Per Berna Blanch
Quadern de Ca Perla és l’últim
treball de l’autor valencià Manel Alonso i que ha publicat recentment en una
acurada edició l’editorial d’Alzira Neopàtria. Escriptor, editor, conta contes,
animador cultural i un llarg etcètera, Alonso no ha parat des de fa molts anys
d’escriure i de treballar activament per la cultura d’aquest país. No anem a
descobrir un home amb un llarg i reconegut currículum que ha dedicat la seua
vida a la literatura des de molt variades vessants, ha conreat la novel·la, el
conte, la poesia, el relat i els dietaris, pels que té una predilecció
especial.
Quadern de Ca Perla és una selecció
dels articles que Manel ha anat publicant setmanalment en columnes al llarg dels
tres darrers anys en l’edició digital del Diari La Veu. Un recull d’articles
ben llaçats amb una prosa àgil, de lectura molt amena, potser fins i tot
didàctica, amb un ús del llenguatge profundament treballat amb el que ha
aconseguit donar al lector la sensació de la conversa; com narrant-nos a viva
veu successos i anècdotes. Però no ens enganyem, sovint el text, que esvara en
la seua lectura, passa de l’expressió col·loquial a una prosa carregada de
bellesa i sentiment que ens trasbalsa a eixa poesia capaç de ferir-nos amb una
sensibilitat exquisida. El llibre és tan humà, i tan nostre, que ens porta del
somriure a la nostàlgia per la identificació instintiva amb unes històries, que
en el fons, són semblants a les de la nostra pròpia memòria.
Per la seua estructura de dietari, és
fàcil de deixar i de reprendre, d’entrar en ell i transportar-te “ a un temps i
un país”, no sols el de l’autor, també el dels que com ell hem tingut, i tenim,
uns carrers, uns veïns, uns amics, uns companys de treball, un amor, una terra
i unes circumstàncies, al mateix temps, comunes i pròpies. Un dietari escrit des
de la vivència, la reflexió dels anys i la visió d’un observador viu i atent que
ens reflexa la vida de la societat que el volta en els seus nombrosos angles i
perspectives, l’entorn, les relacions personals i humanes, els fets que han
anat marcant i condicionant el desenvolupament del nostre context social i
geogràfic, prenent concretament al barri vell de Puçol, poble de naixement de
l’autor, com a referència.
Històries on no falta
tampoc l’humor, la reflexió, la crítica, l’autocrítica i la perspectiva raonada
de les coses, les alegries, i els problemes de les diferents èpoques que Alonso
va repassant en un conscient o inconscient resum vital que entrega a la
maduresa.
Però si alguna cosa
trobarem en abundància en aquest llibre és humanitat, la intimitat pròxima del
carrer, del barri, la manera de ser i viure d’un poble que es palesa en el seu
parlar i les seues expressions. Un llibre que ens parla de la vida, que tanca
la vida en un excel·lent retrat d’un país que ha anat canviant a gran velocitat
en les darreres dècades. És un recorregut des del llenguatge amb què cridaven
les campanes, al llenguatge d’internet, des del llaurador i la vida de camp, a
l’especulació urbanística del nostre territori i les nostres platges, dels
taüts a l’entrada de casa, als moderns tanatoris i des dels darrers anys de la
moral de la postguerra, al naixement i creixement de la democràcia als nostres
pobles i ciutats, amb els seus reptes, decepció i esperança, l’evolució en
definitiva d’una terra que ha canviat o oblidat costums i formes.
No puc deixar de recomanar-vos el llibre,
ho passareu bé llegint-lo, les seues pàgines us deixaran en el cantó de les
vostres vivències.
