EL TRIO CANT VIU I "LA MARINERIA VELLA DE CASTELLÓ"

Després d’una dura jornada en la mar, els pescadors i mariners del Grau de Castelló es reunien al voltant d’una taula per a celebrar amb el cant i el ball la bona pesca. Entre les cançons que cantaven hi havia les marineries, un  fandango que els grauers feren seu i que a hores d’ara tenen com una mena de senyal d’identitat. 

Sovint les lletres ens parlen de l’univers vital dels mariners, dels pescadors i de la gent de la marjaleria castellonenca. En el Diccionari Alcover-Moll se’ns diu que la Marineria és una ballada que es fa damunt d’un cadafal en la festa de sant Fèlix, a Castelló de la Plana; en l’actualitat el grup de danses del Grau “Illes Columbretes”, tanca les seues actuacions amb una mostra de marineries.

D’entre aquestes peces musicals destaca La Marineria Vella de Castelló, pel seu to irònic i humorístic així com per la barreja d’estrofes escrites en castellà i en valencià. El cantaor amb traça li tira tendresa i sal grossa a les coses de l’amor, l’erotisme i la supervivència diaria. “Ai, si tu te vas a bañar/ avisame un día de antes/ yo te enrramare el camino/de perlas y de diamantes/ si tu te vas a bañar”, “Ai, me van quedar adormit/ i em feren un tracquiló/ i una xica de Cabanes/ i un atra de Castelló/ me van quedar adormit”.

El trio de música tradicional valenciana Cant viu, format per Patxi Ferrer, Carles Aguado i Eduard Navarro, oferix una nova versió de La Marineria Vella de Castelló, amb una lletra que ha escrit per a l’ocasió Manel Alonso. Una lletra que ens parla de la tristesa que sent un home quan es veu abandonat per la seua parella, la qual està cansada de la vida noctàmbula que porta el seu home “Ai! Em dius que te’n vols anar, /que estàs ben farta de mi, /que m’he deixat atrapar /en la xarxa de la nit, /em dius que te’n vols anar".

L’adaptació musical de La Marineria vella de Castelló ha anat a càrrec d’Eduard Navarro, qui ha treballat a partir del muntatge que el folklorista de Vila-real Àlex Torres va fer en el seu moment. La veu, nítida, sòlida, potent, la posa Patxi Ferrer, cantaora de grups de danses com ara Realenc de Picanya i Alimara de València, en l’actualitat també forma part de Sis veus per al poeta, un projecte musical coordinat per la cantautora Eva Dénia i on musiquen poemes de Vicent Andrés Estellés. A la guitarra Carles Aguado, membre també de la Colla Brials i de la rondalla del grup de danses Repicó de Manises. Al llaüt i la mandolina, Eduard Navarro, multiinstrumentista que ha format part de bandes tan emblemàtics del folk valencià com ara L’ham de foc, Capella de Ministrers, Urbàlia Rurana, i que també ha acompanyant cantants com ara Apa o Miquel Gil. Navarro s’encarrega en Cant viu de la direcció, selecció de repertori, adaptació i arranjaments musicals, una tasca en la qual col·laboren activament els altres dos membres del grup.

Cant viu interpreta La Marineria vella de Castelló amb una energia i una màgia impressionants producte del talent musical, de l’ofici com a cantants i instrumentistes i de l’estima que senten per la música i la cultura populars.

ARTUR ÀLVAREZ I "COM UNA ONADA"

El cantautor de Castelló de la Plana Artur Àlvarez és, junt amb Paco Muñoz, Ovidi Montllor, Raimón i Miquel Gil, un dels músics que més s’ha acostat a la poesia valenciana per a compondre les seues cançons, ajudant d’aquesta manera a divulgar i a popularitzar un gènere minoritari. 

Àlvarez ha publicat treballs en què s’ha centrat en autors castellonencs com ara Bernat Artola, Miquel Peris i Segarra i una sèrie d’autors contemporanis com ara Josep Porcar, Nel·lo Navarro o Susanna Lliberós. A diferència de Gil i Muñoz, Àlvarez també és poeta i ha participat en diversos reculls de poesia de les comarques de Castelló.

El seu estil personal està marcat per la influència que sobre la seua manera de compondre i de cantar han exercit tres grans monstres de l’anomenada cançó d’autor: Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat i Lluís Llach, d’entre els quals pense que hi ha més ecos en les seues cançons d’Aute que de cap altre. També, pel timbre de la seua veu, pel to intimista de les seues cançons i eixa estima per la poesia, trobe un cert parentesc dels seus treballs discogràfics amb alguns del cantautor solsoní Roger Mas, ara mateix estava pensant en aquells en què Mas musica Jacint Verdaguer.

Artur Àlvarez, que porta més de trenta anys en el món de la música, acaba d’editar un cedé recopilatori amb els millors temes dels darrers deu anys, el qual acompanya un llibre amb totes les lletres més una petita antologia poètica. Encara en plena promoció, ha compost i ha gravat un nou tema: Com una onada, del llibre Si em parles del desig (Onada edicions), de Manel Alonso i Català.

Pense que era només una qüestió de temps que Àlvarez i Alonso es trobaren. Sobretot eixa part de la poesia de Manel Alonso on l’amor i l’erotisme es barregen amb la tendresa i la passió.

La música i els arranjaments de Com una onada han estat a càrrec d’Artur Àlvarez i fins i tot els teclats i la percussió, i com en la majoria dels seus treballs anteriors ha comptat amb la col·laboració de Carlos Àlvarez, que ens oferix un impressionant solo de guitarra.

Estem davant d’una cançó intimista, cuidada, amb una tornada encomanadissa, que sublima la bellesa del nu femení suggerint un paradís de tendresa i plaer en la mirada d’aquell que l’observa, un goig per als sentits.