El temps no vol quedar penjat. Dietari dels primers noranta. Llibres de L’Aljamia núm. 17. Rafelbunyol, 2008.
Quan un emprèn l’escriptura d’un dietari vol deixar constància d’una sèrie de fets que es volen recordar. Un dietari és una mescla de gèneres, una crònica dels fets viscuts, dels posicionaments, dels pensaments, dels plantejaments.
Resulten una manera molt peculiar d’acostar-se al món, però al mateix temps reflexió sobre la pròpia vida.
El dietari de Manel Alonso se situa en una edat, els 30 anys, en la que un no és un jove, però encara se sent jove, on la situació familiar i professional comença a estar força definida.
Resulten estes notes les d’un activista cultural al qual veiem recorrent tot el territori del domini lingüístic del català, amb diferents empreses editorials i un clar compromís amb la llengua.
És un retrat de relacions amb el jo íntim, amb el jo familiar i el jo de l’escriptura i el país.
La seua lectura és amena, és fàcil en una vida que ens és tan propera trobar espais de coincidència, però també podem trobar espais nous, enfocaments nous als problemes, nous pensaments, que podem contrastar amb els nostres.
Afortunadament la nostra literatura es va poblant d’este tipus de llibres més freqüents a la cultura anglosaxona. Des de Gaziel i Pla l’estela de diaris i dietaris és ampla, però el gènere penso jo és d’una vigència plena i ha trobat excel·lents conreadors en les noves generacions d’escriptors. Sense anar més lluny esmentaríem El rastre dels dies i Quaderns deltaics, de Josep Igual.
Este dietari, El temps no vol quedar penjat. Dietari dels primers noranta, és d’agradable lectura i ens fa més pròxim l’autor, més estimat.
Del cinc al nou de juliol l’Aula de Poesia de la Universitat de València va organitzar la I Setmana de la Poesia. Una setmana en el que entre altres activitats es va fer un curs sobre transversavilitats poètiques, una taula redona sobre Poesia líquida: realitat dels cafés litearis i les tertúlies poètiques a laciutat de València i diversos recitals de poesia.
El dia deu de juliol a Cornudella de Montsant vaig participar a les Terceres Jornades Literàries que van estar organitzades per l’escriptor Jesús M. Tibau i patrocinades per l’Ajuntament d’aquest municipi de la comarca del Priorat. Aquestes jornades tenen un doble objectiu per una banda que un seguit d'escriptors presenten la seua obra als veïns de Cornudella i per altra que aquest mateixos escriptors puguen conèixer el municipi de Cornudella que té en el seu terme paisatges de gran interés.
Al Teatre La Renaixença vaig poder presentar el meu darrer llibre de poesia Si em parles del desig, a la taula m’acompanyaven els escriptors Cinta Arasa, que va llegir un fragment de la seva obra Arran de l'Ebre, David Martí per parlar d'Oli en un llum, d'Ignasi Revés, que alhora va llegir un fragment de Les bruixes d'Arnes, obra de Martí, Joan Giné, que va llegir un fragment de la seua novel·la El genet nu, Jordi Pijoan-López, que va llegir un fragment de Sang culé, Pilar Garriga que va llegir un fragment d’Un estiu a Tacugama, i va tancar l’acte Vicent Sanz que va llegir un fragment de Partida.