ANDREU VALOR ENS CANTA "CONTE DE LA IBÈRIA ORIENTAL"

Com un joglar modern, el cantautor de Cocentaina Andreu Valor interpreta un poema del llibre Com una òliba (Editorial Aguaclara, Alacant, 2002) de Manel Alonso, Conte de la Ibèria Oriental. La música i els arranjaments han anat també al seu càrrec.

Conte de la Ibèria Oriental és el relat quotidià d’una derrota col·lectiva, d’una burla constant a la intel·ligència, d’un seguit d’imposicions absurdes fetes en nom de l’Estat sota l’empara legal d’una majoria manipulada per un poder arrogant.

Ens parla, en alguns moments d'una manera minimalista, de com el supremacisme lingüístic i cultural del nacionalisme espanyol, en iniciar-se l’anomenada transició espanyola, alimentà el monstre violent de l’autoodi, el monstre del secessionisme i de la xenofòbia, utilitzant sense cap mena d’escrúpol els diversos ressorts de l’aparell de l’Estat, perseguint amb virulència aquells que no tenen el seu mateix objectiu, per tal d’anihilar una llengua i una cultura. Però el poema no està escrit des del punt de vista d’un nosaltres, encara que ho puga parèixer en un primer moment, sinó des de l’experiència d’un jo, un jo, el poeta, que ha dedicat tota la seua vida a construir una obra digna, en una llengua concreta, la qual el poder ha convertit en un element de confrontació entre els seus parlants per tal d'arraconar-la al calaix de les coses inútils. El poema és el relat dolgut, aparentment pessimista, d’un individu que se sent atacat, perseguit, menyspreat i d’alguna manera frustrat i enfurismat. Un individu que sap qui és el seu enemic i el denuncia, i que mostra els blaus que li han provocat els colps rebuts. Un individu disposat, a pesar de tot, a continuar construint la seua obra en la seua llengua, perquè la fe i l’esperança sap que mai no les perdrà.

La guitarra d’Andreu Valor trenca d’una manera suggestiva el silenci, ho fa com anunciant que d’un moment a l’altre aquell que li grata les cordes es posarà a narrar una història d’aquelles que atrapen l’auditori.

Entre tendra i envellutada, la veu d’Andreu Valor entra en escena aconseguint en els primers versos captar la nostra atenció, situar-nos en un espai geogràfic i temporal i presentar-nos el drama que ens cantarà tot seguit.

El cantant mussita aquests primers versos per anar donant-los, alçant la veu d’una manera pausada, més força, fins que trenquen en un clam, en una queixa, aleshores la guitarra de colp i volta accelera i apareix la tornada, i quan aquesta sembla anunciar la fi de la cançó Andreu ens oferix, amb les dues mans, un raig de llum, l’esperança, convertint el que tots ens pensàvem que era un lament en un nou element per a continuar amb renovada alegria el nostre combat.

BORJA PENALBA, ANDREU VALOR I "SENSO"

El compositor, productor, arranjador i músic de la ciutat de València Borja Penalba, un home polièdric a qui li agrada acostar-se al món de la poesia, ja siga convertint algun poema en cançó o fent el paper de rapsode en diversos espectacles on ha estat capaç de seduir un públic exigent, és un individu amb un gran talent i una immensa passió pel seu ofici. Enguany, un any en què ha estrenat un parell de nous espectacles, el primer  "De l'amor i altres galindaines" amb el seu amic Francesc Anyó i el segon amb el poeta David Caño i el polític David Fernández al voltant de l’obra d’Ovidi Montllor, sense deixar d’acompanyar en els seus concerts gent com ara Feliu Ventura, Maria del Mar Bonet, Andreu Valor o Joan Amèric, enguany, dic, ha triat un poema de Manel Alonso i Català per a convertir-lo en cançó. Es tracta de Senso, un poema breu que forma part de la col·lecció Apunts per a un homenatge, inclosa dins del llibre Com una òliba (Editorial Aguaclara, Alacant, 2002). Un homenatge pòstum a l’obra de Josep Maria Ribelles (1932-1997), on Alonso des de la seua manera d’entendre la poesia lligada a allò que se’n diu realisme intimista o poesia de l’experiència s’aproxima a l’obra del seu paisà marcada pel simbolisme, la sensualitat i un cert hermetisme.

Josep Maria Ribelles va escriure el seu llibre Senso influenciat per les imatges de la pel·lícula italiana del mateix nom dirigida per Luchino Visconti, una cinta que es va inspirar en l’obra de l’escriptor italià Camilo Boito (1836-1914). Passió amorosa, recerca del plaer i la sensualitat al bell mig de la lluita per la independència italiana.

Diverses mirades sobre un mateix tema d’individus que utilitzen diferents llenguatges artístics: el relat, el cinema, la poesia i ara amb Borja Penalba la música, i que són capaços de dialogar entre ells aportant el seu bagatge vital, els seus anhels i fantasies a un dels grans temes que han mogut la creativitat de l’ésser humà al llarg de la història, el desig.

Borja Penalba, sobre els versos d’Alonso, ha escrit una cançó amb un ritme pausat, on la guitarra i l’acordió construïxen un llit musical suggeridor sobre el qual la veu personal, sensual, d’Andreu Valor, un altre gran seductor, acompanyat en alguns moments per la inconfusible i càlida de Borja, va desgranant mot a mot un text d’alt voltatge.

És una cançó breu, intensa, plena de matisos, amb una passió continguda que no reprimida, que compta amb el segell personal d’un home que coneix totes les tonalitats del so i dels silencis.