Per BERNA BLANCH
Ja fa algun
temps que vaig llegir Quadern per a Joan, el poemari que Manel Alonso va
dedicar a Joan-Baptista Campos i que fou publicat per l’editorial Neopàtria en
la col·lecció Mare Nostrum.
Encapçala el
llibre una dedicatòria que diu: A l’home, a l’amic, al poeta. He de dir que la
lectura per dura i tendra em va ferir, és un conjunt de trenta-quatre poemes
que Manel dedica al seu amic en resposta a alguns dels textos que aquest
penjava en el seu blog, La garfa dels dies, i a altres converses que van
mantenir al llarg d’aquells mesos. Malauradament, el poeta del Grau de
Castelló, acabà per deixar-nos després d’una llarga lluita contra el cranc.
En el llibre,
les frases de Campos, a principi de full, són contestades per Alonso amb versos
subtils, plens de delicadesa, amb els quals pretén animar o acompanyar,
alleugerar, si això és possible, la soledat, la desesperança i la tristesa que
devia d’estar patint Joan. Manel fa un exercici artesà, intuïsc dificilíssim,
d’anar escollint raons, motius i paraules, per a que els poemes foren ungüent i
bàlsam que poder entregar al seu amic. Són versos que traspuen, que transmeten
afecte i serenor des del previsible neguit que el propi Alonso devia estar
sentint en escriure’ls. Versos amb ànima de foc, que il·luminen, que escalfen,
que allunyen l’obscuritat, versos als que apropar-se i que volen ser un regal,
una ajuda, un dir no estàs sol, estem ací, llig i pren d’ells la vibració de
l’amistat i la bellesa.
Cal aquesta íntima literatura de la humanitat, la
literatura on trobar-nos, aquella que ens recorda els valors que ens fan
capaços d’engrandir la nostra manera d’entendre la vida, de vore el món, de
sentir el batec que ens fa pròxims. Aquella on són preeminents el missatge, la
força i el calor de la paraula, la que és capaç de ser pont i camí, com a
transmissora d’emoció.
Que sensible, que important aquest llibre on els
sentiments bateguen sembrats i crescuts en les pàgines, que important si ens fa
sentir-nos persones i llegim en ell solidaritat i empatia.
Quadern per a
Joan és un poemari sensible,
reflexiu i sincer, i com diu Manel en la justificació que ens introdueix al
text, sense poema de comiat. Ha fet bé de no posar-lo.
