SEGONA FORNADA DE PRESENTACIONS DE "CRÒNIQUES DES DE L'INFERN"

Continuant amb el periple de presentacions del llibre Cròniques des de l'infern, iniciat el 13 de juny de 2013 a la llibreria La Costera de Xàtiva, durant el trimestre que va del 4 de setembre fins al 5 de desembre hem fet un total de nou presentacions. La idea inicial és fer-ne almenys una per comarca valencianoparlant, així, a hores d’ara, ja podem dir que hem passat per les comarques valencianes de La Costera, La Ribera Alta i Baixa, L'Horta Nord, El Camp de Morvedre, El Camp de Túria, La Vall d'Albaida, L'Alcoià, la ciutat de Valencià i la ciutat de Barcelona.

El quatre de setembre, durant les festes de Montcada, en un envelat al mig del carrer, i en un acte organitzat per la bona gent de Compromís, Antoni Rovira em feu la primera presentació de la nova fornada.

El deneu de setembre a la llibreria 3i4 de la ciutat de València, em va presentar el llibre el professor i escriptor Andreu Sevilla. El cantautor Rubén Durà ens oferí un tast musical.

El tretze d'octubre Antoni Rovira em presenta el llibre a l'Ajuntament de Montesa.

El setze d'octubre, dins del programa de la Fira Alternativa, el poeta Salvador Lauder em va presentar el llibre en Carcaixent.

El divuit d'octubre em vaig autopresentar el llibre a la Casa de Cultura de Montserrat.

El vint-i-cinc d'octubre el poeta Pep Alfonso em va presentar el llibre al Casal Jaume I d'Ontinyent.

El vuit de novembre el poeta Josep Micó em va presentar el llibre a l'Ajuntament d'Antella.

El vint-i-vuit de novembre el periodista i escriptor Francesc Viadel em va presentar el llibre a la Casa València de Barcelona. Rubén Durà ens va oferir un tast musical per a tancar l'acte.

I el cinc de desembre l’escriptora Mercè Climent em va presentar el llibre al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi. Tot seguit el cantautor Rubén Durà ens oferí un tast de les seues millors cançons.

Per al mes de gener ja hi ha previstes diverses presentacions a Cocentaina, Gata de Gorgos, Almenara i Castelló de la Plana.

ES PRESENTA A BURJASSOT I ALZIRA "EL SOMNI DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS"

El dijous 19 de setembre a la Casa de Cultura de Burjassot va tindre lloc L’any Estellés. Una oportunitat per a les editorials valencianes. Un acte conduït per la periodista Montse Català en el qual van participar el crític i escriptor Juli Capilla, encarregat de l’antologia per a infants La vida contada a un nen del veïnat i l’escriptor Manel Alonso i Català autor del llibre El somni de Vicent Andrés Estellés.

Tots dos autors a preguntes de Montse Català parlaren de les seues obres, de Vicent Andrés Estellés i de la  importància de la seua obra literària.

Després d’aquesta presentació col·loqui, i l’actor i cantant Enric Esteve, acompanyat pel músic Manel Chust interpretaren diverses cançons basades en poemes d’Estellés.

El matí del dissabte 22 de desembre, a la llibreria Nonna d’Alzira, el poeta, mestre i crític literari Josep Antoni Fluixà, presentà a un públic majoritàriament infantil els llibres El somni de Vicent Andrés Estellés i El somni de Mercè Rodoreda de l’escriptor Manel Alonso i Català i de la il·lustradora Empar Piera.

Fluixà parla als menuts dels autors i del llibre com si els estiguera narrant un conte i per a fer-ho possible compta amb la participació d’algun xiquet i alguna xiqueta. 

Després prengueren la paraula els autors per a tot seguit tancar l’acte Vicent Penya i Manel Alonso amb el seu espectacle Conta’m un conte-canta’m una cançó.

APARENÇA DE PARADÍS

Per Antoni Zaragozà

Quan s’esguerrà tot? En quin moment el país dels valencians passà de ser un Paradís oficial, enveja del món occidental, a esdevindre un miratge de cartró pedra, un infern real? Un infern dantesc on “els poderosos i els governants actuen amb desvergonya, prepotència, hipocresia, mentides i traïdoria” escriu Antoni Rovira a la introducció d’aquest llibre que Manel Alonso i Català (Puçol, 1962) ha publicat amb el títol de Cròniques des de l’Infern (Onada edicions, 2013). Les pàgines d’aquest recull de cinquanta dos articles d’opinió publicats en diversos mitjans de comunicació entre el 2011 i el 2013, són una tria dels millors escrits, amb els quals es pretén establir un lligam entre el pensament de Manel Alonso i Dant Alighieri. Amb especial referència a l’Infern de la Divina Comèdia. Un maridatge, pot ser no tan “espectacular” com es vol, però si molt efectiu. En quin moment molts escriptors valencians començaren a sentir-se exiliats al seu propi país, com Dant; se sentiren menyspreats pel poder, com Dant; convivint amb una societat que majoritàriament no acaba de reaccionar (bo i ben pagada de no ser ni carn ni peix), com Dant?
Manel Alonso, com si d’un penjoll de raïm anara agafant un gra darrere d’un altre, reflexiona i desgrana cada un dels mals que afligeixen la societat valenciana. A partir d’una anècdota qualsevol, d’un fet concret, o d’una experiència determinada, en definitiva d’allò quotidià, bé siga personal o d’altri però que l’ha sentida com a seua, va lligant simptomatologia amb les causes de cada xacra, de cada mal, a manera de denúncia. Tanmateix, la textura dels escrits estan fets des del coratge i amerats d’una ràbia continguda, covada, la que naix de la impotència per tant abús injustícia i desgavell, de tants diners de tots els valencians balafiats, de tanta fal·làcia i mentida dites amb el millor somriure, de tanta censura, de tant d’autoodi en tant que valencians, del molt poc de respecte cap a la societat valenciana, cap als seus trets d’identitat, la seua llengua, símbols, dret; de tanta burla vomitats pels servidors de les estructures de poder al País Valencià, que ha marcat les últimes legislatures i que conformen aquest dolorós infern dantesc sense fi. “Els personatges que ara em fan por”, diu Alonso, “són gent vestida amb corbata i jaqueta, ben pentinats, amb una educació exquisida, no alcen mai la veu (...) tenen mirada de bona persona, però en el fons són d’una crueltat infinita, no sols volen els nostres diners, han vingut a arrabassar-nos tots els nostres drets”. I, si Dant va dibuixant cercles en el seu Infern, segons categories de maldats i vileses a l’Infern, el nostre escriptor de Puçol ens proporciona les claus i assenyala els responsables del nostre infern particular a cada crònica, a cada article: són els “vells dinosaures” de la política valenciana i els seus “cadells més obscens” que, per tal de salvaguardar el seu poder “juguen fort a fraccionar i enfrontar (...) una societat a la qual li costa madurar”, són un grapat “d’individus dèbils preses per l’avarícia o/i la luxúria, que tenen una doble moral”, “són sectaris (...) incapaços de renunciar al passat i assumir valors democràtics”; són els que han conformat una “classe política sucursalista, de vegades surrealista, unes classes socials dirigents desvalencianitzades (...) convertits en valedors dels poder central en contra dels interessos dels valencians”; són els que han manipulat i censurat els mitjans de comunicació públics, els que han ajudat a fer una Europa de mercaders i usurers, no dels pobles; són els que han abocat a l’atur, a l’emigració o a llocs de treball precaris amb sous ridículs a milers de joves llicenciats amb una formació sòlida i màsters; són els que han malbaratat els cabals de tots els valencians, han retallat els serveis públics, l’assistència sanitària, l’ensenyament, les ajudes socials,i han empobrit –i de quina manera!– la societat valenciana. Per a qui han estat governant?, es pregunta Manel Alonso. Són, fet i fet, l’efecte “d’aquest gran fracàs col·lectiu que anem construint dia a dia”.

Article publicat a la secció Posdata del diari Levante-El mercantil valenciano el divendres 13 de desembre de 2013.

RETORN A POUET

Per Ximo Espinós

Llibre a llibre, Manel Alonso ha anat bastint el mite de Pouet. De la mateixa manera que Enric Valor amb la seua Cassana o Jesús Moncada amb Mequinensa, per citar dos noms que li són afins, Alonso s'ha basat en el seu poble natal (Puçol, en l'Horta Nord) per a crear un espai literari on convocar els personatges, reals i imaginaris, que poblen les seues narracions. Els somriures de la pena és, fins ara, la darrera incursió en aquest territori íntim. Es tracta d'un llibre de relats que integra materials de diversa procedència, encabits en les tres parts que el configuren.

La primera part conté els relats més imaginatius del conjunt. Consta de vuit contes que giren al voltant de la temàtica de la mort. La majoria d'ells adopta la forma d'un monòleg, mitjançant el qual els protagonistes ens narren la seua experiència amb la Dama Negra. En dos casos (El constructor i El compte) la mort adopta forma humana, i a la manera de les al·legories de la literatura sapiencial va en busca de les seues desvalgudes criatures. En la resta de relats el tractament és més realista, tot i que destí sempre hi té l'última paraula. La segona part del llibre dóna pas al registre autobiogràfic, i aleshores els contes adquireixen una tonalitat més pròxima, més personal, on la malenconia pel temps perdut es contrapesa amb un remarcable sentit de l'humor. L'autor evoca diversos moments de la seua infantesa i joventut, i la figura dels seus pares hi apareix sovint, protagonitzant diverses anècdotes.

En els diferents relats de Manel Alonso, la malenconia pel temps perdut es contrapesa amb un remarcable sentit de l'humor.

En “Els gats viuen dels descuidats”, per exemple, el seu progenitor arriba borratxo a casa i ha de patir les maldats del gat de la casa. D'altres animals domèstics desfilaran per la memòria del narrador, com ara la Lloba, l'estimat gos, i fins i tot una enfadosa cabra. Junt amb la família i d'altres animals, el catalitzador predilecte dels records serà l'escola, immersa en les darreres alenades de la Dictadura. Un bon exemple n'és la narració titulada "La llarga ombra del feixisme", on el xiquet protagonista pren consciència que «l'Espanya una, grande y libre era com un vent que entrava per les portes i finestres de les cases i es diluïa en l'aigua, tot filtrant-se en el menjar, i en alimentar-nos ens posava la por en el cos».

En d'altres contes, com en "El tambor", la nostàlgia es fa més punyent, i el narrador se sent exiliat en un present on ja no troba el ritme idealitzat de la infància. L'últim relat d'aquesta segona part, “El trànsfuga”, conta el naixement de la vocació d'escriptor, mentre treballava com a collidor de taronges, i serveix de transició a la tercera part del llibre, inspirada en l'experiència de Manel Alonso com a editor. Hi desfilaran tota una sèrie de personatges més o menys reconeixiblesque dibuixen un panorama pintoresc i divertit, pròxim al dibuixat per M.J. Arinyó a L'atzucac del perdedor. Els contes finals reprenen els temes de la primera part: contalles mortuòries, l'amor als animals (amb el sorprenent monòleg de la gata Perla) i el lament per la pèrdua dels éssers estimats, concentrat en l'angoixada pregunta que dóna títol a l'últim relat: "Què passa amb els nostres records?"

QUAN L'INFERN ÉS A CASA

Per Rafael Vallbona

A la Divina Comèdia, als últims dos cercles de l'infern es castiguen els pecats d'engany i frau. Els corruptes bullen en quitrà, els hipòcrites carreguen amb lloses de plom pesades com les seves mentides, i els lladres són perseguits per serps que, quan els piquen, els transformen en serps que piquen a altres lladres. El periodista Francesc Viadel diu que la porta del laberint del Minotaure és als peus de la serra Calderona, a Puçol. I ja pot ser, perquè de la lectura dels 52 articles que conformen el darrer llibre de Manel Alonso, Cròniques des de l'infern (Onada edicions), si una cosa queda clara és què València s'ha convertit els darrers anys en el rebedor de l'infern de la Divina Comèdia.

La idea d'equiparar el discurs argumental d'Alonso amb l'infern de Dant és del professor Antoni Rovira, que ha fet la tria i organització dels textos que Alonso, un escriptor tot terreny com tants i tan bons hi ha al País Valencià, ha publicat a la premsa no servil amb la classe dominant valenciana entre 2011 i avui. A un lector d'un país normal això li podria semblar exòtic, però els temps que es viuen al País Valencià, on poderosos governants actuen de forma deshonesta, traïdora i mentidera, fan que, per poc que el lector hi pensi, s'adoni de que l'infern és a casa. Potser així reaccioni, perquè la societat valenciana ha de fer autocrítica sobre l'endormiscament, pervers o cofoi, en el que està vivint de fa anys.

Diu Alonso que els escriptors valencians, com Dant, se senten exiliats del seu país, menyspreats i condemnats pel poder que els qüestiona fins i tot la llengua. Te raó, és la conseqüència del compromís amb la societat. El contrari, els premis i afalacs, són pagament per la submissió.

"CONTA'M UN CONTE-CANTA'M UNA CANÇÓ" A LA PLAÇA DEL LLIBRE.

Organitzat per les Universistats de València, d'Alacant i la Jaume I de Castelló, així com per ACPV, AEPV, Gremi de Llibreters, Federació Escola Valenciana i l'AELC, ha tingut lloc del 14 al 24 de novembre, a OCTUBRE, CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA, la Plaça del Llibre. Setmana dels Escriptors a les Llibreries. 

Deu dies dedicats a la literatura catalana, que tenien com a objectiu la visualització de la literatura catalana a València i en especial la que se fa al País Valencià.

Durant aquests dies s'han ofert diferents activitats per a tota mena de públic i entre les quals destaca diverses sessions de conta contes. 

En aquesta primera edició Vicent Penya i jo hem participat amb el nostre petit espectacle de butxaca CONTA'M UN CONTE-CANTA'M UNA CANÇÓ, ha estat a la sala la Muralla el diumenge dia 24 de novembre pel matí.

La veritat és que ens ho hem passat molt bé en companyia d’un munt de xiquets i xiquetes de totes les edats.

CRÒNIQUES DES DE L'INFERN

Per Josep Micó

Manel Alonso i Català, nascut a Puçol, és poeta, narrador i articulista a diaris i revistes com ara Levante, el Temps, Saó o l’Informatiu, Morvedre.info i des del 2013 al Diari Gran del Soberanisme i Sons de Xaloc. És opinador sobre música, literatura i arts plàstiques.

Cite algunes de les seues obres en els diversos gèneres: poesia Correspondència de guerra, Si em parles del desig, narrativa curta, El carrer dels bonsais, Els somriures de la pena, novel·la En el mar de les Antilles.

Ha guanyat diversos premis en les diferents modalitats literàries.

El llibre que hui presentem, Cròniques des de l’infern, és un volum que recull cinquanta-dos articles publicats entre els anys 2011 i 2013 en diversos mitjans de comunicació.  S’hi estableix un lligam entre els textos de l’autor de Puçol i la Divina Comèdia de Dante Alighieri (Florència 1265 - Ravenna 1321). Cada article d’opinió de Manel Alonso ha estat relacionat amb un pensament de l’obra mestra de l’escriptor italià.

Aquesta obra de Manel Alonso repassa un grapat de circumstàncies de tot tipus(econòmiques, culturals, lingüístiques, polítiques, etc) que ens afecten a diari als valencians i valencianes, com a individus i com a poble. Obri finestres de llum per a sectors de la població valenciana que, per diferents raons, no tenen opció a aquestes informacions. No pretenc assenyalar-les les 52 que apareixen a Cròniques des de l’infern, però sí unes quantes perquè vostès en facen un tast del llibre.

S’hi parla de la substitució lingüística galopant del valencià pel castellà, sobre la mala gestió de la cosa pública que ha produït una generació preparadíssima però frustrada, sobre les estratègies del nacionalisme espanyol per dividir la nostra comunitat lingüística, sobre la doble moral d’alguns càrrecs públics, sobre la fragilitat del viure, sobre l’acció devastadora del vent de ponent i el sucursalisme, sobre els que dominen les democràcies i saquegen els diners i els drets dels ciutadans i ciutadanes, sobre els anticatalanistes que reclamen llibertat d’expressió i la neguen, de vegades violentament, als altres, sobre la submissió dels polítics als poders fàctics. Ens narra situacions en què el botxí està en perill a causa de l’oprimit, això és perquè simplement els molesta la nostra existència.

Hi reflexiona també sobre aspectes creatius : els valencians, diu, malgrat tot tenim la sort de comptar amb una plèiade de cantautors que han musicat moltíssims dels nostres poetes, clàssics i contemporanis. Pocs pobles ho tenen, això. També la resposta valenta de la primavera valenciana, o que malgrat el setge que patim contra les nostres senyes d’identitat nacional, des del comte-duc d’Olivares, encara tenen por que les brases d’aquells focs no apagats revifen i ens sentim nació.

L’estructura d’aquests articles quasi sempre comença i es basa en una mena d’exemple o circumstància de la vida quotidiana, que provoca interès inicial al lector i a partir d’acò introdueix una reflexió sobre qualsevol tema i acaba amb un corol·lari per a pensar o per actuar.

De vegades, dóna la veu d’alarma davant situacions concretes de perill per als interessos del nostre poble(situacions que poden afectar o afecten a aspectes molt diversos), d’altres enceta denúncies, però sempre hi ha una convit final a l’acció. D’aquests articles, tot i la duresa de les situacions, sempre se’n desprenen actituds positives, sempre es poden canviar les coses.

Són assaigs entre el relat literari i la prosa poètica, a vegades petits contes. L’escriptura és fluïda, àgil, producte d’una llengua rica de recursos populars i cultes, farcida de frases fetes encara vives en al llengua oral, i sobretot clara, ben intel·ligible. Són articles de l’experiència, que volen ser compartits, per a crear una opinió pública de poble conscient i madur.

Després de la lectura d’aquestes Cròniques des de l’infern, u constata, com Dante, que viu en la selva obscura i li augmenta el desig de fondre les boires perquè hi regne més llum.

El llibre n’aporta moltes de reflexions i propostes.

Text llegit durant la presentació del llibre al saló d'actes de l'Ajuntament d'Antella el passat 8 de novembre de 2013.

CRÒNIQUES DES DE L'INFERN

Per Vicent Nàcher

El darrer llibre de Manel Alonso i Català és Cròniques des de l’infern, un volum que recull cinquanta-dos articles publicats entre els anys 2011 i 2013 en diversos mitjans de comunicació. La selecció, introducció i proposta didàctica ha estat a càrrec del professor Antoni Rovira, el qual ha establert un lligam entre els textos de l’autor de Puçol i la Divina Comèdia  de Dante Alighieri (Florència 1265 - Ravenna 1321). Cada article de Manel Alonso ha estat relacionat amb un pensament de l’obra mestra de l’escriptor italià.

Com bé apunta a la introducció Antoni Rovira, Manel Alonso i Català és l’escriptor de la quotidianitat, l’home que tots els dies s’enfronta amb el repte de sobreviure en uns moments de crisi, on predomina la hipocresia  i la corrupció dels nostres governants. La mentida i la falsedat, la traïdoria i la desvergonya estan presents en la nostra actualitat política. També podem trobar pertot arreu d’aquesta obra singular el drama dels intel·lectuals valencians, que es troben exiliats en el seu propi país, perseguits,menyspreats i jutjats amb crueltat.

Els temes doncs que recorren el llibre són per exemple els problemes d’identitat dels valencians, la persecució silenta de la nostra llengua, la necessitat de valorar i tenir cura del nostre patrimoni cultural, la preocupació per conservar i dignificar els nostres espais naturals, el dret a exigir als polítics els nostres drets com a ciutadans que paguem impostos, la terrible situació de la RTVV, la presència del tardofranquisme en la nostra societat dominada i encoratjada des de la caverna, la catalanofòbia imposada des del govern central, l’existència de gent que fa de la intolerància el seu signe de manipulació a la qual es trobem sotmesos els valencians, l’homenatge als nostres escriptors i la grandesa de la cultura com a eina per a edificar un món més just.

Al llarg d’aquesta obra recomanable per tal de tenir una aconseguida radiografia dels valencians, trobem un estil senzill, clar, incisiu i valent, que es recolza moltes vegades en una ironia amarga, la dels supervivents a la desfeta que patim tots els dies sense adonar-nos-en en el món en el qual vivim. Malgrat tot, Manel Alonso es mostra optimista, i ens crida a una anàlisi detallada dels fets, que inevitablement ens dura a l’acció necessària. L’autor, demana una participació activa al lector i apel·la al “tot és possible” del poeta Miquel Martí i Pol.

També vull recomanar del polifacètic escriptor de Puçol el llibre de poemes Correspondència de guerra, el de narrativa curta Els somriures de la pena, i la novel·la En el mar de les Antilles.

Podeu saber més coses de Manel Alonso i Català, fent-li una ullada al seu bloc Els papers de can Perla, on aquest autor parla de música, literatura i arts plàstiques.

Article publicat a la secció del cultura  del diari “La Veu d’Algemesí”, número 21 corresponent a Octubre de 2013

MANEL ALONSO AL CICLE "ESCRIURE EL PAÍS"

L'Aula Literària de la Universitat d’Alacant va reprendre el passat dia 3 d'octubre el cicle Escriure El País, amb la presència de Manel Alonso i Català. Aquest cicle està organitzat pel Departament de Filologia Catalana, la Facultat de Filosofia i Lletres, el Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d'Alacant, el Centre d’Estudis de la Dona i el diari El Pais.

La iniciativa pretén reivindicar, mitjançant l'escriptura literària, el paisatge, els costums i, en suma, la cultura de les nostres contrades. En aquest sentit, els autors convidats redacten una història, autobiogràfica o fictícia, que llegeixen als assistents a la sessió, els quals tenen l'opció d'establir una conversa amb l'escriptor, atenent als suggeriments que la història els haja suscitat. La història Un passeig sota la pluja de l’escriptor Manel Alonso ha estat publicada a l'edició digital del Quadern de El Pais.

Ximo Espinós, escriptor i professor del Departament de Filologia Catalana, va ser l’encarregat d’introduir al públic assistent, conformat per alumnes de la universitat de l’Alacantí, en la biografia i l’obra de Manel Alonso. Després l’autor va llegir el seu relat. Es tanca l’acte amb un diàleg entre l’autor i els assistents

Enguany els convidats a la nova edició d’ Escriure el País són a més de Manel Alonso, Carme Manuel i Martí Domínguez, els quals intervindran els dies 21 de novembre i 12 de desembre, respectivament.

D'esquerra a dreta Enric Balaguer, Ximo Espinós, Isabel Marcillas i Manel Alonso 

ES PRESENTA A MISLATA "EL SOMNI DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS"

Organitzada pel col·lectiu d’EUPV de Mislata es va celebrar el passat dia 2 d’octubre al Centre Jove “El Mercat, la Diada Estellés.

Enguany la diada ha girat al voltant de l’obra El Mural del País Valencià i consistí en la presentació per part dels seus autors, l’escriptor Manel Alonso i la il·lustradora Empar Piera, del llibre infantil El somni de Vicent Andrés Estellés, un relat en el que se’ns narra la gènesi de l’obra magna del poeta de Burjassot.

Durant l’acte, moderat per Antonio Martínez, van prendre la paraula Manel Alonso i Empar Piera. El primer, d’una manera esquemàtica, va parlar de la biografia i l’obra d’Estellés assenyalant tot un seguit de qüestions fonamentals per a entendre l’obra del poeta i el llibre que es presentava. Empar Piera, per la seua banda, va contar, als presents, el procés d’il·lustració del llibre i explicà a més a més les diverses raons de l’estètica i el color dels seus dibuixos.

Amb Carles Muñoz Soria autor de les fotografies.

ALIAGA RECOMANA "CRÒNIQUES DES DE L'INFERN" AL QUADERN DEL PAÍS

Xavier Aliaga, escriptor i periodista de Xàtiva, escriu en la secció “Recomanem” de l’edició cultural en valencià del diari El País, Quadern, sobre el llibre Cròniques des de l’infern publicat per Onada edicions.

«El polifacètic Manel Alonso  (Puçol, 1962) reuneix una cinquantena d’articles d’opinió publicats en diferents mitjans entre els anys 2011 i 2013, que el profesor Antoni Rovira selecciona i estructura establint paral·lelismes amb Dant, fent-los llegir de manera oberta amb claus de la Divina Comèdia. Més enllà del propòsit didàctic, la política, o més aviat el desconcert i la indignació per les seues derives, té un pes específic en el llibre, però és en els articles més literaris o més personals, com el commovedor “Pres per la fragilitat del viure”, que el recull guanya punts».

PRIMERES PRESENTACIONS DE "CRÒNIQUES DES DE L'INFERN"

Des de l’aparició en les llibreries el passat 10 de juny de la meua darrera novetat literària, CRÒNIQUES DES DE L’INFERN editada per Onada edicions,  que he iniciat un seguit de presentacions que tenen com a objectiu donar a conèixer d’una manera directa i personal el llibre en totes les comarques valencianes.

Gran part dels actes, (tots els que he fet abans d’iniciar les vacances d’estiu) els he fet acompanyat del professor i escriptor de Burjassot Antoni Rovira, el qual s’ha encarregat de la selecció, organització, introducció i propostes didàctiques de Cròniques des de l’Infern. Rovira, que acaba de publicar la seua primera novel·la a l’editorial Germania, La profecia del llorer, presentava al meu costat aquest primer treball seu, bé per a ser més rigorós diré que ell em presentava el meu llibre i jo li presentava el seu.

El nostre periple el van inaugurar el dia 13 de juny a la llibreria La Costera de Xàtiva davant d’un públic interessat però no molt nombrós.

El 15 de juny passarem per Arts Papereria de Sueca (La Ribera Baixa) 

i el  18 del mateix mes per la llibreria Samaruc d’Algemesí (La Ribera Alta).

El 20 de juny ens desplaçarem fins al Camp de Morvedre per a fer la presentació a l’Espai BLOC de Sagunt.

El 28 de juny tancarem el mes presentant els llibres al Casal Jaume I del Camp del Túria a Llíria.

El mes de juliol l’inaugurarem el dia 4 presentant els  llibres al terrat del café L’infern de Massalfassar (L’Horta Nord) 

on comptarem amb la col·laboració desinteressada del cantautor Rubén Durà que va tancar l’acte amb l’interpretació d’unes quantes cançons del seu repertori.

I el dia 12 de juliol van anar fins a ESPLAI LLIBRES de l’Alcúdia (Ribera Alta) per a fer la darrera presentació abans de les vacances.

Per al mes de setembre hi ha organitzades dues presentacions més, la primera a Montcada (Horta Nord) i la segona la faré en solitari a la llibreria Tres i Quatre de València on el professor i escriptor Andreu Sevilla em presentarà CRÒNIQUES DES DE L’INFERN i Rubén Durà tancarà l’acte amb les seues cançons.

EL SOMNI DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per: Xavier Aliaga

El Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés, una de les seues obres més ambicioses, suggerix al prolific Manel Alonso una bonica història, dirigida a difondre la figura del mestre de Burjassot entre els més menuts, en què relaciona la biografia del poeta amb el somni de donar forma amb una obra que parle de tot el seu País. 

Les il·lustracions d'Empar Piera, senzilles però suggeridores, i una guia didàctica elaborada per Mercè Claramunt són el complement d'una publicació excesivament austera pel que fa a la presentació, però que acompleix la buscada funció didàctica.

Publicat al suplement Quadern del diari El País el 26 de juny de 2013

PRESENTACIÓ A GANDIA DE QUADERN DELS TORSIMANYS

La Fira de Gandia Autogestionada, que entre els seus principals objectius té el de recolzar la nostra cultura popular, ha posat enguany en marxa un cicle mensual de poesia sota el títol de La Figa en Vers. Aquesta nova iniciativa  pretén apropar als ciutadans de la Safor diferents propostes poètiques de la mà dels seus propis autors.

El cicle es va obrir el passat 23 de maig de la mà del poeta Vicent Nàcher i el seu nou llibre Alehop! El 27 de juny vaig anar jo amb l’antologia poètica Quadern dels torsimanys / Cuaderno de los trujimanes i està previst que el 25 de juliol Alba Àlvarez  presente el seu Sol de mitjanit a Reykjavik i el 29 d’agost Eduard de Benipeixcar  presente Poemes i cançons.

El cantautor Carles Pastor, que fa de coordinador del cicle, s’encarregà el dijou 27 de juny d’introduir-me a mi i a la meua poesia davant d’un públic majoritàriament  jove. Després vaig prendre la paraula per tal d’explicar com naix l’antologia i i el perquè del seu títol. Tancarem l’acte Pastor i jo mateix amb una lectura dels poemes antologats.

Després en el propi local, el bar del Casal Jaume I de Gandia, van cloure la vetlada amb un sopar en el que vaig tindre l’oportunitat de parlar amb el poeta Josep Lluís Roig amb el que compartisc amistat i passió per la literatura.