Pérez

Manel Alonso elabora un retrat costumista on els records dels avantpassats i la figura mitològica del bou conflueixen en una elegia sobre la caducitat de la vida.

 He d'agrair moltes coses a Manel Alonso, entre altres, que em permetera publicar la meua primera novel·la infantil, Terra d'esperits, en una editorial anomenada Brosquil edicions.

  La poesia de Manel, que he ressenyat en nombroses ocasions, em sembla una renovació del llenguatge post-romàntic que tanta capacitat creativa genera, ja que l’amor viscut des de la desil·lusió i l’abandonament són constants en molts dels seus poemes.

  Ara l’autor de Puçol presenta una col·lecció de relats, L’ombra del bou, publicats per Neopàtria, que venen a reforçar aquesta vessant postromàntica de la seua poesia amb una prosa plena de sentimentalisme i de records entranyables on la ficció i el costumisme presenten límits difusos.

  Manel Alonso elabora una particular semblança de la festa dels bous al carrer, entesa com un d’aquests ancoratges que permet que el passat torne a viure amb una intensitat idíl·lica, com si l’escassetat, la malaltia, l’opressió i la duresa de l’entorn foren aquest material literari que reconcilia l’autor amb una asfixiant sensació de pèrdua del temps.

  Les festes populars al voltant del bou, els mercats, els ancestres, les cases antigues i les seues laberíntiques estances, l'insomni i els absents defineixen una nova realitat sensorial que Alonso configura al voltant d’una ombra que guaita, intranquil·la i totèmica, el bou brau. Allò que més destaque d'aquests relats és la capacitat d’evocació que té el seu llenguatge, doncs, malgrat ser narrativa, l’expressió poètica subjacent en aquestes descripcions concises, generadores d’una idealització significativa d’un territori arrasat després del pas dels anys.

  Costums i mancances defineixen cadascun dels vint-i-set relats on l’autor i el lector es comporten com Teseu al laberint del Minotaure, ja que un gresol d’olors, visions i records ens submergeixen en la necessària dissidència amb el present, en l'entranyable sacrifici de recordar el que vam ser en el món d'altres que van marxar.

Publicat el 30 d'abril de 2016 al periòdic digital Mundiario.