Enguany Manel Alonso ha publicat el
dietari Les Petjades de l’home invisible
(Quorum llibres, 2017), per tal de
celebrar-lo us oferim catorze cites estretes del llibre.
1.-“El dietarisme
és un dels gèneres més transversals de la literatura.”
2. “Sentir-se
illa al bell mig de l’oceà del temps em condemna a una soledat universal, em
negue a viure en la ignorància de saber qui sóc, d’on vinc i on vaig, encara
que aquesta ignorància em puga fer feliç.”
3. “Espectadors
com hem sigut de la vida dels altres, ens costa recordar com érem.”
4.“Fins la mort
tot és vida, però hi ha moments de la vida que són pitjors que la idea de la
mort.”
5. “Enguany
he decidit pegar-li una puntada al cul a la pena, no atendre missatges
publicitaris enganyosos i treballar com fins ara.”
6. “La
política, s’ha demostrat, està plena de mals gestors, corruptes, malversadors,
pocavergonyes i fins i tot de males persones a les quals no els importa el
nostre patiment quotidià.”
7. “Em fa
una por terrible aquell que habita en mi. Aquell que s’oculta en un racó fosc
del meu interior.”
8.“La ignorància
és la finestra vella i corcada per on entren com una brisa suau els discursos
dels manipuladors, dels psicòpates socials...”
9. “La mar
sense un excés de figurants que
abarroten el paisatge i que fan impossible escoltar la música marina atrapa
entre les diverses tonalitats del blau la meua mirada i porta els meus pensaments
a navegar amb una certa tendència natural a la dispersió.”
10. “Hi ha
gent que no mor sinó que s’acaba, i encara que algú puga pensar que les dues
paraules són sinònimes no ho acaben de ser, en la seua petita diferència cap
tot el dolor de l’univers.”
11. “Un
escriptor que empra el valencià com a matèria
primera és un individu estrany el qual una gran part de la societat
no acaba d’entendre ni de
comprendre, un individu la motivació i objectiu del qual són analitzats amb
desconfiança.”
12. “Una de
les grans veritats de la vida és que si no tens els mecanismes de defensa ben engreixats i a punt algú t’acabarà fent
mal.”
13. “L’odi
naix de la por, de la frustració, uns sentiments que provoquen antipatia,
disgust, enemistat, aversió... L’odi és un sentiment que ens retorna a la
caverna, trau la bèstia que tenim oculta i ens transforma en éssers
irracionals...”
14. “Vivim
instal·lats en una espiral que ens arrossega i ens impossibilita agafar el timó
de les nostres vides.”
