Per Josep Manel San Abdón
Les petjades de l’home invisible. Dietari.
Manel Alonso i Català.
Quorum llibres. Valls, 2017
Manel Alonso i Català (Puçol, 1962) és
poeta, narrador, columnista de diversos diaris, activíssim a les xarxes
socials, editor, impulsor de mil i una activitats a l’entorn de la literatura i
tanmateix es considera un home invisible. Podríem dir, però, que no és l’únic
cas. Es pot afirmar, emulant el poeta, que és un entre tants.
El País Valencià, una societat on només el 2% dels seus
habitants compra llibres en valencià, està ple d’excel·lents escriptors,
músics, creadors en tots els camps de les arts, que superant tot tipus
d’obstacles utilitzen el valencià en les seues obres, però que són totalment
desconeguts pels seus conciutadans De vegades, fins i tot el públic
potencialment interessat en la seua obra no en té accés per simple
desconeixement, ja que són ignorats pels grans mitjans de comunicació, si és
que en tenim algun de gran mitjà els valencians.
Manel Alonso ha reunit en aquest llibre un seguit
d’articles que abracen des de setembre de 2014 fins a setembre de 2016,
els quals setmana a setmana va anar publicant en la premsa. El tema de la
invisibilitat de l’escriptor en una societat que li dóna l’esquena és un tema
recurrent en molts dels articles. L’estat de l’escriptor en el nostre país és
tant precari que no únicament ha de fer l’esforç d’escriure el llibre, sinó que
a més, en la majoria dels casos, a conseqüència de la modèstia de les
editorials, i la falta d’infraestructures culturals, ha de fer-se ell la
promoció, ha d’organitzar-se les presentacions…fins al punt que no només és
pràcticament impossible la professionalització, sinó que a més li costa diners
de la butxaca. Davant d’aquest panorama, malgrat ser un lluitador incansable,
un home boig per la literatura i un enamorat de la seua llengua, sovint té la
temptació de llançar la tovallola i abandonar-ho tot.
El dietari reflecteix les seues vivències i les seues emocions,
sobretot les relacionades amb la família, els problemes de salut del seu fill
gran, l’alzheimer que afecta a algun familiar, el record dels avantpassats que
ja no hi són. Així mateix s’enfronta al pas del temps que el va afectant
físicament i que van fent desaparèixer la gent del seu carrer de tota la vida
de Puçol. En algunes entrades mostra la seua angoixa pels problemes judicials
que li apareixen per la seua topada amb un policia municipal que va fer un ús
abusiu de la seua autoritat.
La crítica política ocupa un lloc destacat. Els polítics
corruptes i els que intenten acabar amb la identitat cultural del País Valencià
són objecte de reprovació en els seus articles. Lamenta, així mateix, la
transformació soferta pels seu paisatge més pròxim, sotmès a la destrucció més
despietada a conseqüència de l’especulació salvatge d’aquests anys.
Hi ha moments, però, d’entusiasme i optimisme, com per
exemple, quan l’any 2015, diversos grups i solistes van musicar poemes seus i
es va publicar el disc Després vingué la música.
Les petjades de l’home invisible, és un llibre sincer, emotiu, valent, que reflecteix les
vivències i vicissituds de l’autor de manera entranyable, fins al punt que ens
el fa molt pròxim i ens commou.
