tag:blogger.com,1999:blog-54455742390801705502024-03-14T06:12:59.560+01:00ELS MECANOSCRITS DE POUETArticles crítics de diversos autors sobre l'obra literària de Manel Alonso i Catalàhttp://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.comBlogger288125tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-78563033135975715392022-12-20T13:02:00.001+01:002022-12-20T13:02:39.692+01:00FUSTA DE CARRASCA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc-gYe73Q9aQlCCnVsc17xvXAtYCyBjpWPJr1MjiJWx56jRyfAG3sp6QXfq4w7HtUcnVecrmbI5-hM42P-YanSc0p44nZgrprjqPWuJ8YR0MJ2Ot-_DGDoq2jjTi7BsGhXXa8U6LBNtvLeNH70av5Ea0_pZvhH4UdnQy84P390dWdD2cCC_ofwaFlwcA/s2000/Club%20de%20Lectura%20Pu%C3%A7ol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="922" data-original-width="2000" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc-gYe73Q9aQlCCnVsc17xvXAtYCyBjpWPJr1MjiJWx56jRyfAG3sp6QXfq4w7HtUcnVecrmbI5-hM42P-YanSc0p44nZgrprjqPWuJ8YR0MJ2Ot-_DGDoq2jjTi7BsGhXXa8U6LBNtvLeNH70av5Ea0_pZvhH4UdnQy84P390dWdD2cCC_ofwaFlwcA/w450-h208/Club%20de%20Lectura%20Pu%C3%A7ol.jpg" width="450" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">Por
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-variant: small-caps;">Juana
Sáez Juárez</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";"><b>Fusta de
carrasca</b></span></i><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">
(Edicions del Bullent, Picanya, 2022) es una novela en la que <b>Manel Alonso</b>, en
su tendencia al hibridismo genérico, mezcla y desdibuja los contornos
novelescos, biográficos, autobiográficos y testimoniales. En un juego literario
y bello gesto, Manel delega su voz en <b>Pilar</b>, su compañera, su mujer en la vida
real, para que sea ella la que nos cuente en primera persona su propia
historia, la de sus orígenes y la compartida con él. Nuestro autor no tiene voz
ni protagonismo más allá de lo que Pilar, la entrañable protagonista y
narradora, nos cuenta sobre él; sin embargo, está siempre presente en la
narración de Pilar porque reconocemos su estilo, su prosa poética y su universo
literario en una lograda fusión de dos voces en una, la voz de una pareja bien
avenida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">La novela está estructurada en nueve capítulos, cada
uno de ellos introducido por un breve poema que les da el título y la temática
principal. Ya en el primer capítulo: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
déria de recordar</i>, observamos la complejidad estructural en cuanto a
tiempo, espacio y voz narrativa. Pilar inicia su narración desde el presente
que siente cargado de dolorosas ausencias:<i style="mso-bidi-font-style: normal;">«Les
absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar. De tant en tant,
s’obrin i supuren un líquid espés amarg com l’asséver que em crema la pell i em
produïx un dolor intents i profund»</i>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNU0LAD-ybRXzxNzNLJp0rlwIOElC-qkvkWAprSyhBA_8sQDEKVAWRjEcI3zQQJMNsW_g8hH9JcHtHEI1517D1IPxa1LZxBHjO2oLFlLXp5NAwgKe-Jl_fk2VPqgBOei880PAQfpdn59s8QBYx67A4bZU09Y-aDtAtI35S562OB0iZ05q8kbVO_plA4g/s1671/Club%20de%20Lectura%20Pu%C3%A7ol%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1219" data-original-width="1671" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNU0LAD-ybRXzxNzNLJp0rlwIOElC-qkvkWAprSyhBA_8sQDEKVAWRjEcI3zQQJMNsW_g8hH9JcHtHEI1517D1IPxa1LZxBHjO2oLFlLXp5NAwgKe-Jl_fk2VPqgBOei880PAQfpdn59s8QBYx67A4bZU09Y-aDtAtI35S562OB0iZ05q8kbVO_plA4g/w361-h263/Club%20de%20Lectura%20Pu%C3%A7ol%202.jpg" width="361" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">Con referencias proustianas un sabor, el del pan del
pueblo de sus orígenes, activa la memoria involuntaria de Pilar, la de los
recuerdos intensamente revividos a través de los sentidos: sabores, olores,
sonidos del presente de Pilar, o incluso sus guisos cotidianos, sacan a relucir
sus recuerdos y éstos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>se encadenan<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en una libre asociación de ideas,
remembranzas y reflexiones que son las que hacen que se desarrolle su narración
en un constante ir y venir, de tiempos pasados a tiempos del presente, hasta
cerrar la novela al igual que <b>Proust</b> en su obra magna , en un círculo perfecto.
A la complejidad del desorden temporal, de una memoria que contiene todos los
tiempos en un orden imprevisible se une la espacial. Los recuerdos, la vida y
la narración de Pilar se mueven en dos espacios: por un lado, en <b>Ossa de
Montiel</b> y sus alrededores manchegos, lugar de origen de sus ancestros, de su
familia materna que tuvo que emigrar en busca de una vida alejada de las
penurias y, por otro lado, <b>Pouet</b>, el pueblo valenciano que su familia eligió
para asentarse y prosperar y en el que nació, creció y vive Pilar. Dos espacios
que se unen en la mente, en la identidad y en la trayectoria de vida de la
narradora.Pilar nos cuenta una historia de mezcla e integración de tiempos,
espacios, culturas, idiomas, identidades, personas, de protagonista y autor.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir63p6fsL9_wGZX7egnBIiMXLzcn5QiksfBf6TLoW9TQJ5fbybU2M4TRFhFACssKCpSR7gZIq3vox8unWUXksEMDnMDsQNWRoAkLjFesC9FWVdK6ZJlAA4eb7zB4I8lH3UqKbzQl6tluPjX-R-juqD3X_ApVk5YMmbjlqC1lAEn35tJ7SoSfggrAD_Gg/s2000/Club%20de%20Lectura%20de%20Pu%C3%A7ol%206.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir63p6fsL9_wGZX7egnBIiMXLzcn5QiksfBf6TLoW9TQJ5fbybU2M4TRFhFACssKCpSR7gZIq3vox8unWUXksEMDnMDsQNWRoAkLjFesC9FWVdK6ZJlAA4eb7zB4I8lH3UqKbzQl6tluPjX-R-juqD3X_ApVk5YMmbjlqC1lAEn35tJ7SoSfggrAD_Gg/w373-h248/Club%20de%20Lectura%20de%20Pu%C3%A7ol%206.jpg" width="373" /></a></div>Mezcla e integración, desorden temporal y espacial,
fusión de géneros narrativos, son recursos que dotan a <i>Fusta de carrasca </i>de complejidad literaria, pero no impiden que
sigamos con facilidad el hilo temporal y argumental, ni que leamos la novela
con fluidez e interés creciente, ni tampoco que podamos distinguir varios
planos narrativos: el del autor reflejado en su obra en una velada
autobiografía; el de las vicisitudes de la familia Carrasca, mote heredado del
nombre de la abuela materna de Pilar, y del que la novela toma el título por la
fortaleza de la madera de carrasca, una fortaleza que caracteriza a la abuela y
a la madre de Pilar y que ella hereda; el del testimonio detallado de una época
y de un pueblo espejo de muchos pueblos; el plano de la protagonista y
narradora que, desde su intimidad cotidiana, rememora sabiendo que <i>«La memòria és una recreació subjectiva del
passat»</i> y reservando para sí lo más íntimo, dejando que nuestra imaginación
y experiencias intuyan lo que falta. Pilar nos cuenta las circunstanciase hitos
de trayectoria vital que han dado lugar a que ella sea quien es: su condición
social de hija de inmigrantes, su identidad escindida, su progresiva adaptación
e integración en el pueblo y la cultura valenciana, su relación sentimental con
Manel, oriundo de Pouet, los hijos de ambos, <b>Bernat</b> y <b>Arnau Llibertat</b>, cada uno
a su manera, especiales; el paso del tiempo con su poder transformador, las
penas que le pesan más que las alegrías, pero no la derrotan, las ausencias
dolorosas y la trágica, la inenarrable ausencia de un hijo muy amado. La
obsesión de recordar y escribir para que lo que es querido no caiga en el
olvido.<p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">Fusta de carrasca tiene la virtud, no sólo de
invocar nuestros propios recuerdos, sino de introducirnos en el universo
literario que Manel ha creado, el de la vida cotidiana y temas esenciales del
ser humano representados en Pouet, el pequeño pueblo que deviene en universal.
Nuestro autor eleva a nivel literario a su pueblo, Puçol, a su gente y a sus
seres queridos, y por lo tanto, los dota de inmortalidad.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">Manel y Pilar escriben una novela que contiene
elementos de los grandes clásicos: lo trágico y lo heroico de las pequeñas,
grandes personas hechas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fusta de
carrasca</i>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitmNexY7DKwHVwGDpaFXzC3a8Uc2-amydsXrbmNA5-yWZsPF2qkLPvWzM4o5olb7809hHb9uQJ0O542om9JcVTfHjIYqulugaYJcjbYOW4Xp0oEL92Kfta7Di1k1I5J5KeIICqHzSsng6_kekZyBK8tIYdZ4jNWh58zfGXQ_95Q7Wgv0qlVDX87yIhsg/s2000/Club%20de%20Lectura%20de%20Pu%C3%A7ol%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitmNexY7DKwHVwGDpaFXzC3a8Uc2-amydsXrbmNA5-yWZsPF2qkLPvWzM4o5olb7809hHb9uQJ0O542om9JcVTfHjIYqulugaYJcjbYOW4Xp0oEL92Kfta7Di1k1I5J5KeIICqHzSsng6_kekZyBK8tIYdZ4jNWh58zfGXQ_95Q7Wgv0qlVDX87yIhsg/w371-h247/Club%20de%20Lectura%20de%20Pu%C3%A7ol%203.jpg" width="371" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">En el <b>Club de Lectura de Pouet</b> nunca habíamos leído
una novela tan entrañable y cercana como <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta
de carrasca</i>. La voz poética, descriptiva, serena y sincera de Pilar nos
sumerge en su mundo interior y en su vida cotidiana, en sus vivencias que son
reflejos de las nuestras. En gran medida, las mujeres que participamos en el
Club somos de la misma generación que Pilar, vivimos en Pouet o en pueblos
aledaños con trayectorias similares. Conocemos a la pareja, nos solidarizamos
con ella y nos identificamos en su relato. Algunas somos de origen inmigrante y
otras oriundas de Pouet u otros pueblos valencianos que igualmente recibieron, en
los años sesenta del siglo pasado, el éxodo rural del interior peninsular hacia
zonas industriales y agrícolas más desarrolladas. Un auténtico alud migratorio
que en muchos casos supuso doblar la población de las ciudades y pueblos
receptores, como es el caso de Pouet, con todos los cambios en cualquier ámbito
que ello conlleva. Tanto unas como otras vivimos ese proceso sin grandes
conflictos más allá de problemáticas identitarias y culturales, personales, que
surgen de la convivencia de orígenes, idiomas y culturas diferentes en el mismo
espacio.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">Fusta de
carrasca</span></i><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">
es el testimonio de un periodo histórico y de un lugar que compartimos con los
autores de la novela. La pareja rememora y, a través de la voz de Pilar,
caminamos con ellos por <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Marjal dels Moros</i>,
por los caminos de las masías diseminadas por luminosa huerta valenciana, por
la añoranza al ver su progresivo deterioro, por el mar que baña los pies de
Pouet y por la Sierra Calderona que guarda sus espaldas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«Caminant retrobe la pau emocional que sent
que he perdut al poble».<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">Revivimos con ellos etapas de nuestras vidas y sus
emociones, la edad escolar, las relaciones familiares y afectivas, el primer
amor, el primer fracaso, la música, las discotecas, el cine, los barrios, la
literatura, el trabajo, el paso del tiempo, el matrimonio, los hijos, los
accidentes, la enfermedad, las ausencias…hasta los guisos de nuestras madres
recuperan su sabor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«La memòria és una vella arca plena
d’andròmines inútils que guarden els somriures i les penes».<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">Pilar nos dice que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de carrasca</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«és el meu
petit llegat d' amor al meu Arnau (…) Ara sin destinatari, aquest quadern ha
perdut el seu sentit…».</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Amiri Quran";">Estos últimos puntos suspensivos pueden expresar una
duda, ¿ha perdido realmente su sentido? Nosotras defendemos que no, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de carrasca</i> es un precioso legado
de Pilar, de Manel y de Arnau Llibertat, que fue quién lo inspiró, a todos los
hijos, y los hijos de los hijos, de una generación para que conozcan su
historia y vean que independientemente del origen nuestras vivencias son
similares, porque son universales.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-41125335733264860122022-12-04T13:09:00.007+01:002022-12-04T13:11:08.967+01:00LECTURA DE "QUADERN PER AL MEU FILL ARNAU" DE MANEL ALONSO I CATALÀ<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_NFc1QWhWC0kgcqpUm2_b6WdoIICFOhkkKacgAmp91h6_FD22VfM5N1CRrqXGo49UaSWdcndn0VWzyfUhniaG_x2Y007rt3rDZnQhVb6iUWDLAhzQq9eu3NDf-pEumdj3Xz_dZPzUV7sBIXmSrHs7qNzEAIDRsHs40Y1BF5XlPwbSysJVcu8Vvstbdw/s866/vICENT%20bORR%C3%80S.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="866" data-original-width="491" height="585" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_NFc1QWhWC0kgcqpUm2_b6WdoIICFOhkkKacgAmp91h6_FD22VfM5N1CRrqXGo49UaSWdcndn0VWzyfUhniaG_x2Y007rt3rDZnQhVb6iUWDLAhzQq9eu3NDf-pEumdj3Xz_dZPzUV7sBIXmSrHs7qNzEAIDRsHs40Y1BF5XlPwbSysJVcu8Vvstbdw/w331-h585/vICENT%20bORR%C3%80S.jpg" width="331" /></a></div><br /><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="background: white; color: black;">Per <span style="font-variant: small-caps;">Vicent
Borràs</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="background: white; color: black;">No sempre és clara i ben definida la frontera
entre la literatura i alguns textos de caràcter privat (o semiprivat) i
personals, sovint molt personals, com ara cartes, memòries, dietaris,
autobiografies... </span><span style="font-family: arial;"><span lang="CA" style="background: white; color: black;">Un dels casos potser més evidents i problemàtics (perquè ni
tan sols va ser escrita pensant en la publicació, què fou pòstuma) és </span><em style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Carta al pare</em><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"> de Franz Kafka. La qualitat literària de la carta que
Franz va escriure al pare —i sembla que no li va lliurar— està fora de tot
dubte, a part del seu interés humà per entendre el personatge Kafka i la
dificultosa relació amb el pare i, amb això, obtenir algunes de les claus per
llegir la resta de la seua producció literària.</span></span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="background: white; color: black;">Així mateix, també hi ha els llibres que són
escrits pensant en una publicació i que, alhora i malgrat això, contenen una
enorme càrrega personal i temàtica que cau en l’estricte àmbit personal, la
qual cosa no invalida de cap manera el seu atractiu literari. En aquests casos
la motivació personal transcendeix l’àmbit privat i esdevé també d’interés
públic perquè al darrere, a més del lament personal (i familiar), hi ha el clam
social davant d’un tema segrestat per allò considerat políticament correcte. Aquest
és, al meu parer, el cas de </span><em style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span face=""Arial","sans-serif"">Quadern
per al meu fill Arnau</span></em><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"> de Manel Alonso i Català, que s’enfronta a
un dels temes més tabuïtzats i malauradament actuals, especialment en temps de
pandèmia, com és el suïcidi.</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="background: white; color: black;">Els poemes que Manel Alonso escriu al seu fill
Arnau van acompanyats de dos textos de dos amics del mateix Arnau. Sònia Giner
Molins signa un pròleg molt sentit i intel·ligent, més encara si tenim en
compte la incomoditat del context. Marc Campos, a manera d’epíleg, tanca el
llibre amb uns versos que ens interroguen sobre la llibertat.</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: left;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: black;">El gruix del
llibre, però, són els 37 poemes de Manel Alonso. Escrits en calent sobre la
recentíssima mort del fill, els versos esdevenen un document únic sobre l’amor
patern i tracen un mapa desesperançat del dolor. En aquests poemes Manel Alonso
no defuig ni oculta els aspectes més crus de la mort del fill: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«O tot o res!», tan senzill, tan contundent./
I de colp deixares caure el rei sobre el tauler,/ un terratrèmol enfonsà peons,
torres, cavalls i alfils.</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="background: white; color: black;">I davant d’això, què no farà
un pare pel fill? Si cal, li tornarà a donar la vida. I això és el que intenta
Alonso en aquests textos on el tu poètic recurrent sempre és el fill. Per
dialogar amb ell, per tractar de comprendre’l, per explicar-se, per
explicar-se’l, per explicar-nos-el, per reivindicar-lo, per no acabar de
perdre’l, per reinventar-lo... O com diu de manera lúcida al pròleg Sònia
Giner: “Mai podria fer-te tornar. Però sí que podria tractar de fer que no te
n’anares”. I així el text esdevé un diàleg amb el fill (de fet, a manera de
citació, hi incorpora algun vers o fragment de dietari d’Arnau). Un diàleg
amarg (perquè els que el llegim sabem que és un monòleg disfressat), sentit,
sense eufemismes, amb versos i imatges brillants, que fa un repàs a la seua
vida, des del naixement fins al fatídic desenllaç. El veiem nàixer, anar a
escola, lluitar, enamorar-se, jugar a pilota... en definitiva el veiem viure, i
morir. I dels versos d’Alonso, escrits amb l’amor i el dolor paterns, ix el
delicat dibuix del fill fins al punt que els qui no hem tingut la sort de
conéixer-lo, ens en fem una imatge que, per exemple, ens fa copsar el seu nom:
Arnau Llibertat.</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white;"></p><div style="text-align: justify;"><span face="Arial, "sans-serif"">I pel davall de l’anecdotari vital d’Arnau,
Manel Alonso va teixint un altre teixit més delicat, on per exemple “un home
pot acariciar el gat amable de la felicitat”, però on també la imatge del fill
jugador que persegueix pel trinquet la pilota impossible esdevé amarga: </span><i style="font-family: Arial, "sans-serif";">Somric des de davall la corda/ </i><i style="font-family: Arial, "sans-serif";">pagat de tindre un fill que no en dona cap per perduda.</i></div><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: black;"><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: black;">I és en aquest nivell quan els poemes de
Manel Alonso eleven aquell text de caràcter exclusivament privat a interés
general gràcies a allò que diem literatura.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: black;">Escriure amb el cor i el cervell mai ha estat
una activitat fàcil. Escriure amb el cor trencat i el cervell bullint és una
baixada a l’infern. O potser també és una redempció, un intent de fer etern
l’efímer, de donar-li una altra existència, encara que siga de paraules, de
paraules que fan versos, de versos que fan mal, de versos que fan bé...
L’escriptura des de la visceralitat, des de la proximitat, des de la
immediatesa pot portar a la distorsió, al desenfocament de la realitat; i en
literatura és perillós perdre la distància necessària per decidir la millor
opció entre les possibles, però òbviament hi ha el guany indiscutible de
l’autenticitat. En aquest cas, em fa la impressió que el resultat reïx en el
difícil equilibri entre els dos pols.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: black;">Manel Alonso ha escrit el llibre que mai no
hauria volgut escriure. Manel Alonso ha escrit el llibre que havia d’escriure,
perquè, a més de tot, ha alçat la veu sobre un tema silenciat.</span><span lang="CA" style="color: black; font-size: 8.5pt; line-height: 150%;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: #2b00fe;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: #2b00fe;">Article publicat a La Veu dels Llibres. Revista d'Informació i crítica literàries el 27 de març del 2021</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: black;">.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-30942214488812220362022-11-27T11:15:00.009+01:002022-11-27T14:02:57.446+01:00UN ESMORZAR AMB MANEL ALONSO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn-BSUppM1CidJjVRd7QGny09hkAuaHhpJTxmlloyfeNBiOzVdQ9KY1sOy6sBgk6bckFVIs1oPR2NGcQ4Xhpbov_MZSKhJ5YMTPZN4Mr_RLqAXgp0soSW7j68dtr2tc5Z9WElWRbAkjjOL33aHgADLURDGu3xk88Bgxn0McQbOh5qMkUftiTBJhbJb5Q/s2000/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(347).JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn-BSUppM1CidJjVRd7QGny09hkAuaHhpJTxmlloyfeNBiOzVdQ9KY1sOy6sBgk6bckFVIs1oPR2NGcQ4Xhpbov_MZSKhJ5YMTPZN4Mr_RLqAXgp0soSW7j68dtr2tc5Z9WElWRbAkjjOL33aHgADLURDGu3xk88Bgxn0McQbOh5qMkUftiTBJhbJb5Q/w441-h293/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(347).JPG" width="441" /></a></div><br /> </div>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face="Arial, "sans-serif"" lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">Enguany,
Edicions del Bullent ha publicat<i> <b><a href="https://www.bullent.net/libro/3302-fusta-de-carrasca">Fusta de carrasca</a></b>, </i>la cinquena novel·la de Manel Alonso. Per tal de celebrar-ho, Pilar Santos li ha fet un breu qüestionari a l’autor.</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">1</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Una olor que apareix en la novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de carrasca</i> i que t’agrade.</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">La de la rosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">2</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un color.</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">El blau de la mar Mediterrània.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">3</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un esport.<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Caminar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">4</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un plat d’entre els diferents que apareixen
en el llibre.<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gachas</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">5</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Una mania secreta de la protagonista.<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Estar atenta a tots els moviments dels
seus.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">6</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Una cançó.</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Qualsevol poema d’Ausiàs March cantat
per Raimon.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">7 </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Un novel·lista que t’haja influït.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Alguns lectors del llibre pensaran que
Proust, però no soc proustià, si n’he de triar un em quede amb Bernardo Atxaga.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">8</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">I un poeta.</b> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Vicent Andrés Estellés.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieCvDsuIR6TUbWcr4JlUD1MSrG0pBdqg0yRYYLesohp78ZuAQYM1E_5cp2BjvWukksomSrEfIsdBspcXZkimgjGuYPm0ivBGYFM5jpmcpDzLPKKEo8OJYX6s8xcj-RoVV18rbMGF5UGx2tNqMNney0kxQAE9DTWOfYnQBGxcBCN8HNS38FuFcNUNPJNg/s2000/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(365).JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieCvDsuIR6TUbWcr4JlUD1MSrG0pBdqg0yRYYLesohp78ZuAQYM1E_5cp2BjvWukksomSrEfIsdBspcXZkimgjGuYPm0ivBGYFM5jpmcpDzLPKKEo8OJYX6s8xcj-RoVV18rbMGF5UGx2tNqMNney0kxQAE9DTWOfYnQBGxcBCN8HNS38FuFcNUNPJNg/w398-h265/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(365).JPG" width="398" /></a></div><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">9</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un personatge del llibre amb qui no te
n’aniries a esmorzar.<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Amb el Chusco, l’avi matern de la
protagonista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">10</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Amb quin te n’aniries a esmorzar?<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Amb Arnau, el malaguanyat fill de la
protagonista.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 21.3pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">11</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Un paisatge dels diferents que ixen en la novel·la.<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 21.3pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Els camins i les senderes solitàries de la serra
Calderona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; tab-stops: 146.8pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">12</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quin passatge de la novel·la t’ha costat
més escriure?<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; tab-stops: 146.8pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">El darrer. El vaig escriure
després d’haver posat provisionalment el punt i final a la novel·la, i em va
costar temps, suor i un torrent de llàgrimes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">13</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Una qualitat que destacaries de la
protagonista.</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">L’empatia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">14</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Què és el que més et preocupa en posar-te a
escriure una novel·la?</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Em preocupa no tindre l’energia
necessària per arribar a acabar-la.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-33153999169785867802022-11-17T13:03:00.004+01:002022-11-17T19:01:29.731+01:00CATORZE CITES DE "FUSTA DE CARRASCA"<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLWlXkKSzdytjR7mNNDRB9RzsRV9sCJHOVyQuWZNY1mPujI90c_wAWqOr7TG2mht0YeOxgnvUznKmuShxSm_VA0trqOatvsKWyptcHpn5Fv3VSScEZN-13F8jwlXEvgJ1vPJ4Ir9t1tZNB4RjM0z8_Y3Gv4_6dUrV6dXED4j-G8FOk5gZf24CSla7aoA/s750/fusta%20de%20carrasca%203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="750" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLWlXkKSzdytjR7mNNDRB9RzsRV9sCJHOVyQuWZNY1mPujI90c_wAWqOr7TG2mht0YeOxgnvUznKmuShxSm_VA0trqOatvsKWyptcHpn5Fv3VSScEZN-13F8jwlXEvgJ1vPJ4Ir9t1tZNB4RjM0z8_Y3Gv4_6dUrV6dXED4j-G8FOk5gZf24CSla7aoA/w470-h314/fusta%20de%20carrasca%203.jpg" width="470" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Aquest any 2022, Edicions del Bullent ha publicat la novel·la de Manel Alonso, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de Carrasca</i>. Per tal de
celebrar-ho us oferim catorze cites extretes del llibre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">1</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Les absències són ferides que mai no
acaben de cicatritzar. De tant en tant, s’obrin i supuren un líquid espés amarg
com l’asséver que em crema la pell i em produïx un dolor intents i profund</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">2</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">El buit de tantes absències em pega
punxades en els polsos, em provoca nucs en la gola i fa fluir dos rius salats
que em solquen les galtes</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">3</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">L’odi no és un sentiment qualsevol. És
fàcil fer-lo créixer. Naix sovint de la por i només s’apaga amb la destrucció i
desaparició d’allò que s’odia </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">4</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Caminant retrobe la pau emocional que
sent que he perdut al poble</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">5</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Les dones ens passem la vida esperant,
esperem i esperem...</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">6</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Les dones al llarg de la història hem
hagut de patir la maledicència, la superxeria d’una societat patriarcal i
obscurantista que ha cregut veure en alguns trets físics senyals del mal</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">7 </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">No hi ha una cosa més estúpida
que enganyar-se a un mateix</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9htzZGSGeAvoNk-Tu3Ww7J1AZT8fsadI3wviwj4HdjJYy9yuzN_Pk7TIPG-ehGW6tEB0mcc619Ht59STME62LPwDIYiEbKfH1wDO2Cct4kOGSaJuIZAugDunpkhQTtUnKKN69bJhIcFWH9uAgaBQGs74wsZvPQahLzESJuQoHaL_HkeDMBoWM8tO7pQ/s700/fusta%20de%20carrasca%205%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="623" data-original-width="700" height="335" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9htzZGSGeAvoNk-Tu3Ww7J1AZT8fsadI3wviwj4HdjJYy9yuzN_Pk7TIPG-ehGW6tEB0mcc619Ht59STME62LPwDIYiEbKfH1wDO2Cct4kOGSaJuIZAugDunpkhQTtUnKKN69bJhIcFWH9uAgaBQGs74wsZvPQahLzESJuQoHaL_HkeDMBoWM8tO7pQ/w455-h335/fusta%20de%20carrasca%205%20(1).jpg" width="455" /></a></div><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">8</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> ...així com la llum de la llibertat.
Una llum que em renova la fe en l’ésser humà</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">9</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">La memòria és una vella arca plena d’andròmines
inútils que guarden els somriures i les penes</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">10</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">L’univers creixia davant dels meus
ulls i el meu petit món anava minvant fins a la més absoluta insignificança</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 21.3pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">11</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Els retrats ens ajuden a fixar amb major fidelitat la
fisonomia d’aquells que un dia vam conéixer, evitant en la mesura del possible
les interferències</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; tab-stops: 146.8pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">12</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">La memòria és una recreació subjectiva
del passat</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">13</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">La picaresca, com la corrupció, tenen
arrels ben profundes en aquest país</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">14</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Diuen que d’on no hi ha no es pot
traure, i no, no acaba de ser cert; on no hi ha cal aguditzar la imaginació i
després, amb destresa, convertit una camisa vella en un davantal». <o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-40739677254700476152022-11-13T10:14:00.003+01:002022-11-17T18:55:15.398+01:00CATORZE CITES DE QUADERN DE L'HORABAIXA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAzxUGNNGotgjDod5Y_q6bLBgHhVgMUvP6hp96-h47GxXTGzZTTGkMUk0QxV3do7fz9ZUp7IBSF3emKzG2Z3JRABEmebGRpxJ-YaulxWiB3iEfoBKUY-4oahwCVofACCxyK32nm4y4CsTImHULLDrKA0ktk8qjRiRd5unIkSMqgEu2Vmntz5gFMo8nwQ/s750/QUADERN%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="545" data-original-width="750" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAzxUGNNGotgjDod5Y_q6bLBgHhVgMUvP6hp96-h47GxXTGzZTTGkMUk0QxV3do7fz9ZUp7IBSF3emKzG2Z3JRABEmebGRpxJ-YaulxWiB3iEfoBKUY-4oahwCVofACCxyK32nm4y4CsTImHULLDrKA0ktk8qjRiRd5unIkSMqgEu2Vmntz5gFMo8nwQ/w397-h289/QUADERN%202.jpg" width="397" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Aquest
2022, l’Editorial Neopàtria ha publicat una antologia de poesia de Manel Alonso
i Català, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern de l’horabaixa</i>. Un llibre
del qual, el també poeta Vicent Penya, s’ha encarregat de seleccionar i
organitzar els poemes així com d’escriure el pròleg. Per tal de celebrar-ho us
oferim catorze cites extretes del llibre.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">1</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Viatge amb la meua vella llengua en
les alforges, tot cercant la matèria amb la qual alçar els meus versos</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">2</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Per a vosaltres, i per a mi també,
compta el ritme i l’equilibri/ d’uns mots embriagats de força i bellesa,/ la
resta són retalls insignificants d’una biografia anònima</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">3</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Sol, nu, amb el meu dolor i l’ofici
aprés/ evitant que la tècnica segreste allò que faig/ i ho deixe com un
divertiment perfecte</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">4</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Plantes els mots/ conformant el jardí/
incommensurable dels versos</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">5</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">fill d’un poble que sobreviu a pesar
de les derrotes</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">6</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Suara el que intente és tornar-te a
pensar en un petit paradís modelat entre rius de tinta, inventar-te de nou...</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">7 </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Amor, la platja és el país que
guarda en el seu subsòl/ l’arqueta sagrada del teu record</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4IRYGGdvVjX4P2vKyLMfUS63VVkmnaI_3EW9Rhwb2fUmUm0kP71JUj0DtR1bApazJVqYnVLCEPtWnBEHhtmVfhsqqNqxZILfdpGcqZmb8zSA-1LJdYcTwrYOyjWjPhBImgY6T6kqZBhV-4oXpjERJwlJ9QJuSKaAmwTD2bjTYDwmC_WcUxW-tNpzzTw/s700/QUADERN%207.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="466" data-original-width="700" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4IRYGGdvVjX4P2vKyLMfUS63VVkmnaI_3EW9Rhwb2fUmUm0kP71JUj0DtR1bApazJVqYnVLCEPtWnBEHhtmVfhsqqNqxZILfdpGcqZmb8zSA-1LJdYcTwrYOyjWjPhBImgY6T6kqZBhV-4oXpjERJwlJ9QJuSKaAmwTD2bjTYDwmC_WcUxW-tNpzzTw/w410-h273/QUADERN%207.jpg" width="410" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">8</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> Quedar abrusat/ o morir de desig/ en
la penombra</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">9</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Però queda el teu nu,/ com una sensual
estampa que mai no he gaudit</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">10</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">i et prega el tacte d’altre cos/ amb el
qual trobar l’espai on teixir/ pell amb carn i carn amb ànima</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 21.3pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">11</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">La seua espatlla acaba just/ en l’abisme dels meus anhels</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; tab-stops: 146.8pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">12</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">El passat si que existeix,/ ens
acompanya sempre, ens forja</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">13</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Una llar que t’aixoplugue de tanta ignomínia/
amb que s’ha escrit i s’escriu la història</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt; text-align: justify;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="color: red; font-size: 20pt; line-height: 150%;">14</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">«</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Morir és, a la fi, un penós encontre/
amb el país inescrutable del buit,/ l’hora de la resolució dels enigmes, la
trobada amb la veritat absoluta</span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">».</span><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-17818083023621800452022-10-17T13:43:00.000+02:002022-10-17T13:43:01.792+02:00FUSTA DE CARRASCA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWLNWEGWM4E9k6ESuQ8jE1s_xu95DTmdvzQA1AiGxc2_Kq8exZx_FcjiV5KTGtwAkfj8KjR1PZGDaSge9N-RdfYA-riKmmpyA6-Rgr3-HPzPJnh5yIPXOJK__qE-L3W-ADO0GLzPJDZ_YH6zmtPnBJK9i2gjbwtKxJ4CvFPF2zSFYr2p4x9wmFxtC2mg/s3369/vicent-torres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2592" data-original-width="3369" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWLNWEGWM4E9k6ESuQ8jE1s_xu95DTmdvzQA1AiGxc2_Kq8exZx_FcjiV5KTGtwAkfj8KjR1PZGDaSge9N-RdfYA-riKmmpyA6-Rgr3-HPzPJnh5yIPXOJK__qE-L3W-ADO0GLzPJDZ_YH6zmtPnBJK9i2gjbwtKxJ4CvFPF2zSFYr2p4x9wmFxtC2mg/w391-h301/vicent-torres.jpg" width="391" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per <span style="font-variant: small-caps;">Vicent
torres aguado</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="normal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 106%; mso-fareast-font-family: Arial;">Benvolgut
Manel:<o:p></o:p></span></p>
<p class="normal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: Arial;">Acabe de llegir <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de Carrasca.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="normal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: Arial;">M’ha agradat el fresc de la vida quotidiana
que narra la protagonista de la novel·la. Recull tot allò que foren les dècades
que repassa de la seua vida. La veu d’una nova generació de valencians que
s’incorporaren a les nostres terres. He gaudit recordat moltes de les coses que
la veu narrativa ens conta. Molt acurada la descripció de la vida d’aquella
època i molt cuidada la descripció i passeig per la comarca de l’Horta nord, un plaer de
lectura. Has creat una veu que mal que conte una realitat quotidiana a Pouet no
cau mai en cap tipus de localisme, aixecant eixa veu amb una dimensió major, no
és Pouet son els nostres pobles i la nostra vida d’aleshores. Salvant les
distàncies, en la forma de contar algunes coses la teua protagonista m´ha
recordat la veu d’Ángela Carballino, la narradora d’Unamuno en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">San Manuel Bueno, màrtir</i>, rerefons de la
veu de Santa Teresa en eixes fluctuacions inicials fins assolir la veu per
narrar i contat amb precisió malgrat no ser la seua llengua materna.<o:p></o:p></span></p><p class="normal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgActq4245otJOSxnF8W1Lvpeb7fdCoRK6VXnP6EFLmrEjmot3C0p-dVE3xGXUvaBQB19dpAqK4pffH905gvCs08dgC_pr6BoSuVL-8-0JMtV6EU-VavAGU0wpJqBjAOxXNxJ1bM5EEajyz2QDsiICLD_HBZQUNQn7e_LrahRc5Xlcn2p3CC4bFPcWPCQ/s750/fusta%20de%20carrasca%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="750" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgActq4245otJOSxnF8W1Lvpeb7fdCoRK6VXnP6EFLmrEjmot3C0p-dVE3xGXUvaBQB19dpAqK4pffH905gvCs08dgC_pr6BoSuVL-8-0JMtV6EU-VavAGU0wpJqBjAOxXNxJ1bM5EEajyz2QDsiICLD_HBZQUNQn7e_LrahRc5Xlcn2p3CC4bFPcWPCQ/w372-h249/fusta%20de%20carrasca%203.jpg" width="372" /></a></div><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;">També he vist el desenvolupament de la narradora
cap el final de la novel·la entre la fluctuació fragmentaria i voluntària per
no mostrar la seua intimitat deixant que el lector reconstruïa el que falta.
Crec que està molt ben controlada la seua veu plena d’absències i tristeses
sense caure en el desànim. Crec, que hi ha una part autobiogràfica teua, així
ho endevine.</span><p></p>
<p class="normal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><a name="_gjdgxs"></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: Arial;">Crec que serà un document valuós perquè les noves
generacions coneguen d’una manera tan senzilla i cuidada la vida dels nostres
durant els anys passats i presents que narra. El treball i la vida dels nostres
com testimoni d’una manera silent de mostrar l’estima vers l’altre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="normal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: Arial;">No dubte que la recomanaré als meus amics, paga
la pena.<o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-90616319820619768202022-10-07T10:43:00.000+02:002022-10-07T10:43:26.308+02:00UNA LECTURA PERSONAL DE FUSTA DE CARRASCA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI3heFsPbFmMSF704LnDDt8bQVkj54GJIsROr57SgwurY-0GCdLppQtqbAvk5OG5cU2bTY-IIaO2l8xK8uF9H_BVuBka9PFOX9y8vezs4XUJsoTJkOoAioTM2f8QCgEFF12vOHC_AjyAGR7nIX5NtrQC5dtewVW8xa0_yHstVqHNsgUQtgaf-S7KTZ5w/s2048/lLOREN%C3%87%20DELGADO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="443" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI3heFsPbFmMSF704LnDDt8bQVkj54GJIsROr57SgwurY-0GCdLppQtqbAvk5OG5cU2bTY-IIaO2l8xK8uF9H_BVuBka9PFOX9y8vezs4XUJsoTJkOoAioTM2f8QCgEFF12vOHC_AjyAGR7nIX5NtrQC5dtewVW8xa0_yHstVqHNsgUQtgaf-S7KTZ5w/w332-h443/lLOREN%C3%87%20DELGADO.jpg" width="332" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Per <span style="font-variant: small-caps;">Llorenç
Delgado</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">He llegit la novel·la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de Carrasca</i></b> (Edicions del
Bullent. Picanya 2022) i em sembla escrita amb tinta de llàgrimes, somriures i
un infinit eixam d’espurnes de l’ànima. És com una acolorida i casolana bata d’anar
per casa penjada al fil d’estendre del balcó del terrat que sacseja el vent
dels records fent veure als vianants els heterogenis fragments que la componen
i els esquinçalls d’ànima que la guarneixen. Aleshores, per a l’atent
espectador, esdevé com una personal senyera, un penó familiar, reconegut per
tots els que hem viscut aquelles dades, aquells llocs, aquells moments de joia
i malsons, una i moltes vegades, sense poder retreure-li al temps el seu
trànsit inexorable.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8QNvPDqVVV54c5S1hY6lnvbEJ8bN58lMbWuBLzOYo8MLs8I9gO6kq4xbbG2NRD1XP5k5FgL6w3Tuer2vuL7Pw1IKtWsX-vqLt7wr7uWesjV0p0ER28MTzRF0XkiwnUGp1l0BHJIwcdggj0oG2a3cI5pd8bnveBQ4FjHS84AmqQttbZrOSv9sLi4OMyQ/s700/fusta%20de%20carrasca%205%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="623" data-original-width="700" height="401" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8QNvPDqVVV54c5S1hY6lnvbEJ8bN58lMbWuBLzOYo8MLs8I9gO6kq4xbbG2NRD1XP5k5FgL6w3Tuer2vuL7Pw1IKtWsX-vqLt7wr7uWesjV0p0ER28MTzRF0XkiwnUGp1l0BHJIwcdggj0oG2a3cI5pd8bnveBQ4FjHS84AmqQttbZrOSv9sLi4OMyQ/w450-h401/fusta%20de%20carrasca%205%20(1).jpg" width="450" /></a></div><span style="font-family: Arial, "sans-serif"; font-size: 12pt;"><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Des del carrer, en la distància, davall el
balcó, es veu aquesta senzilla indumentària d’anys plena d’afectes, penes i
paüres onejant a l’aire d’un nou futur, dibuixant al cel noves sendes i camins
de llarg recorregut per omplir noves pàgines al quadern blau perquè, al remat,
puga llegir-lo el seu destinatari. Jo en soc un d’aquests espectadors, un d’aquests
vianants còmplices que us saludarà amb un bri de timó a les mans quan camineu
sota l’ombra dels pins de la serra Calderona o trepitgeu la terra cendrosa de
la marjal dels vostres avantpassats. Bon camí i joiosa arribada, companys!<o:p></o:p></span></p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><o:p></o:p><p></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-2615220635871383232022-10-06T18:26:00.000+02:002022-10-06T18:26:21.835+02:00FUSTA DE CARRASCA, NOVA NOVEL·LA DE MANEL ALONSO<p> </p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEpllEHDC6DEXc25ZtkActOEV070ru4yjzScqfb9XlAxAjluXgvmoFrK26TC1Wc906sKpun81iqtIIEI1SxK0CBP-aMiVi5WrelQLOTcUXUB443Xw1YawDRhk1K9qgWmQ99idfK1DWDYsOHxm49XgEGlF63U5d53YYYYBSfUsIByh5wlsFGHLQeSw34A/s2000/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(165).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEpllEHDC6DEXc25ZtkActOEV070ru4yjzScqfb9XlAxAjluXgvmoFrK26TC1Wc906sKpun81iqtIIEI1SxK0CBP-aMiVi5WrelQLOTcUXUB443Xw1YawDRhk1K9qgWmQ99idfK1DWDYsOHxm49XgEGlF63U5d53YYYYBSfUsIByh5wlsFGHLQeSw34A/w400-h266/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(165).JPG" width="400" /></a></div><br /> <p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Escriure
una novel·la és una aventura. El novel·lista sap quan comença, però mai com
l’acaba. Ja pots programar el teu temps, fer un pla rigorós de treball, que
tard o d’hora apareixerà un escull o una o diverses cruïlles que t’obligaran a
variar el rumb del relat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">He
escrit sis novel·les, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La maledicció del
silenci </i>(1992), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Escola d’estiu</i>
(1994), una que resta inèdita de la qual no vull ni recordar el seu nom, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En el mar de les Antilles </i>(1999), que
considere la meua primera novel·la perquè per a mi les altres, passats els
anys, no foren més que provatures, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Entre
les urpes del gat</i> (2018), amb un torturat procés de creació del qual ben bé
es podria escriure un relat, i aquest any 2022 apareix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de Carrasca</i>.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf3CQ2APT9zl3uwQ61bT8AEj-6aGSEIxbjyUSwUK-fnJbOq1SyBM0qFy21vWGPaIQG-V5A4wluvqDkUieoZ6DNmmiCE8dwJBUJZpaLxuQRAivKur_-RHMExFTRzBodKpMmfiYdEhf3p_Hy5Bes_Osc5jJJCmEUBNdi099RAHc4FGyH8mQ3WkQCrAYwMA/s2000/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(198).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf3CQ2APT9zl3uwQ61bT8AEj-6aGSEIxbjyUSwUK-fnJbOq1SyBM0qFy21vWGPaIQG-V5A4wluvqDkUieoZ6DNmmiCE8dwJBUJZpaLxuQRAivKur_-RHMExFTRzBodKpMmfiYdEhf3p_Hy5Bes_Osc5jJJCmEUBNdi099RAHc4FGyH8mQ3WkQCrAYwMA/w368-h245/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(198).JPG" width="368" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Es
tracta d’una narració que comence a escriure amb una estructura i uns
personatges ben definits, i amb tota la informació sobre els fets al meu abast.
La feia créixer amb una regularitat artesanal, que només és capaç de donar-te
la seguretat que dona l’ofici d’escriure, un ofici que tant m’ha costat
d’aprendre. Tenia fins i tot elegit el lector a qui anava destinada. No era un
prototipus de lector, sinó un en concret. A punt d’escriure el darrer capítol i
posar el punt i final, la tragèdia aparegué de sobte en la meua vida i la
redacció de la novel·la es va aturar. Mesos més tard, vaig tornar a llegir tot
allò que havia escrit i em vaig donar compte que, sense el meu lector, res no
tenia sentit, la qual cosa em va obligar a reescriure un bon grapat de pàgines
i pensar en un final diferent al que tenia previst.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">El
dia que la Fira del Llibre de València li va retre un homenatge a la meua
estimada veïna Empar Claramunt, vaig atracar l’editora Núria Sendra i ella amb
un somriure es va comprometre a llegir el meu original.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Núria
i els seus assessors em vam assegurar que alguna cosa grinyolava en les
darreres pàgines del llibre. Vaig estar un parell de mesos pensant-ho fins que
un dia, tornant d’una llarga passejada, ho vaig veure clar, li sobraven un
parell de pàgines i li faltava el paràgraf que tancaria com un cercle perfecte
el relat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La
metgessa Sònia Giner Molins, en el pròleg del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern per al meu fill Arnau </i>(2020), afirma que solc fusionar les
meues vivències, el meu poble o aquelles persones que estime en els meus textos
i desdibuixe la línia que separa la realitat de la ficció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Sovint
la meua narrativa se situa com un funambulista destre sobre la fina línia que
separa allò que és real d’allò que és pura ficció, i els lectors no acaben
d’endevinar el que és cert del que és inventat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de Carrasca</i>, el funambulista veu
com sota els seus peus es desdibuixa quasi per complet aquesta línia, però la
realitat que apareix no és la veritat, perquè la solidesa de la veritat sempre
depén d’aquell que la mira.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrfa-AsIgmn-uYMD-acBQun8JvTBXg-lz4ALqUtiCH4mmYAIi9zxMVYSoD3kxDHMMkhVr1DMAt6SoecvAhsVxRQ_1zIptuKs2wyN0qdZCDgUkyTOOP9nwNv-eoDZKGh4Yg9sLxtOrI6T1SBY0onXxII4l3Q1Muz_BfshaLSi7cAhgMLW6Oak2obCdtlw/s2000/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(182).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrfa-AsIgmn-uYMD-acBQun8JvTBXg-lz4ALqUtiCH4mmYAIi9zxMVYSoD3kxDHMMkhVr1DMAt6SoecvAhsVxRQ_1zIptuKs2wyN0qdZCDgUkyTOOP9nwNv-eoDZKGh4Yg9sLxtOrI6T1SBY0onXxII4l3Q1Muz_BfshaLSi7cAhgMLW6Oak2obCdtlw/w383-h255/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(182).JPG" width="383" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Fusta de Carrasca</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> està narrada per la
personatge protagonista. Ella és conscient que no és una illa, que forma part
d’una nissaga familiar, que la vida que vam viure, que la classe social a la
que pertanyien i les decisions que van prendre els seus avantpassats han acabat
marcant el seu destí. Recorda fins i tot allò que no ha viscut, que visqueren
els seus avis, els seus pares, i ho va escrivint en un quadern.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Recordar
ja és fer literatura, i la literatura és una màquina amb la qual podem viatjar
endavant i endarrere en el temps.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">La
protagonista ens parla del paisatge originari de la seua família, dels motius
perquè es van veure obligats a deixar enrere el seu poble. De l’emigració, del
descobriment d’un nou país amb una llengua i una cultura diferents i com
s’adaptaren a la nova realitat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5O3h0fSEMAj_X63-W-htphDUwbq_nW6Hs-B4b06X1KILnx7CYgb9OVeRe1ommlP8Oygm3Ub3lL1XpUbE0XoknHiAM6r2tB5AWrsgbR3pz4-GStVauFmneWnCwYSNS2qTOHQLmmcwc7H79NlbliJq1thjqFljA-SYVH_dk54wrKijYMR-hRXT_JE8RqQ/s2000/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(252).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5O3h0fSEMAj_X63-W-htphDUwbq_nW6Hs-B4b06X1KILnx7CYgb9OVeRe1ommlP8Oygm3Ub3lL1XpUbE0XoknHiAM6r2tB5AWrsgbR3pz4-GStVauFmneWnCwYSNS2qTOHQLmmcwc7H79NlbliJq1thjqFljA-SYVH_dk54wrKijYMR-hRXT_JE8RqQ/w377-h251/Manel%20Alonso,%20libro%20Fusta%20de%20Carrasca%20(252).JPG" width="377" /></a></div><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de Carrasca</i> hi ha molt d’allò que
s’anomena efecte espill, veiem reflectits en el text tot un seguit de figures
en diferents plans, i de la mateixa manera que en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las meninas</i> de Velázquez descobrim que entre ells hi ha
l’escriptor.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-4872114407845057622022-09-30T09:29:00.001+02:002022-09-30T09:29:48.855+02:00FUSTA DE CARRASCA, UNA NOVEL·LA PLENA DE VERITAT<p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwwyJx-fMWDqYM-Tq4DiWyY__HGs_YYDf77eiYn7pQrDGsLzlyzS_OS6ZNgZSm2LWEQA8AWHiJhl9Vtb_V2YXv2HT9OHjZXJvw0SXnk2FeEOrxXhp8YKDApn3gfKMCx6uKohKuRh4RbWQ4_bZUR_hapDBmiXjo9I4xWMImcpxt99bD69JEeuWZ8Nkm4A/s2000/Vicent%20N%C3%A0cher%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2000" data-original-width="1500" height="413" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwwyJx-fMWDqYM-Tq4DiWyY__HGs_YYDf77eiYn7pQrDGsLzlyzS_OS6ZNgZSm2LWEQA8AWHiJhl9Vtb_V2YXv2HT9OHjZXJvw0SXnk2FeEOrxXhp8YKDApn3gfKMCx6uKohKuRh4RbWQ4_bZUR_hapDBmiXjo9I4xWMImcpxt99bD69JEeuWZ8Nkm4A/w310-h413/Vicent%20N%C3%A0cher%202.jpg" width="310" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Per <span style="font-variant: small-caps;">Vicent
Nácher Ferrero</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Fusta
de carrasca</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Col·lecció Miratges número 36. Edicions del Bullent. Picanya,
2022) és una novel·la plena de veritat, de la sinceritat d’aquelles que li fan
front a la vida amb l’ofici de la literatura. Clara, directa, diàfana i subtil
apunta als temes universals de l’ésser humà, i això és el que la fa gran i
reveladora. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Manel Alonso ha escrit sense adonar-se’n
la seua millor obra narrativa, la més redona, la més equilibrada i segura, en
un trajecte literari que fa gaudir el lector tot trasbalsant-lo amb les
emocions més bàsiques de les persones. El lletraferit de Pouet ens mostra amb
la senzillesa del savi, l’univers d’una dona poderosa que es manté ferma i
humanament acollidora a la vida que li ha tocat viure. Així doncs, aquest
llibre és un terrabastall que ens deixa tocats del tot, davant unes línies que
traspuen la poesia quotidiana dels humans.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSNofJKoFkf_pZ5ez8vJJbWJqmgLkwAE4_S_0B3uqM7ReVpPixOc7gKGHYDxPIa83-cSXPjvnre7deR7G83yUmcpGYpCwe_EkWGoOZhWtmia25khROaCoZoxHOYqjxN6ViNQPHnKV55389F17KnRkMXTi_A6ty0Jg2gZ71Eo3yB6qMqKSrJ2UE3c1TJw/s3616/1663666742738.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1908" data-original-width="3616" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSNofJKoFkf_pZ5ez8vJJbWJqmgLkwAE4_S_0B3uqM7ReVpPixOc7gKGHYDxPIa83-cSXPjvnre7deR7G83yUmcpGYpCwe_EkWGoOZhWtmia25khROaCoZoxHOYqjxN6ViNQPHnKV55389F17KnRkMXTi_A6ty0Jg2gZ71Eo3yB6qMqKSrJ2UE3c1TJw/w494-h261/1663666742738.jpg" width="494" /></a></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">La lectura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de carrasca </i>encén el cor de
sentiments contradictoris i il·lumina l’esperit, en un relat que respon als
grans interrogants del món i ens fa plantejar-nos la vida d’una manera diferent
a com l’havíem vista fins ara. Una obra àgil, dinàmica, que es pot llegir de
moltes maneres i que ens dona moltes opcions als lectors. La vida i res més,
això és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fusta de carrasca </i>de Manel
Alonso.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-27595065085397101902022-08-28T11:47:00.000+02:002022-08-28T11:47:04.785+02:00LA POESIA ÉS UNA ARMA PER A LA SUPERVIVÈNCIA<p></p><p class="MsoNormal" style="background: white;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhblRKpA3E6jR-bUTtN2skFj78z-nClp-s3zWdLHMV1NyCC8TUIt58yhsBFjP8YljV-rDWNT122ko2U4EtlSbho9VPn6WBHDsz-KEtKZ9JRd1HdJd5kFIoTc_1Im7dqMRz15Xo27Gf36op0BIixcjRfVY22JmyoJy9EvAkdaCfmsI3rmmi1PpmoJkxTEg/s282/%C3%A0NGEL%20mART%C3%8DNEZ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="179" data-original-width="282" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhblRKpA3E6jR-bUTtN2skFj78z-nClp-s3zWdLHMV1NyCC8TUIt58yhsBFjP8YljV-rDWNT122ko2U4EtlSbho9VPn6WBHDsz-KEtKZ9JRd1HdJd5kFIoTc_1Im7dqMRz15Xo27Gf36op0BIixcjRfVY22JmyoJy9EvAkdaCfmsI3rmmi1PpmoJkxTEg/w375-h238/%C3%A0NGEL%20mART%C3%8DNEZ.jpg" width="375" /></a></div><br /><p></p>
<p align="left" class="MsoNormal" style="background: white; text-align: left;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; font-variant: small-caps;">Per Àngel Martínez
Moreno<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Imagine que una antologia és, dalt o baix,
com molts estudis sociològics que a partir d’una mostra (que haurà d’estar ben
determinada), permeten conèixer, suposadament, les característiques de la
població que representen. Bo, una antologia faria tot just el camí invers però,
subjacent, podem trobar una certa lògica coincident. I sí, puc dir que, almenys
de manera intuïtiva i fins on jo conec l’obra poètica de Manel Alonso i Català,
l’antologia<b> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern de l’horabaixa</i></b>
(Editorial Neopàtria. Alzira, 2022) la representa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Les antologies tenen per a mi dues funcions:
la primera pot ser saciar la curiositat del lector per tal de conèixer una obra
poètica sencera sense haver de destinar uns temps i uns esforços que podrien
resultar excessius. Diguem-ne que es tracta d’una manera de potenciar
l’eficiència preventiva. Amb alguns i algunes poetes les antologies han estat
més que suficients per a mi. I n’estic ben agraït. </span><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">La segona funció de les antologies és
certament la contraria: despertar l’afany de conèixer més de l’obra poètica de
què pretén ser demostració. També n’he tingut d’experiències en aquest sentit.
I la darrera ha estat amb <i>Quadern de l’horabaixa</i>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Algunes qüestions són les que m’han
interessat especialment. La més important de totes, així ho he entès, és la temptativa
de domesticar la realitat a través de les paraules. Es nomena un moment que es
vol fixar i és com si es tancara entre parèntesi (el parèntesi que
suposa sempre un poema), es mostren les emocions i això permet de romandre, i
inclús d’instal·lar-se en elles quan t’agraden o, ben al contrari, desnonar-les
de la memòria, almenys en les seues formes més crues, i sovint massa
insuportables, per deixar que ens habiten al llarg del temps. I l’acceptació de
la por en tant que un condicionant fonamental de la vida front a la qual, i
malgrat ella mateix, no ens podem permetre de sotmetre’ns. </span><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">També he trobat una vessant ètica, expressió
de valors que han de regir el viure, i que es mostren només si el lector els
vol trobar i els busca i que et fan saber que estàs llegint algú que no és
gaire lluny de tu mateix. </span><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Finalment l’antologia m’ha fet caure en el
compte que el poeta mai no és en realitat tan fràgil com podria pensar-se. La
poesia és, en realitat, un arma poderosa per a la supervivència conscient, que
és a fi de comptes l’única que ens pot valdre. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif";">Magnífic treball de <b>Vicent Penya</b> que ha
tingut cura de l’edició.</span><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-6044497339777429092022-08-26T12:56:00.000+02:002022-08-26T12:56:14.252+02:00UNA BELLA TRADICIÓ<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5uVRqgK-QavxcMm50jLy7LeNu8tHTZ9PptO4XStPVuLIByQnbvH1rUfx4UyDNsZnC7EwPxCg5Hnyu11Gles53rNktpO2hAqkvg-x0nNJJDnt3fuzCiduYRGqh-QfTM6-RjxkkBsXEP0G4bzmEE3aPEgG9_ptKobZHwR99Q8cksOK-ew5mhcMrzfl0xA/s592/Les%20hores%20rehabilitades.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="592" data-original-width="393" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5uVRqgK-QavxcMm50jLy7LeNu8tHTZ9PptO4XStPVuLIByQnbvH1rUfx4UyDNsZnC7EwPxCg5Hnyu11Gles53rNktpO2hAqkvg-x0nNJJDnt3fuzCiduYRGqh-QfTM6-RjxkkBsXEP0G4bzmEE3aPEgG9_ptKobZHwR99Q8cksOK-ew5mhcMrzfl0xA/w274-h414/Les%20hores%20rehabilitades.jpg" width="274" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’especialista en
cultura i música popular <b>Josep Vicent Frechina</b> fou, l’any 2002, el crític en
qui va confiar Manel Alonso i Català perquè s’encarregara de l’edició de
l’antologia <b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hores rehabilitades (Antologia 1986-2002)</i></b>. Es tractava d’un volum
en el qual, després d’un temps de revisió i fins i tot de rehabilitació i també
de recuperació de la seua obra poètica a càrrec de l’autor, Josep Vicent
Frechina seleccionava, organitzava i feia un estudi introductori d’aquesta. El
llibre el va editar la desapareguda Brosquil Edicions just quan Manel Alonso i
Català complia quaranta anys. En l’actualitat la primera i única edició està
exhaurida i fins i tot és difícil trobar-ne un exemplar en llibreries de vell i
d’ocasió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Les hores rehabilitades</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és una antologia clàssica, on se
seleccionaven diversos poemes de cada llibre editat i inèdit de l’autor i
s’organitzaven compartimentats sota el títol del llibre de què provenien.
L’antologia recuperava dotze poemes d’un llibre, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hores baixes</i>, que l’autor va destruir, la resta de poemes caigueren
en la paperera de l’oblit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzGtsfOZoMGu_w9EUVlsDkTmXF13h2uUSuu_XAlhhblfp8-QCQTqpl-E5wNG8fjIq2GVb6-UUqVIJMgvZUrkNQgYR4rZOZLBtWX-BfKVN9aYzR0GCqzecWFsgLpYgqeIq0YD5tUhdazjV-78UaDKcBUG5W1sbwIvIx30IMaUuE4QDuvvE6gnxq01Rpjg/s625/Quadern%20dels%20torsimanys.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="399" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzGtsfOZoMGu_w9EUVlsDkTmXF13h2uUSuu_XAlhhblfp8-QCQTqpl-E5wNG8fjIq2GVb6-UUqVIJMgvZUrkNQgYR4rZOZLBtWX-BfKVN9aYzR0GCqzecWFsgLpYgqeIq0YD5tUhdazjV-78UaDKcBUG5W1sbwIvIx30IMaUuE4QDuvvE6gnxq01Rpjg/w254-h398/Quadern%20dels%20torsimanys.JPG" width="254" /></a></div><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’any 2012
l’editorial Germania publicava la segona antologia poètica de Manel Alonso i
Català, <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><b>Quadern dels torsimanys/Cuaderno
de los trujimanes</b></i>. Un llibre que es va anar gestant durant un temps en el
blog <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els papers de Can Perla</i>, on
s’anaven publicant les versions de diversos poemes de l’autor en diferents
llengües. L’antologia recollia poemes escrits entre els anys 2003 i 2012. Cada
poema original tenia la seua versió en llengua castellana feta per diversos
autors, com ara <b>Pere Bessó, Manuel García Pérez, Mercè Climent, Arnau Alonso</b>... </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGRtJL8UhRizh2TZl0SE-YV1OdukczyJM5SsWa68f23fha0kS9fC4L0bw4a_8HcnXG5HD9RVzeaXb6jyesDltWib0pSG8tmWyDXPQ0AXZD-gf8aDR1fYaSh0qoeZPh4tqZLWSTbRUYC0_NXL0WBCysUIAe9VZBM8LM7cuKZbbOs9wPJVsk_-_uyLKTpg/s625/Portada%20quatorsimanys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="625" data-original-width="452" height="369" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGRtJL8UhRizh2TZl0SE-YV1OdukczyJM5SsWa68f23fha0kS9fC4L0bw4a_8HcnXG5HD9RVzeaXb6jyesDltWib0pSG8tmWyDXPQ0AXZD-gf8aDR1fYaSh0qoeZPh4tqZLWSTbRUYC0_NXL0WBCysUIAe9VZBM8LM7cuKZbbOs9wPJVsk_-_uyLKTpg/w267-h369/Portada%20quatorsimanys.jpg" width="267" /></a></div><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">L’any 2015 es va reeditar en l’Editorial Neopàtria amb un pròleg de l’escriptor
i crític literari <b>Juli Capilla</b>. Amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern
dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes</i>, el fet de publicar una mostra
antològica cada deu anys de l’obra d’Alonso es convertia en una tradició que
enguany s’ha consolidat amb l’aparició, aquest tòrrid i incendiari mes d’agost,
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern de l’horabaixa</i> en la
col·lecció Mare Nostrum de l’Editorial Neopàtria.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOpJD1ahYryPWqRPUw0a9em_X6DFEus_ZgJPpuEIyfvhzJ5yfOyIhl3TM89YLNjTYnYAbZcheOqL5Qu6I64-Kc1p5r5LymIxBMvq38kJ2qBhZabiY2iLm5M9Az6xWLNZxj7zjXCF5KKq69eOOnlJcO751y0OkGEguO706d5OnZSfVa6dc1AspaJgw0LQ/s2716/QUADERN%20DE%20L'HORABAIXA%20-%20MANEL%20ALONSO%20CATALA%20-%20coberta%20front%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2716" data-original-width="1781" height="377" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOpJD1ahYryPWqRPUw0a9em_X6DFEus_ZgJPpuEIyfvhzJ5yfOyIhl3TM89YLNjTYnYAbZcheOqL5Qu6I64-Kc1p5r5LymIxBMvq38kJ2qBhZabiY2iLm5M9Az6xWLNZxj7zjXCF5KKq69eOOnlJcO751y0OkGEguO706d5OnZSfVa6dc1AspaJgw0LQ/w247-h377/QUADERN%20DE%20L'HORABAIXA%20-%20MANEL%20ALONSO%20CATALA%20-%20coberta%20front%20(1).jpg" width="247" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">D’aquesta tercera
antologia s’ha encarregat l’escriptor de Rafelbunyol <b>Vicent Penya</b>, qui no sols
s’ha llegit i rellegit tota l’obra publicada i inèdita d’Alonso, sinó que també
s’ha estudiat els diversos textos de crítics literaris que han escrit sobre
ella al llarg del temps. Vicent Penya n’ha fet una selecció acurada, evitant de
repetir la publicació d’algun poema que ja haguera aparegut en alguna de les
dues anteriors antologies. Ha organitzat els poemes destacant els grans temes
que a l’autor l’han preocupat i l’han mogut a escriure i, sense atendre raons
cronològiques, ha fet una antologia que es pot llegir com un llibre nou. Vicent
Penya, a més a més, ha escrit un estudi introductori complet i aclaridor
recolzant els seus arguments amb els d’altres crítics. També s’ha encarregat de
tot el procés de correcció lingüística del llibre, i d’oferir al possible
lector un relació dels títols d’Alonso i un índex on s’especifica l’origen dels
poemes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Penya, en el títol
de l’estudi introductori, recupera la definició que en la primera antologia feu
d’Alonso Josep Vicent Frechina: un obrer de la paraula. Una definició que amb
diferents matisos havia emprat anys abans Joan Garí en un article publicat en
la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Temps</i> i que anys més
tard també va utilitzar el sociòleg i fill de l’autor Arnau Alonso i Santos:
«Obrer de les lletres i no arquitecte de les paraules».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">Així doncs,
enguany Manel Alonso consolida una bella tradició que esperem que dure anys i
panys.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-79810165995459013212022-02-27T11:37:00.001+01:002022-02-27T11:42:02.028+01:00QUADERN DELS TORSIMANYS<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhSUJC1-yu5q-NFMVGaTRdoGAsCzhV4D8_lDA9zCrBgemwZ_7PEhxFPvfYlqNVHHDjtrXpM75OwAsJrWyEguoaQlwQDGt8Wcaoir-9__-31Rw2lDSjVUhnYl5BkjynDL2iJPJo4kuDsRBk1I3QPH810HkeF3s3OUPvkGED_cqXXpvacRb1VDJ2u-19_Ng=s1600" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhSUJC1-yu5q-NFMVGaTRdoGAsCzhV4D8_lDA9zCrBgemwZ_7PEhxFPvfYlqNVHHDjtrXpM75OwAsJrWyEguoaQlwQDGt8Wcaoir-9__-31Rw2lDSjVUhnYl5BkjynDL2iJPJo4kuDsRBk1I3QPH810HkeF3s3OUPvkGED_cqXXpvacRb1VDJ2u-19_Ng=w400-h266" width="400" /></a></div><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">Juana Sáez y Manel Alonso en la Biblioteca Municipal de Puçol</p>
<p align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-variant: small-caps; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></p><p align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-variant: small-caps; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: medium;">Por Juana
Sáez Juárez </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: 14pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;">Generoso
y tenaz, comprometido con la cultura en general y la valenciana en particular,
Manel es una figura omnipresente y colaboradora en actos culturales y en su
incondicional apoyo y promoción de escritores y escritoras. Especialmente
comprometido con la literatura, ha cultivado todos sus géneros con una
particular querencia por la creación poética. De Manel cabe decir que vida y
obra están íntimamente relacionadas. Polifacético y autodidacta, nuestro autor
hace eco personal de la frase cervantina: “La pluma es el lenguaje del alma;
cuales fueren los conceptos que en ella se engendraron, tales serán sus
escritos.” Sus escritos son fruto y reflejo de la experiencia vivida, oída y
leída, de la vida cotidiana y del orgullo y conocimiento de sus propias raíces,
así como las de su pueblo al que ha dotado de carácter literario y del nombre
propio de Pouet. En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern de Can Perla </i>(Editorial
Neopàtria, Alzira, 2020), un híbrido de géneros: diario personal, recuerdos y
relatos generacionales, entrañables retratos humanos y reflexión crítica, Manel
Alonso, con un tono de añoranza, nos escribe su testimonio de un tiempo perdido
para que no caiga en el olvido una tierra, unas gentes, una lengua, una cultura
y una literatura de las que se erige Paladín. En <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern dels Torsimanys/ Cuaderno de los trujimanes (Editorial Neopàtria,
Alzira, 2012)</i>, un homenaje a la comunicación entre lenguas a través de la
traducción y la interpretación de traductores y trujimanes, Manel nos ofrece
una selección de sus poesías con sus correspondientes traducciones. Con un
lenguaje y un estilo personal, natural de verso libre, musical y emotivo, nos
habla de luces y sombras del ser humano: el amor, el deseo, lo multicultural,
la comunión con la naturaleza, la vida, así como también la barbarie, las
injusticias, el sufrimiento y la muerte. Manel, como escritor comprometido que
es, refleja en su poesía una sincera posición ética y crítica frente a las
sombras de la sociedad y la defensa de sus luces que nos enriquecen: del goce
de los sentidos, de las emociones, de la vida cotidiana, de la cultura en
general, de la propia y de la ajena. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: 14pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;">Manel
versa lo cotidiano y privado que deviene en universal. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: 14pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="mso-ansi-language: ES;">Presentación leída en la sesión del Club de Lectura de
Puçol del dia 25 de Febrero de 2022.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="font-size: 14pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p><p></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-14902498152940527202021-08-31T15:02:00.001+02:002021-08-31T15:02:40.949+02:00EXTRACTE POÈTIC DEL CD D'ARTUR ÀLVAREZ "LA MAR"<p><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikU5xX9rhG4OAIGx7ZnPLC6biWpZOLMEocDNtfanT86DZxtYFyDVGcyEQSMKpcmFgcl_j2N6omsQ-tknE9M8aEsbHefSALLcicVcHziXdiUZnz4zW9SP23_gP_3iszouaJYmN4IPU1-qG8/s940/La+mar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="788" data-original-width="940" height="386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikU5xX9rhG4OAIGx7ZnPLC6biWpZOLMEocDNtfanT86DZxtYFyDVGcyEQSMKpcmFgcl_j2N6omsQ-tknE9M8aEsbHefSALLcicVcHziXdiUZnz4zW9SP23_gP_3iszouaJYmN4IPU1-qG8/w461-h386/La+mar.jpg" width="461" /></a></div><p></p><p><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">Aquest vers forma part d'una de les cançons del treball discogràfic del cantautor Artur Àlvarez dedicat a LA MAR. </span><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">En ell apareixen poemes de poetes contemporanis valencians com ara</span><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"> Aina Garcia-Carbó, Susanna Lliberós, Reis Lliberós, Vicent Penya, Francesc Mompó, Gràcia Jiménez, Rosabel Gumbau, Maria Carme Arnau, Berna Blanch, Manel Alonso i Català, Manel Pitarch, Josep Lluís Abad.</span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-79399634043418921502021-04-02T09:50:00.001+02:002021-04-02T09:55:30.195+02:00QUADERN PER AL MEU FILL ARNAU<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPZMXeGWC9KfyoswjCQBwTzVGlWrOAinNdPATT82E8i9OL4ZJ8XCKtx8JXPBFspPCWh5AtiL9XfVaPzcXmKoSoVtVMusK7NHBpHpszUMqrJE0Hpd-bhgSYujrg0SGR8Dy_faNUvFODp_XU/s282/Josep+Lozano.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="179" data-original-width="282" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPZMXeGWC9KfyoswjCQBwTzVGlWrOAinNdPATT82E8i9OL4ZJ8XCKtx8JXPBFspPCWh5AtiL9XfVaPzcXmKoSoVtVMusK7NHBpHpszUMqrJE0Hpd-bhgSYujrg0SGR8Dy_faNUvFODp_XU/w335-h213/Josep+Lozano.jpg" width="335" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Per <span style="font-variant: small-caps;">Josep Lozano</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Entre
les diverses motivacions del fet d’escriure, hi ha la voluntat de deixar
constància del temps viscut, per a que perdure més enllà de la fràgil memòria
personal, abans que el pas inexorable dels dies el condemne a l’oblit. Desig
que aflora en un bon nombre d’autors en elegies, relats commemoratius, memòries
o dietaris. Els qual solem associara un referent indiscutible:com ara l’escriptor
francès Marcel Proust (1871-1922) i la seua heptologia narrativa titulada:<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> A la recherche du temps perdu, en </i>què
l’enyorança <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és l’eix subjacent de les
set novel·les. <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Per
altra banda, i com fàcilment podem comprovar en alguns dels llibres de Manel
Alonso i Català, aqueixa voluntat de recuperar la memòria també n’és una
constant des de la perspectiva de l’escriptor de Puçol, un poble de l’Horta
Nord, convertit en habitatge dormitori de la gran ciutat i en un país que no
volen que siga. En aqueix sentit podem citar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Les petjades de l’home invisible </i>(2017)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> —</i>Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del 2018—, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern per a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Joan</i> (2019) o
el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern de Ca Perla </i>(2020). Escrits
a partir del medi o, millor dit, de l’activitat que a aquest obrer de les
lletres —com ell mateix s’autodenomina— li ha donat sempre sentit a la seua
vida: la creació literària.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Una
trajectòria que començà en els anys 80 i que, pacientment,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha desenvolupat a través d’un bon ventall de
gèneres i tasques, com ara en el camp de l’edició o escrivint articles, poemaris,
novel·les, contes, llibres infantils i dietaris, amb els quals ha aconseguit
diversos premis. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">El
llibre que hui comentem també participa d’aqueixa voluntat, però des d’un punt
de partida força punyent, dolorós. Ja que la mort d’un fill o d’una filla és,
sense cap de dubte, la tragèdia més colpidora que pot ocórrer en l’àmbit
familiar. El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern per al meu fill
Arnau</i>, de Manel Alonso i Català, publicat per l’editorial Neopàtria; un poemari
que consta del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>preciós pròleg de Sonia
Giner Molins,sobre la relació amb Arnau, de la seducció mútua, de l’amor, de la
intensitat, de la fascinació, del desamor, i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ens el presenta com “Un paisatge conegut i alhora canviant. Desafiador i
salvatge, però pur.” I també d’un colofó final ben significatiu: “A manera d’epíleg.
Elegia a Arnau Llibertat”, de Marc Campos<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Gallego. Pròleg i epíleg que emparen o acoten, en certa manera, els
trenta-set poemes que Manel escriu al seu fill. En què ens parla, amb gran amarguesa,
de l’arravatament, de la gran pèrdua en un dia infaust, de la sotragada d’aquell
terrabastall dolorós, que els cau a la família a sobre com un allau de pena tan
difícil d’assumir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Són
poemes diàfans, pulcres, sense cap concessió a la hipèrbole o a l’enigma
difícil de destriar. Confegits des de la tristor per al rescat de sensacions, per
a la recreació d’instants, de moments, de les ocasions intenses viscudes,
compartides o a vegades desaprofitades,amb el fill estimat. Poemari que Manel <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va composant amb destresa, com qui tessel·la a
tessel·la conforma un bell mosaic, la petjada de l’absent, estimada però ja
irrecuperable. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4yzQtPCHELLllWdsiUNwy__gMfu0Ty_F1fQ7YexIsQruU6LjQc-31zUWDf0Um5viMbTtJtKcfHXUzdlTRtEWomP_-j4ZJ8YnUMJo76Cg19T79oyqZdKqnWXsSe0tjahBsbHyols1Fmfvp/s960/Poema+d%2527Arnau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="666" height="679" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4yzQtPCHELLllWdsiUNwy__gMfu0Ty_F1fQ7YexIsQruU6LjQc-31zUWDf0Um5viMbTtJtKcfHXUzdlTRtEWomP_-j4ZJ8YnUMJo76Cg19T79oyqZdKqnWXsSe0tjahBsbHyols1Fmfvp/w472-h679/Poema+d%2527Arnau.jpg" width="472" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA">Rememorarà
i resseguirà alguns moments de la seua infantesa i adolescència, com quan Manel
mateix —que havia aprés els rudiments de l’ofici de perruquer al servei militar—
li tallava de xiquet els cabells; l’amor filial als pares o el fraternal al seu
germà Bernat. Com també la descoberta paterna del primer enamorament del fill;
del seu esperit solidari;el de l’esportista;de la seua participació en curses o
en les partides de galotxa o de handbol. L’incipient poeta, a vegades escrivint
cançons de rap. La seua ànima de camperol a la comarca de l’Horta, en una terra
pervertida pel “progrés”, i l’anhel de tindre un maset. La dimensió humana
d’Arnau; el compromís polític;el seu activisme cultural, la participació en
programes radiofònics o publicacions, el lluitador per les llibertats, la
preocupació pel proïsme.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Elements que conformen un llibre ben
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>personal, un tot singular, un acte d’amor
envers el seu fill, entranyable, ben insòlit, commovedor, que emociona
profundament la persona lectora.<o:p></o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-56587080258994864662021-02-15T09:33:00.000+01:002021-02-15T09:33:23.639+01:00CORREU D'EMILI GIL<p></p><p style="background: white; line-height: 14.65pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiD_rzOS2vqMNDrk6_VQrxjh8WOnPAd-mnc3mJ-rabvS77gsxAY1rP5ZBsk5gqlB6OVKMkHdbRruK51DSb1Im6RkC9emqq6yMqqe08wnUxk_REFBOQyw-Tc0sBN2ZJngKEx-GjhCtLm-a7/s2048/Emili+Gil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiD_rzOS2vqMNDrk6_VQrxjh8WOnPAd-mnc3mJ-rabvS77gsxAY1rP5ZBsk5gqlB6OVKMkHdbRruK51DSb1Im6RkC9emqq6yMqqe08wnUxk_REFBOQyw-Tc0sBN2ZJngKEx-GjhCtLm-a7/w404-h303/Emili+Gil.jpg" width="404" /></a></div><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p><p style="background: white; line-height: 14.65pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Moltes gràcies per la confiança dipositada, en demanar-me la opinió sobre
els teus llibres. T’he d’advertir, d’entrada, que els meus comentaris són
completament subjectius, ja que m’és impossible ser objectiu, parlant de tu i
de la teva obra, per raons òbvies d’amistat i de coneixença mútua. Tot i això,
provaré de ser el més rigorós possible.</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">*</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Poesia:</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Indubtablement, <i><b>Quadern per al meu
fill Arnau</b></i> és una fita. Tant a nivell emocional com intel·lectual.
Marca un abans i un després, en molts aspectes. És un volum de poesia amb una
càrrega energètica enorme, i molt ben escrit, i descrit, d’una fondària humana
excelsa i molt precisa. És, al meu parer, un volum que exposa, canta i sonda
l’Existència (la Vida i la Mort) amb totes les seves alegries i les seves
penes, on la Transformació (i el Dolor que aquesta comporta) hi són tothora
presents.</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">També tinc bons records de <i><b>Amb els
plànols del record</b></i>, de <i><b>Com una òliba</b></i>, i de <i><b>Quadern per
a Joan</b></i>. Però són impressions de la memòria (que cada dia que passa minva
una mica); sincerament, me’ls hauria de rellegir per dir-te alguna cosa més
concreta.</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"> </span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Novel·la:</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Amb <b><i>La maledicció del silenci</i> </b>vaig
descobrir el teu Pouet. En aquella època (a mitjans de la dècada de 1990) em va
engrescar força la lectura, perquè hi veia alguna similitud amb el meu Àiled
(La Sénia). Les arrels de l’imaginari propi, vinculat amb els costums, la
toponímia, i l’entorn en general de l’indret d’on un se sent fill, són sempre
molt potents i marquen, de manera profunda i significativa, per a tota la vida.
Són símbols i mites (de vegades individuals, de vegades col·lectius) que, de
vegades es transformen, es transfiguren, s’oculten durant temporades sota
terra, com els rius subterranis, però que perviuen, malgrat tot.</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><i><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><b>En el mar de les Antilles</b></span></i><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"> és la novel·la que, potser, sigui una de les més rigoroses,
documentades i més ben explicades que he llegit mai sobre tot el sarau de Cuba
de 1898 (n’he llegit poques, ja que no és un tema que m’interessi
especialment). Crec, sincerament, que els lectors en general la coneixen poc,
ja que és una gran obra que encara roman en l’oblit general.</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Pel que fa a <i><b>Entre les urpes del
gat</b></i>, dir-te que em va agradar, ja que tracta de temes (aquesta vegada sí)
que m’interessen més, relacionats amb els misteris històrics medievals d’una
població i, alhora, amb les vicissituds quotidianes i amb les actituds de les
persones, la qual cosa permet fer una introspecció i conèixer una miqueta
millor els límits dels éssers humans. Fer una capbussada als budells interns,
als abismes propis, sempre és positiu.</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"> </span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Narrativa breu:</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">En aquest cas, i sense menysprear els
altres reculls, m’inclino per l’antologia <i><b>El carrer dels Bonsais</b></i>.
Hi ha reunits uns contes excel·lents, molt punyents i amb una versemblança
colpidora; inoblidables, amb una personalitat pròpia (personalitat del conte en
si mateix) identificativa i singular. Personalment em va evocar els <i><b>Contes
du chat perché</b></i> (1934-1946), de Marcel Aymé, la qual cosa sempre és
d’agrair, tot i que el teu estil és ben diferent, per descomptat. Em va alegrar
molt que es traduïssin a l’italià. Són uns relats molt ben construïts, amb unes
bases molt sòlides.</span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Assaig:</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Precisament durant aquest darrer confitament
(desembre 2020) que encara patim em vaig llegir <i><b>Les petjades de l’home
invisible</b></i>. Cadascun dels escrits és una mostra ben explícita i real del món
salvatge en el qual sobrevivim (o sobremorim) com podem. Crec que és molt
interessant (i important) dir les coses pel seu nom; i en aquest sentit, cal
remarcar tot allò que expliques sobre el món de les lletres i de l’edició, així
com els problemes amb les «autoritats» i administracions que, en lloc de
facilitar-nos les coses, als ciutadans en general, fan més aviat el contrari:
ens poden pals a les rodes. D’altra part, els textos exposen, i plantegen,
dubtes i reflexions de tota mena que impliquen tothom, en el supòsit que
«vulguem millorar el món, i/o la societat». Trobo que és un volum molt complet.</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">*</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">En fi, ignoro si et servirà de res això que
he escrit, Manel. Agrair-te, com a creador, la feinada que has fet al llarg de
tota la vida; perquè, per a alguns «ciutadans invisibles», escriure és viure (o
malviure).</span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; line-height: 14.65pt; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; font-variant: small-caps; mso-ansi-language: CA;"><b>Emili Gil i Pedreño</b></span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">.<i> Correu electrònic del 2 de Febrer de 2021 a les 17,21 hores.</i></span><span style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></p><br /><p></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-28492283776215846342021-02-10T10:28:00.000+01:002021-02-10T10:28:07.895+01:00SOBRE UNA ENQUESTA, O QUI NO TÉ FAENA, EL GAT PENTINA<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjROSWCLMC3yzSceFKaV7aft485rzze9slR-F7oPhiR5zDyhPd90A53R7NizePvTrdTp6dafXyUOyjY4aUX4a3PR3MzygdyhZAOSbuWRIHS8_OzoVaLFojryPCqDObySDasqL-6Dh8YtbSa/s2048/1612948400263+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1532" height="401" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjROSWCLMC3yzSceFKaV7aft485rzze9slR-F7oPhiR5zDyhPd90A53R7NizePvTrdTp6dafXyUOyjY4aUX4a3PR3MzygdyhZAOSbuWRIHS8_OzoVaLFojryPCqDObySDasqL-6Dh8YtbSa/w299-h401/1612948400263+%25281%2529.jpg" width="299" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Com que soc una persona curiosa i, a més, sempre he tingut la necessitat
de saber quina és la recepció del meu treball literari entre els lectors, conscient
així i tot dels índex molt baixos de lectura en llengua pròpia que hi ha al
País Valencià i de l’escassa incidència de la meua obra en altres territoris; i
com que soc pare de sociòleg i un cert interés se m’ha enganxat per la qüestió
per via filial; i com que a més qui no té faena el dimoni li’n dona, vaig
decidir durant la primera setmana de febrer fer una enquesta, un sondeig, amb
l’objectiu de saber quines són les quatre obres, una per gènere literari, que
més els han agradat als meus lectors. Aquest 2021 farà trenta-cinc anys de
l’edició del meu primer quadern de poesia, <i>A
tu, del viatger estrany</i> (autoedició, 1986).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">El sondeig, he de confessar-ho, ha estat un tant irregular, ja que arribar
a cinquanta persones que hagen llegit almenys un huitanta per cent de la meua
obra ha estat una aventura difícil i complicada. A més, la representació per
edats i per sexes és inexistent. Hi ha pocs menors de trenta anys i poques
dones, la majoria dels participants són valencians, pocs catalans i cap de les
Illes Balears, l’Aragó o l’Alguer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">L’enquesta era de pregunta única: “Quin, des del teu punt de vista, és
el millor llibre per gènere literari, poesia, novel·la, narrativa breu i assaig
dels que he publicat fins ara?”, i tot seguit afegia una llista d’on havia tret
fora les tries personals de poesia, <i>Les
hores rehabilitades </i>(Brosquil edicions, 2002) i <i>Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes</i> (Editorial
Germania, 2012).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Dues persones van justificar amb un llarg escrit la seua decisió, una de
les quals vull publicar en aquest blog amb el seu permís; altres ho han fet amb
quatre ratlles i la majoria han anat directament al gra. Altres dos em van
assenyalar que m’havia oblidar de posar els llibres que havia escrit destinats
al públic infantil.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">N’hi ha un que afirma amb contundència que els millors llibres són els
que he publicat els darrers anys. Altres que els és molt difícil elegir i de
vegades em donen dos títols.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Un altre s’excusa per no haver llegit tots els títols i no vota afegint
tot seguit: “La teua literatura ha rebut per part de crítics, lectors i autors
una molt bona opinió”. Una de les poques dones que ha participat m’assegura que “no en puc elegir un de cada”, i això que
és una de les persones que més a fons coneix la meua obra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">N’hi ha quatre que no han votat un dels gèneres, en un cas novel·la, en
un altre narrativa breu i en dos poesia. I n’hi ha un que ha votat un llibre
que no havia posat en la llista, <i>Puçol en
la memòria</i> (Publicacions de l’Ajuntament de Puçol, 2015).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">He tingut la sorpresa que el darrer títol editat, <i>Quadern per al meu fill Arnau</i>, que acaba d’eixir i ha tingut una
distribució nefasta, ha sigut un dels més votats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Un dels enquestats que ha publicat la pregunta amb la llista de títols en
el facebook ha obtingut només una resposta en el seu mur: “Jo em quede amb
l’últim pel significat que té”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">Hi ha hagut un seguit de llibres que no han obtingut cap vot, el dietari
<i>A mala hora gos no lladra</i> i les
col·leccions de poesia <i>A tu, del viatger
estrany</i>,<i> Amb els plànols del record </i>(Editorial
Germania, 1994) i <i>Un gest de la memòria </i>(Edicions
de la Vorera, 1999). Els quatre fa més de dues dècades que es van editar, no
van tindre una bona distribució i a hores d’ara no es troben ni en llibreries
de vell. Amb un únic vot s’han salvat en poesia <i>Com una òliba</i> (Editorial Aguaclara, 2002), la col·lecció de
microcontes <i>Espècies en perill</i> <i>d’extinció (La impremta arts gràfiques,
1998)</i>, que personalment considere un antecedent d’<i>El carrer dels Bonsais </i>(Ajuntament de Catarroja, 2000) i els
dietaris <i>Estiu de 1987</i> i <i>El temps no vol quedar penjat</i>, que junt amb
<i>A mala hora gos no lladra</i> conformen
una trilogia que va editar Llibres de l’Aljamia del 2005 al 2010.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">On la diferència de vots ha sigut més notable i la predilecció dels
lectors més clara és en el gènere de novel·la, on <i><b>Entre les urpes del gat</b></i> (Editorial 3i4, 2018) ha estat el més
votat, seguit a distància per <i>En el mar
de les Antilles</i> (Oikos-Tau, 1998). En assaig també ha gaudit de la
predilecció del públic <b><i>Les petjades de
l’home invisible</i> </b>(Quorum llibres, 2017) i a una curta distància ha quedat <i>Quadern de Ca</i> <i>Perla</i> (Editorial Neopàtria, 2020). En narrativa breu, la pugna ha
estat pel segon i tercer lloc, que s’han disputat <i>L’ombra del bou</i> (Editorial Neopàtria, 2016) i <i>El carrer dels Bonsais, </i>encara que la majoria dels vots els ha
recollit <i>Els somriures de la pena</i>
(Onada edicions, 2011). En poesia el vot ha estat molt disputat entre els
llibres<i> <b>Quadern per a Joan</b> </i>(Editorial
Neopàtria, 2019) i<i> <b>Quadern per al meu
fill Arnau</b> </i>(Editorial Neopàtria, 2020), potser perquè, com diu el professor
Adolf Piquer en el llibre <i>La identitat
narrativa valenciana en el segle XX</i> (Institució Alfons el Magnànim, Centre
Valencià d’Estudis i Investigació, 2020), “principalment perquè la literatura
és emoció <i>per se</i>”.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic69k_MMt80sUyBTPbJsPQl5ea6X3a9lfij9xnVtpGyduceWgYY0K8Qrk8BCbxjEy93dLyk6RfpkfCkvh2kTnMH6Y7YbPuNbQ_SaJ213Hh6Po4nhQTUR9BrdO9Smh-eD8W-Yi8niwtIrLk/s2048/1612945610316.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1836" data-original-width="2048" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic69k_MMt80sUyBTPbJsPQl5ea6X3a9lfij9xnVtpGyduceWgYY0K8Qrk8BCbxjEy93dLyk6RfpkfCkvh2kTnMH6Y7YbPuNbQ_SaJ213Hh6Po4nhQTUR9BrdO9Smh-eD8W-Yi8niwtIrLk/w408-h366/1612945610316.jpg" width="408" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;">I aquest ha estat el resultat. Només agrair a tots els qui han
col·laborat en l’enquesta el seu temps i la seua estima.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></p>
<p><span style="font-family: Georgia, serif; text-align: justify; text-indent: 15.6pt;"> </span> </p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-78990672983255633162021-01-10T13:25:00.000+01:002021-01-10T13:25:04.738+01:00LA PERSISTÈNCIA PER SALVAR LA MEMÒRIA<p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-y2unh54Yhi33mIEWagHQ-3SJH8FgvICH7k15GfMAvR2p0Zct_lVkAVqOW6Tmef0BfcYyHd8ne322LsmUkJvzc5JPKFdfRnA7oJ59YsvmajGu0eUNdqlS_U7Ee0trnB7nuW0uB4spjVrK/s426/Albert+Calls.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="426" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-y2unh54Yhi33mIEWagHQ-3SJH8FgvICH7k15GfMAvR2p0Zct_lVkAVqOW6Tmef0BfcYyHd8ne322LsmUkJvzc5JPKFdfRnA7oJ59YsvmajGu0eUNdqlS_U7Ee0trnB7nuW0uB4spjVrK/w356-h356/Albert+Calls.jpg" width="356" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="background: white;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: Arial, sans-serif; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Albert Calls i Xart*<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white;"></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Quadern
per al meu fill Arnau</span></i></b><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"> (Col·lecció Mare
Nostrum, número 51. Editorial Neopàtria. Alzria, 2020), de Manel Alonso i
Català, és un llibre colpidor. Tant de bo mai s’hagués hagut d’escriure ni de
llegir! Però la vida és més forta que nosaltres i els nostres desitjos i del
dolor profund de la pèrdua del fill surt aquesta carta escrita per necessitat,
des de les profunditats i l’amor paternofilial de Manel a Arnau, qui
malauradament ens va deixar aquest any passat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Poemari
escrit a través dels records i el dolor, carta tan personal com intransferible
en la qual a cop de vers anem retrobant-nos l’Arnau, que amb 25 anys
d’existència ha deixat el llegat d’una trajectòria intensa, sembrada d’amics i
projectes, anhels de llibertat i somnis que un tràgic destí va estroncar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Es
fa difícil escriure sobre aquest llibre punyent, colpidor, senzill i directe,
que no podem separar de la vida. La paraula s’alça com un darrer clam dolorós i
trenca totes les barreres de les febleses i grandeses que tenim com a humans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">A
vegades la realitat esmicola la literatura, quan la vida ens aplana i els
poemes esdevenen un crit davant de la impotència i un salvavides per aferrar-se
amb desesperació als records. Aquest llibre ens parla de grans persones. I de
la voluntat de salvaguardar la memòria contra la fragilitat del viure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El més petit de tots,<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">massa tendre per a la vida,<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">enlairava la bandera de la llibertat d’expressió</span></i><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0TVFxoZ8fvnC0AMtFeOl1HuBPFlzyYMMAQvBvrX5XSIV6tw77wyQfFzECZ0lx5O7i_AY_9qU10TAFgccCt3Bob-ac4gApSCHH9ZjL00THhWPcdH_G3XPHi5go6j5aXK0i5bv3QA_rHlSY/s2048/1610281262953.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1532" data-original-width="2048" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0TVFxoZ8fvnC0AMtFeOl1HuBPFlzyYMMAQvBvrX5XSIV6tw77wyQfFzECZ0lx5O7i_AY_9qU10TAFgccCt3Bob-ac4gApSCHH9ZjL00THhWPcdH_G3XPHi5go6j5aXK0i5bv3QA_rHlSY/w397-h296/1610281262953.jpg" width="397" /></a></div><br /><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><b><i><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Quadern
de Ca Perla</span></i></b><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">, de Manel Alonso i
Català, (Col·lecció Manuzio Narrativa. Editorial Neopàtria. Alzira, 2020) és
l’altre títol de l’autor valencià, previ a <b><i>Quadern per al meu fill Arnau</i></b>.<o:p></o:p></span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">En
aquest cas es tracta de prosa directament al servei de la memòria, un pretext
però per reflexionar sobre un mateix i l’entorn, la globalitat i universalitat
d’allò més proper.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Recordo
aquell primer títol de Manel Alonso, de fa uns quants anys, <i>La veu d’un poble</i>, autor que des del
Puçol més local s’ha anat projectant al món global del segle XXI, amb una
trajectòria literària consolidada i sent un activista cultural de primer ordre.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">A
través de la seva prosa vindicativa ha anat enregistrant figures i paisatges
del seu tarannà vital, la demostració que allà on vivim pot ser el centre del
món si tenim la capacitat d’observar amb els ulls interiors de la nostra ment.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">L’autor
ens recorda en el llibre que és de poble, li agrada ser-ne, “encara que aquest
no és aquell que fou”, ens diu. A <i>Quadern
de Ca Perla</i> ens parla de la família i els veïns, el pas del temps i la
incidència dels uns amb els altres, la memòria compartida de tots aquells que
són els nostres companys de viatge.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">I
és que a poc a poc, llibre a llibre, en Manel ha anat escrivint la seva
història i la del seu món, el miracle de la literatura de preservar el record
que malda sempre per desaparèixer.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">En
aquest Quadern s’hi apleguen opinions, comentaris, apreciacions, emotius
moments i petits grans fils que ens lliguen a una memòria col·lectiva
compartida. Tot un itinerari vital de sensacions, vivències i emocions, trossos
d’eternitat, allò que de veritat importa i que encara que pugui semblar que
queda esborrat en ombres i cendres, persisteix.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">
</span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">“<b><i>El
cervell és una calaixera on guardem, aparentment desordenats, plens de pols i
teranyines, els nostres records</i></b>”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp_PsEBuRoPmD7kz-bdblurMlcOSydvT8Ilf4zC3_hsXVomIhnObKLWeUu9EMYJcTkiPyDG8Ez_Tq-VQCELpwG6fU7UrH22MAcY9fjsN6_CVOJ0zPId6H6TIbVFm28N4I_7SvR8cQrqxzJ/s2048/m%25C3%25B2bil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp_PsEBuRoPmD7kz-bdblurMlcOSydvT8Ilf4zC3_hsXVomIhnObKLWeUu9EMYJcTkiPyDG8Ez_Tq-VQCELpwG6fU7UrH22MAcY9fjsN6_CVOJ0zPId6H6TIbVFm28N4I_7SvR8cQrqxzJ/w372-h279/m%25C3%25B2bil.jpg" width="372" /></a></div><br /><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">*Poeta, narrador, agitador cultural i periodista nascut a Cabrera de Mar el 1966.</p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-60697201505580978162021-01-02T09:51:00.002+01:002021-01-02T09:51:58.954+01:00UNA LECTURA DE QUADERN PER AL MEU FILL ARNAU<p> </p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYDiKcJ7p58rNasiyIk77MQsVI034QyF7xNlJ-192Hv2x-rCYfWx6wXgNLoRNhmQgwORxK0nWxgiMjbqKXfDTMZcuz7heAZFRQqFkV0-z7ShQ3ZqprISgYi48RVKIRtsdhZTv-phaG9wLF/s512/%25C3%2580ngel+Mart%25C3%25ADnez+Moreno.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="342" data-original-width="512" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYDiKcJ7p58rNasiyIk77MQsVI034QyF7xNlJ-192Hv2x-rCYfWx6wXgNLoRNhmQgwORxK0nWxgiMjbqKXfDTMZcuz7heAZFRQqFkV0-z7ShQ3ZqprISgYi48RVKIRtsdhZTv-phaG9wLF/w463-h310/%25C3%2580ngel+Mart%25C3%25ADnez+Moreno.jpg" width="463" /></a></div><h1 align="center" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: center;"><br /></h1>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-variant: small-caps;">Àngel
Martínez Moreno</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Benvolgut Manel, finalment he pogut llegir el teu llibre <i><b>Quadern
per al meu fill Arnau</b></i>, i ho he pogut fer fluidament i gaudint-lo. No soc ni
tinc les qualitats d’un crític literari però sí que em considere un bon lector
i és des d’eixa perspectiva que voldria dir-te que el poemari m’ha
semblat excel·lent, tant en la forma com en el contingut. L’he
llegit entenent que pretenies elaborar un retrat biogràfic d’Arnau però també de
tu mateix i de la vostra relació. M’ha agradat especialment el llenguatge, que
permet al lector entrar al text, que l’incorpora, li fa un lloc entre vosaltres
i li atorga el dret a sentir-se còmplice i involucrat en una història
que pertany a altres (vosaltres dos) i experimenta que, malgrat això,
li és permès de compartir-la. El lector es pot reconèixer en els versos
fàcilment i sap tothora de què parles. Són versos que convidaran qui els llija
a fer-los seus i poder viure’ls com si foren propis. La identificació amb el
poeta és immediata i jo diria que inevitable. Així, en tant que lector vull
donar-te les gràcies per haver compartit una experiència tan terrible i
haver-la transmutat en versos i la millor poesia. </span><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Per altra banda, i ja des d’una altra perspectiva, no menys
important, supose que haurà estat una bona ferramenta que ajuda a l’elaboració
del dol i la integració de la pèrdua tant per a tu com per a sa mare i els seu
germà, així com per a altra gent propera. També des d’aquesta consideració es
tracta d’un llibre excel·lent. </span><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Malgrat les circumstàncies que t’han portat a l’escriptura de
poemari, enhorabona pel resultat. I tingues la certesa que també li serà de
força utilitat a altres persones que potser es trobaran en situacions
semblants. </span><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Una abraçada. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzf2-N4kpT4MgB383zxyVpakoDN-CMTOx7i-oX7Y1a0CQd1OtUkXM8Ehs-0Zth2OIMQLzINfMpGspOd-zvSk4-GuAOdvAJFVdyig2ydCB0zk904jCfrLsOZ-HpPUjPFi1qcugG9Ehm434S/s1440/Sonia+i+tatuatge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1440" height="373" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzf2-N4kpT4MgB383zxyVpakoDN-CMTOx7i-oX7Y1a0CQd1OtUkXM8Ehs-0Zth2OIMQLzINfMpGspOd-zvSk4-GuAOdvAJFVdyig2ydCB0zk904jCfrLsOZ-HpPUjPFi1qcugG9Ehm434S/w373-h373/Sonia+i+tatuatge.jpg" width="373" /></a></div><br /><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 10.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;">*Àngel Martínez Moreno és
poeta, psicòleg social i especialista en psicologia clínica.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-33692282195658253612020-12-19T11:42:00.003+01:002020-12-19T11:42:31.101+01:00QUADERN PER AL MEU FILL ARNAU<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYkms4zwTUyVCkULQbjK4Ziy5CCdytzKAAoLr3NbYEun9PzGjSle-lKZLRvO6K8nyXEm5NXNg8CmrCevw2yP2qfMyTRDkouQuuv6xvsHFpjSKejNKqat8MlU6t0iT4aUW_tgN_Anoq3y7z/s1080/S%25C3%25ADlvia+Tarrag%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="491" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYkms4zwTUyVCkULQbjK4Ziy5CCdytzKAAoLr3NbYEun9PzGjSle-lKZLRvO6K8nyXEm5NXNg8CmrCevw2yP2qfMyTRDkouQuuv6xvsHFpjSKejNKqat8MlU6t0iT4aUW_tgN_Anoq3y7z/w491-h491/S%25C3%25ADlvia+Tarrag%25C3%25B3.jpg" width="491" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif";">Per <span style="font-variant: small-caps;">Sílvia Tarragó i Castrillón*</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif";">Arnau era el
fill de dos grans amics meus, Manel i Pilar, i com que l'amistat amb els seus
pares ve de lluny, la seva existència sempre va ser present en la meva. El vaig
conèixer de nadó, de nen i de jovenet, però no ha estat fins que aquesta
existència seva es va escapçar, que m'he adonat de tot el que era Arnau.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif";">El seu gran
sentir, les seves ganes d'un món just i lliure, van condensar els seus dies en
un impuls que es va manifestar en un munt d'iniciatives. Totes aquestes accions
van arribar a moltíssimes persones en les que ha deixat una profunda empremta.
Perquè hi ha esperits que són així, com l'Arnau, que arriben per canviar-nos la
perspectiva del món i que ens retornen la confiança en les persones. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif";">En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern
per al meu fill Arnau</i></b> (Col·lecció Mare Nostrum, número 51. Editorial
Neopàtria S.L. Alzira, 2020) participem del diàleg que el seu pare, l'escriptor
Manel Alonso, li fa arribar des del dolor de la seva absència, des del buit que
ha deixat, però sense perdre de vista la dimensió de la seva ànima, sacsejada i
sempre inquieta en l'ànsia de millorar el món.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif";">Un poemari
trencador, però descarnadament lúcid en què l'autor transita per la vida del
seu fill. I en aquest recorregut no només l'eternitza, sinó que el
redescobreix. Un magnífic exercici d'amor i literatura. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: #050505; font-family: "Arial","sans-serif";"><i>*Periodista i Escriptora</i></span></p>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-24473410190182452462020-05-17T10:04:00.001+02:002020-05-17T10:04:31.836+02:00QUADERN DE CA PERLA<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7oYl80LS1LBkhXDsaszgekgdWaIzs3u4zxxtwxoPL7ndvMxcP1X14zjI5ePz1tsEL-VVO-YZ0I4ttXa5AgygvWKWmLQoWnFDjT4M_n5nC0J4j-ph3Vxt5DOcuoZCyZ3Kv321h5_NAwF6x/s1600/Berna+Blanch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7oYl80LS1LBkhXDsaszgekgdWaIzs3u4zxxtwxoPL7ndvMxcP1X14zjI5ePz1tsEL-VVO-YZ0I4ttXa5AgygvWKWmLQoWnFDjT4M_n5nC0J4j-ph3Vxt5DOcuoZCyZ3Kv321h5_NAwF6x/s400/Berna+Blanch.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;">Per </span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: right;">Berna Blanch</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: right;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern de Ca Perla</i></b> és l’últim
treball de l’autor valencià Manel Alonso i que ha publicat recentment en una
acurada edició l’editorial d’Alzira Neopàtria. Escriptor, editor, conta contes,
animador cultural i un llarg etcètera, Alonso no ha parat des de fa molts anys
d’escriure i de treballar activament per la cultura d’aquest país. No anem a
descobrir un home amb un llarg i reconegut currículum que ha dedicat la seua
vida a la literatura des de molt variades vessants, ha conreat la novel·la, el
conte, la poesia, el relat i els dietaris, pels que té una predilecció
especial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quadern de Ca Perla </i></b>és una selecció
dels articles que Manel ha anat publicant setmanalment en columnes al llarg dels
tres darrers anys en l’edició digital del Diari La Veu. Un recull d’articles
ben llaçats amb una prosa àgil, de lectura molt amena, potser fins i tot
didàctica, amb un ús del llenguatge profundament treballat amb el que ha
aconseguit donar al lector la sensació de la conversa; com narrant-nos a viva
veu successos i anècdotes. Però no ens enganyem, sovint el text, que esvara en
la seua lectura, passa de l’expressió col·loquial a una prosa carregada de
bellesa i sentiment que ens trasbalsa a eixa poesia capaç de ferir-nos amb una
sensibilitat exquisida. El llibre és tan humà, i tan nostre, que ens porta del
somriure a la nostàlgia per la identificació instintiva amb unes històries, que
en el fons, són semblants a les de la nostra pròpia memòria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVXuGQFQicJGHjde41dV7oMnFkKvg4JiEV1Gb47CxsFh3SdpZbQgcYJaYaNeBUTKBd-XZo7XPQBcCKP-JIK-ylXaozkqOUkTRD0ivvSNHBrw09FGl6nRCFTIgKtlOoDmBCeFW5H7CtGE58/s1600/P1010509.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVXuGQFQicJGHjde41dV7oMnFkKvg4JiEV1Gb47CxsFh3SdpZbQgcYJaYaNeBUTKBd-XZo7XPQBcCKP-JIK-ylXaozkqOUkTRD0ivvSNHBrw09FGl6nRCFTIgKtlOoDmBCeFW5H7CtGE58/s400/P1010509.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per la seua estructura de dietari, és
fàcil de deixar i de reprendre, d’entrar en ell i transportar-te “ a un temps i
un país”, no sols el de l’autor, també el dels que com ell hem tingut, i tenim,
uns carrers, uns veïns, uns amics, uns companys de treball, un amor, una terra
i unes circumstàncies, al mateix temps, comunes i pròpies. Un dietari escrit des
de la vivència, la reflexió dels anys i la visió d’un observador viu i atent que
ens reflexa la vida de la societat que el volta en els seus nombrosos angles i
perspectives, l’entorn, les relacions personals i humanes, els fets que han
anat marcant i condicionant el desenvolupament del nostre context social i
geogràfic, prenent concretament al barri vell de Puçol, poble de naixement de
l’autor, com a referència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Històries on no falta
tampoc l’humor, la reflexió, la crítica, l’autocrítica i la perspectiva raonada
de les coses, les alegries, i els problemes de les diferents èpoques que Alonso
va repassant en un conscient o inconscient resum vital que entrega a la
maduresa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Però si alguna cosa
trobarem en abundància en aquest llibre és humanitat, la intimitat pròxima del
carrer, del barri, la manera de ser i viure d’un poble que es palesa en el seu
parlar i les seues expressions. Un llibre que ens parla de la vida, que tanca
la vida en un excel·lent retrat d’un país que ha anat canviant a gran velocitat
en les darreres dècades. És un recorregut des del llenguatge amb què cridaven
les campanes, al llenguatge d’internet, des del llaurador i la vida de camp, a
l’especulació urbanística del nostre territori i les nostres platges, dels
taüts a l’entrada de casa, als moderns tanatoris i des dels darrers anys de la
moral de la postguerra, al naixement i creixement de la democràcia als nostres
pobles i ciutats, amb els seus reptes, decepció i esperança, l’evolució en
definitiva d’una terra que ha canviat o oblidat costums i formes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No puc deixar de recomanar-vos el llibre,
ho passareu bé llegint-lo, les seues pàgines us deixaran en el cantó de les
vostres vivències.</span></div>
http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-82506144779490562152020-04-14T13:09:00.001+02:002020-04-14T13:09:53.028+02:00LECTURES PER A UNA QUARENTENA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNyNLVLsSN95KN9ZOK0hMVRE33lIZOLVuti4lZVJI5ViUg2nmLbtLWOmwJNC0WyKFeRQErPJwhYYa_w9dmCyLlYz2r5PTm_97JCsJkZll9QT6f9WvEVxICwO1Q22ylWoU_tkTSIqIEC7ZT/s1600/Gustau+Mu%25C3%25B1oz.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1190" data-original-width="1600" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNyNLVLsSN95KN9ZOK0hMVRE33lIZOLVuti4lZVJI5ViUg2nmLbtLWOmwJNC0WyKFeRQErPJwhYYa_w9dmCyLlYz2r5PTm_97JCsJkZll9QT6f9WvEVxICwO1Q22ylWoU_tkTSIqIEC7ZT/s400/Gustau+Mu%25C3%25B1oz.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De l'article "Lectures per a una quarentena" de Gustau Muñoz publicat el 12 de març del 2020 a Diario.es</span>http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-91139111438185384312020-03-25T11:51:00.003+01:002020-03-25T11:51:29.552+01:00QUADERN DE CA PERLA <div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigM_ebus28ZuedCxxPQ1Kt589JZ_SO7DxgE5uWvT9U7NWwtzW6izqFPEs0tGlP2HeBo_RBwTJiCPuZANwBf76vo4GaUkosWP7QZNZ_rNi2rBcxVdG-Qj5Gpg_5JoUXTedKnPPuq1cq1Us_/s1600/Alejandro+Llabata.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="975" data-original-width="1600" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigM_ebus28ZuedCxxPQ1Kt589JZ_SO7DxgE5uWvT9U7NWwtzW6izqFPEs0tGlP2HeBo_RBwTJiCPuZANwBf76vo4GaUkosWP7QZNZ_rNi2rBcxVdG-Qj5Gpg_5JoUXTedKnPPuq1cq1Us_/s400/Alejandro+Llabata.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt;">Per </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Alejandro
Llabata</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt; font-variant-caps: small-caps; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Quadern de Ca Perla</span></i></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">,
és aquella llibreta de tapes dures i pàgines en blanc que un es va comprar de
menut a l'estanc de la plaça del poble un dia assolellat de primavera, amb els
estalvis primerencs que ens anava donant la nostra iaia cada diumenge de matí,
mentre ens deia «<span style="mso-bidi-font-style: italic;">no te'ls gastes tots
d'una</span>»<i>.</i> Aquella que vàrem guardar a un calaix perdut del nostre
escriptori d'escolar i que va dormir en el record fins que, quaranta anys més
tard, fent neteja de papers un dissabte qualsevol, se'ns apareix de sobte, i,
de colp i volta, ens trobem al seu interior una col·lecció de paraules, un
àlbum o un collage on vares apegar amb cura, amb <i>pegamento</i> <i>Imedio</i>,
aquell cromo de la infantesa que tant et va costar aconseguir, la milotxa que
vares volar aquell diumenge de Pasqua i que et va fer feliç almenys aquell dia,
el timbal que vares tocar quan et vares apuntar a la banda de cornetes i
tambors que s'acabava de crear al poble, aquelles pel·lícules de la Casa Social
que visualitzaves en companyia dels amiguets, el dolor de queixals de
l'adolescència que et va traumatitzar tant, la cançó que sonava a la gramola
dels recreatius i que generosament havies patrocinat, les expedicions per a
berenar els millors fruits dels horts de la contornada... </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh3DSz6A-imcWhyphenhyphenlfNbgGkFjOA0rFTb589gorm1HRQeG-tjKW6o9I0GuLAeyUjdldSDZXY4fdIQ35o21Z2fhr0MDbd6lZThOnoBq4xr4yEhEgphyQ_XK1Yj3W6eAiBtD0roQygqZzqkyBw/s1600/IMG_20200324_123046.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1143" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh3DSz6A-imcWhyphenhyphenlfNbgGkFjOA0rFTb589gorm1HRQeG-tjKW6o9I0GuLAeyUjdldSDZXY4fdIQ35o21Z2fhr0MDbd6lZThOnoBq4xr4yEhEgphyQ_XK1Yj3W6eAiBtD0roQygqZzqkyBw/s400/IMG_20200324_123046.jpg" width="285" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Tots estos records
dormen en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i>Quadern de Ca Perla</i></b>
i veuen la llum de la mà de l'editorial Neopàtria. Qualsevol temps passat fou
millor? <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manel Alonso i Català</b>,
utilitzant de nou la fórmula innovadora del <i>crowdfunding</i> i l'estil
literari del <i>dietari</i>, estil en el qual ja ens va demostrar la seua
destresa a <i>Les petjades de l'home invisible </i>—llibre del qual ja vàrem
parlar—, una altra volta, en primera persona ens mostra, des de la maduresa
dels anys viscuts, des del record dels temps passats i, sobretot, des de la
nostàlgia de les experiències macerades, aquells records d'aquell Puçol dels
anys seixanta més casolà i més personal que, a conseqüència del progrés, va
convertir la seua fisonomia en una ciutat dormitori, com ha passat a tants i
tants pobles de l'àrea metropolitana de València, viscuts per ell i per la
generació de què és part, molts d'ells anomenats al llarg de les pàgines d'este
llibre. Persones com <i>l'estanquer, Pere el</i> <i>Paco, Nardo el barber,
Víctor, la Mitja Figa,el</i> <i>tio</i> <i>Pepe</i> <i>el</i> <i>ceguet, el</i>
<i>tio</i> <i>Paco</i> <i>l'Asqueral, el Rullo,</i> <i>Juan</i> <i>Peris el
Coeter, el Nano,</i> <i>Paco</i> <i>el</i> <i>basturro,</i> <i>Nelet</i> <i>el
pintor,</i> <i>Quelo...</i> són personatges que conformen la banda sonora
original de l'autor, uns encara vius i els altres ja en l'hora de la veritat i
que, des de l'atalaia del temps fan reflexionar a Manel Alonso al voltant de la
vida i al voltant de la mort. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkYMmP6lZTftGJHYIHhHr66Wb7en3ZAiD-aj9HABN6sSoJcyryciE0SPYDUtl2SzdW8T7OQS2lJwqm-oNAkIHmXJ3FVAGagdkitMdOXBu8uph62o4cTE8TKeIqxhIbXgBEcqEvvlElH4no/s1600/P1010496.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkYMmP6lZTftGJHYIHhHr66Wb7en3ZAiD-aj9HABN6sSoJcyryciE0SPYDUtl2SzdW8T7OQS2lJwqm-oNAkIHmXJ3FVAGagdkitMdOXBu8uph62o4cTE8TKeIqxhIbXgBEcqEvvlElH4no/s400/P1010496.JPG" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Com tanca la sinopsi del llibre, «<i>Quadern de
Ca Perla és un híbrid de diari personal, àlbum de records, col·lecció de
retrats i un seguit d'artefactes de reflexió i d'opinió, que Manel Alonso ha
escrit durant els darrers tres anys. Un llibre que ens</i> <i>oferix</i> <i>una
mirada sagaç i amb un punt de nostàlgia sobre la vida i la mort, la senectut,
les relacions humanes, el pas del temps i l'empremta de la memòria. Un quadern
on l'autor evoca de la mà de diversos personatges uns anys en què el món encara
li era un espai per a descobrir</i>»<i>.</i> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 15.6pt;">
<br /></div>
http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-68004117003021734972020-03-24T09:30:00.001+01:002020-03-24T09:30:37.628+01:00EL FIL DE LA MEMÒRIA<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwQyCUkElYmc5-sj1qgDD0CL9ZCsAuST5J8QvP0am_-d9_wfEYBqUHloteVwg7dh52RVstRufNLVzeaLqtqNwMt0hhBE0sKPOskhBvgYjx0HpzX5fbS9tAa2HyouBUdkqZr4boZWgvaUZU/s1600/joan-gar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1062" data-original-width="1600" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwQyCUkElYmc5-sj1qgDD0CL9ZCsAuST5J8QvP0am_-d9_wfEYBqUHloteVwg7dh52RVstRufNLVzeaLqtqNwMt0hhBE0sKPOskhBvgYjx0HpzX5fbS9tAa2HyouBUdkqZr4boZWgvaUZU/s400/joan-gar.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Per <span style="font-variant: small-caps;">Joan Garí<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Vaig estar en el jurat que va donar el premi de la Crítica dels
Escriptors Valencians al millor llibre d'Assaig a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Manel Alonso</b>, l'any 2018, pel dietari <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://oficidelector.blogspot.com/2018/01/lhome-que-desitjava-la-pluja.html" target="_blank"><span style="color: #6699cc; text-decoration: none; text-underline: none;">Les petjades de l'home invisible</span></a></i>. Per això ara, en llegir
una nova peça memorialística de l'autor —el recull d'articles <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i>Quadern de Ca Perla</i></b>— m'he
reafirmat en el que vaig dir i fer en aquell conciliàbul profitós: les proses
d'Alonso tenen encant. L'escriptor de Puçol du a terme una recuperació de
l'espai i el temps de la seua infantesa, de la vida veïnal, dels personatges
singulars que poblen els seus records i els de la seua tribu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-cbBTXShYvgcfuOZhDwfzA8Gw9Je-0ui_VOVv-Vt4Aw-7HG8JMONSC0Y-U8gAqTXUdt7SS3mwfSDcF3mrt7Ib9eTICSInMxQsigJ2YARY69vaTu2IsgfmMq-kuhPfTHKGlTu98Jz3Nxxa/s1600/P1010458.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1190" data-original-width="1600" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-cbBTXShYvgcfuOZhDwfzA8Gw9Je-0ui_VOVv-Vt4Aw-7HG8JMONSC0Y-U8gAqTXUdt7SS3mwfSDcF3mrt7Ib9eTICSInMxQsigJ2YARY69vaTu2IsgfmMq-kuhPfTHKGlTu98Jz3Nxxa/s400/P1010458.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Dins aquesta vasta
operació de recobrament d'allò esvaït <i>Quadern de Ca Perla</i> torna
a ser una fita remarcable. El record dels seus pocs anys a la dècada dels 60,
quan el món està fent ja un canvi irreversible a societats agràries com ho era
la valenciana comença per la casa familiar. Enmig del pati, un pou compartit
amb la casa del costat —com era costum a les cases llauradores— m'ha recordat
un famós passatge de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i>El quadern
gris</i></b>, de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep Pla</b>. La
fascinació per aquesta mena de cisternes en un infant —atret pel perill, per
l'insondable, per la profunditat sempre enigmàtica— només la pot entendre el
qui ha viscut amb un pou a prop: és el meu cas (en una alqueria veïna a la dels
meus pares) i és també el cas d'Alonso.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifM_P8ONhapepQSqZ248uzXHVStBoPgwqzW-EHHFB2Kbh-39Vu0klFbg5qIUhXwisbChwnORD50RMKUNvhYiLJ79E83YDJyQZCxZKYc8JDtDhimUwbGLmdYvJafAv-fOWOQnByPv4gvGIP/s1600/P1010512.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifM_P8ONhapepQSqZ248uzXHVStBoPgwqzW-EHHFB2Kbh-39Vu0klFbg5qIUhXwisbChwnORD50RMKUNvhYiLJ79E83YDJyQZCxZKYc8JDtDhimUwbGLmdYvJafAv-fOWOQnByPv4gvGIP/s400/P1010512.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";">Per aquesta casa i pels carrers del poble passen tota mena de
personatges fascinadors i la faena del memorialista és consignar-ho. Paco
l'Asqueral, Amparo la Cotorra, Filomena la Matona, Paco el Basturro... Els
malnoms fan —feien?— una funció popular i l'escriptor es deleix reproduint-los.
Les vivències amb aquests i altres personatges permeten convocar morigerats
oasis de gaudi. En les seues paraules: </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">«<span style="color: #333333;">Les diferents etapes de la
vida les recordem pigallades, potser en excés, de petits instants de felicitat.
Les penes les guardem en un bagul polsós, situat en un racó ocult del nostre
inconscient, i algunes les transformem amb els anys en anècdotes risibles.
Estem programats per a sobreviure i no ho podríem aconseguir amb els mals
moments nítids i frescos en la nostra memòria</span>»<span style="color: #333333;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif";"> Un escriptor que es confessa </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";">«<span style="color: #333333;">animal
solitari i enyoradís</span>»<span style="color: #333333;"> ha de confiar en la
seua memòria, però. I els records poden ser positius o nefastos. D'aquest
darrer signe són alguns dels episodis que recorda de la relació amb son pare, però
en la part noble situa la dignitat de la seua àvia, </span>«<span style="color: #333333;">monolingüe i analfabeta</span>»<span style="color: #333333;">,
que el duia amb seguretat per tota València.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfuz_ZV8YEkXRxtpjwqoa9yZWegw-EUc67I-VZuU09i6qhMMVfD0w1ETWyuDpwTmxpzMbW2BPMxKrA-5RoB8cyrB4vSkk-2hZT8-b0BESdMRXMcuPpRt6_97ORHojSWjps5mmxvJBQPK4m/s1600/interior.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfuz_ZV8YEkXRxtpjwqoa9yZWegw-EUc67I-VZuU09i6qhMMVfD0w1ETWyuDpwTmxpzMbW2BPMxKrA-5RoB8cyrB4vSkk-2hZT8-b0BESdMRXMcuPpRt6_97ORHojSWjps5mmxvJBQPK4m/s400/interior.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><span style="color: #333333;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: Arial, sans-serif;"> La generació del pare de Manel Alonso va viure com una
tragèdia en carn pròpia la mort de John Wayne, l'any 1979. </span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">«<i><span style="color: #333333;">Informe
semanal</span></i><span style="color: #333333;"> —rememora l'autor—, en la
primera cadena de RTVE, va emetre un programa recordant la seua trajectòria. A
punt d'acabar el documental amb la darrera seqüència de la pel·lícula <i>Centaures
del desert</i> (1965), vaig sorprendre mon pare plorant. No fou mai un
home de llàgrima fàcil, com ho soc jo. Fràgil, vulnerable, es quedà mirant-me
durant una estona amb els ulls plens de vidres líquids i tot seguit, amb
l'emoció continguda, em va dir: </span>«<span style="color: #333333;">S'ha mort
mon pare</span>»<span style="color: #333333;">. Vaig restar en silenci totalment
desconcertat. De vegades mire de reüll els meus fills i em pregunte si els
nostres desencontres en el futur ens allunyaran tant</span>»<span style="color: #333333;">.</span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif";"><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: Arial, sans-serif;"> Pares, fills, néts...: la cadena familiar és la cadena vital i tot ix
encadenat quan s'estira el fil de la memòria. És la lliçó de l'assagista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="color: red;">Article publicat al blog "Ofici de lector" el 16 de març de 2020.</span></span></div>
</span><br />
http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-1496709349982567842020-03-09T11:09:00.001+01:002020-03-09T11:14:07.394+01:00MANEL ALONSO I LES SEUES UNIVERSITATS<br />
<div style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
</div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjReK7RPaz6oyMifb-dDShZnOn7xs327L0IRs2iTC5VrhShbFjNXq8sc-Fo3Fvfkc2bUYlIupXNkbicj6FUYtfCMxirWDkFMhs5LVqCTR5OrXfd0d7_OnGAeCTf71e4jwRFhDQk2ZR1wWbX/s1600/Enric+Balaguer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="207" data-original-width="245" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjReK7RPaz6oyMifb-dDShZnOn7xs327L0IRs2iTC5VrhShbFjNXq8sc-Fo3Fvfkc2bUYlIupXNkbicj6FUYtfCMxirWDkFMhs5LVqCTR5OrXfd0d7_OnGAeCTf71e4jwRFhDQk2ZR1wWbX/s320/Enric+Balaguer.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><b>Per <span style="font-variant: small-caps;">Enric Balaguer</span></b><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif";"><b><span style="font-variant: small-caps;"><br /></span></b></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">«</span><strong><span lang="CA" style="border: none 1.0pt; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-weight: normal; padding: 0cm;">Fer inventari a una certa edat és perillós,
ja que es visibilitzen les pèrdues, els fracassos, les oportunitats, els errors
comesos i les absències, ai, les absències!</span></strong><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">»</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">, aquesta frase resum <em style="font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="border: none 1.0pt; font-family: "arial" , "sans-serif"; padding: 0cm;">Quadern
de ca Perla</span></em> de Manel Alonso que acaba de publicar l’editorial
Neopàtria. Arribat un punt de la vida, toca fer balanç: ponderar el que tenim i
el que som, però sovint el que s’escau és mesurar la pèrdua —les pèrdues— i els
guanys. Açò, fonamentalment, és el que fa Manel Alonso a través de les
anotacions datades de manera esparsa durant els tres darrers anys. El llibre és
una autobiografia encoberta —ço és no declarada— però al cap i a la fi,
autobiografia. L’autor hi repassa gestos i fets del període infantil, de l’etapa
escolar, de l’adolescència que coincideix amb la Transició política, del
període militar…. El text de Manel ens presenta els familiars més directes i, sobretot,
un conjunt de personatges: amics, veïns, coneguts… que l’han acompanyat en algun
moment: des de l’ agutzil del poble fins els amics d’infantesa i, sobretot, els
companys de la colla de collidors agrícoles on ha treballat durant molts anys.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">La galeria de personatges és llarga; l’autor els presenta de manera directa
i divertida. Alguna anècdota cridanera, alguns trets físics, fets
significatius, alguna frase pròpia dona pas al retrat, parcial, però expressiu
i, sovint, rotund. </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">«</span><strong><span lang="CA" style="border: none 1.0pt; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-weight: normal; padding: 0cm;">Mai no em deixa de sorprendre l’ésser humà.
Es mou entre el bé i el mal, entre la llum i la foscor, rebolcant-se en la
fal·làcia i la hipocresia amb una naturalitat que fa feredat</span></strong><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">»</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"> escriu en cert
moment Alonso. Les persones sempre singulars, contradictòries, de vegades amb
aspectes foscos, són descrites amb la tendresa de qui està escarmentat per la
pèrdua. </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">«</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">La mort
és un lladre cruel que ompli les nostres vides d’absència i dolor</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">»</span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"> afirma el de
Puçol.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7AX5rodPSbH1Ln9jnuKhLcpMTWna8go7AyJHDfOAAQx0kKU6qlbAxBEPBoccEm6u8leQGpNfq5NsPp9zeAXEPIzdpgU-jQg_utyOEJlUBaWK4CUsh-OaOmP9F_-smKuzpyRxwQqPuLtW8/s1600/P1010503.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1235" data-original-width="1600" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7AX5rodPSbH1Ln9jnuKhLcpMTWna8go7AyJHDfOAAQx0kKU6qlbAxBEPBoccEm6u8leQGpNfq5NsPp9zeAXEPIzdpgU-jQg_utyOEJlUBaWK4CUsh-OaOmP9F_-smKuzpyRxwQqPuLtW8/s400/P1010503.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-hyphenate: auto; text-autospace: ideograph-numeric ideograph-other;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;">Possiblement, l’escriptor signaria la frase de
Màxim Gorki que només </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">«</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;">estimant
l’home amb tota la força [és] possible de pouar l’energia indispensable per a
trobar i comprendre el sentit de la vida</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">»</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;">. Per cert, la cita és de <i>Les meves
universitats</i>, i la lectura de l’obra d’Alonso me l’ha recordat a bastament.
El conjunt de personatges del valencià no és el dels rodamóns feliços del
rus, però són éssers posseïts d’un vitalisme senzill en la seua lluita per la
vida. La gran majoria és gent humil, sovint vençuda, que esdevé entranyable
perquè mai no deixa de costat una filosofia alegre i un poc descervellada. No
sols es mou per interessos, sinó per generositat, per passió (o per obsessió).
L’obra mostra situacions i moments tan patètics, com poètics i commovedors.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-hyphenate: auto; text-autospace: ideograph-numeric ideograph-other;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;">Les anotacions de <i>Quadern de Ca Perla</i> ofereixen
reflexions diverses, sobre la soledat de l’escriptor, sobre l’estat de
corrupció de la política i el desencant, per exemple. Però, la vida en
minúscules és la que assoleix un protagonisme decisiu. Les pàgines destinades a
la gossa de la família són un grapat de carícies. L’autor mai no abandona un
llenguatge directe i planer, sense adjectius altisonants. Quan comenta el seu
goig vocacional per l’escriptura diu: </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">«</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;">Soc pesador de paraules;
travesse els carrers del poble i els camins del terme amb la romana al muscle i
amb les orelles com un gos caçador</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif";">»</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;">.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 11.3pt; mso-hyphenate: auto; text-autospace: ideograph-numeric ideograph-other;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;"><span style="font-size: large;">La
geografia de Puçol, amb el Picaio, la platja, els bancals de tarongers… té un
protagonisme destacat. No debades, Manel Alonso, del seu entorn originari, n’ha
fet un referent literari amb el nom de Pouet.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrzmyHysZkdfAJkv0qXHNSACVsNwykDaoOFCATsvFv3aJawE3eIDPMMGokmnLXfqUndjNmgn7FmkD9s3Gut7ct1pmTjX2chnYZBhhoioojLhrZJ5wTCz5FpDSt9uDYU6dHNM90dHB-NWgZ/s1600/P1010502.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrzmyHysZkdfAJkv0qXHNSACVsNwykDaoOFCATsvFv3aJawE3eIDPMMGokmnLXfqUndjNmgn7FmkD9s3Gut7ct1pmTjX2chnYZBhhoioojLhrZJ5wTCz5FpDSt9uDYU6dHNM90dHB-NWgZ/s400/P1010502.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 11.3pt; mso-hyphenate: auto; text-autospace: ideograph-numeric ideograph-other;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 11.3pt; mso-hyphenate: auto; text-autospace: ideograph-numeric ideograph-other;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt;">Quadern de Ca Perla</span></i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif;"> depara
molts moments embadalits, amb situacions dures o més divertides o amb topants
reflexius. Un perfum íntim i delicat ho cobreix tot. Pensar la mort canvia la
vida: la fa més intensa i substanciosa. Potser per això hi sura una
voluptuositat —un compromís rabiós— amb la vida.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-hyphenate: auto; text-autospace: ideograph-numeric ideograph-other;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-hyphenate: auto; text-autospace: ideograph-numeric ideograph-other;">
<span lang="CA" style="color: red; font-family: "arial" , "sans-serif"; line-height: 150%;">Publicat
al blog <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">A tall d’invocació</i></b> el dia 2 de març de 2020.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-hyphenate: auto; text-autospace: ideograph-numeric ideograph-other;">
<span lang="CA" style="color: red; font-family: "arial" , "sans-serif"; line-height: 150%;"><span style="font-size: xx-small;">Enric
Balaguer és escriptor i professor de la Universitat d’Alacant.</span><span style="font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5445574239080170550.post-83186241336382670822020-03-06T09:05:00.000+01:002020-03-07T12:26:12.595+01:00UN ÀLBUM QUE MIRA MÉS ENLLÀ<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH5nrc6UIKsnjWaxYRYCs_4YMFmZ_KEvMLnvTNFBnwO8Co8Q5kGhxC7EqUpTW8S4mfaLHG7TFa01q4nDZcC_-2nhYhC90JWBv8Pwbb6f9VZJB03d9CHiGL_JbnpuvL1zG6WOccDVy6dEzO/s1600/Pasqual+Mas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="900" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH5nrc6UIKsnjWaxYRYCs_4YMFmZ_KEvMLnvTNFBnwO8Co8Q5kGhxC7EqUpTW8S4mfaLHG7TFa01q4nDZcC_-2nhYhC90JWBv8Pwbb6f9VZJB03d9CHiGL_JbnpuvL1zG6WOccDVy6dEzO/s400/Pasqual+Mas.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-variant: small-caps; line-height: 150%;"><b>Per Pasqual Mas</b><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<div style="background: white; line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8.5pt;">
<div class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">A redós de la memòria, el poeta Manel Alonso ha escrit un
dietari que abraça els tres darrers anys —2017-2019— en el qual dóna compte
d’allò més proper, d’allò que l’envolta, d’allò que li passa, però també de quins
pensaments li generen totes aquestes percepcions, trasbals i emocions
minúscules per a la Història i, tanmateix, essencials per tal d’assolir la
veritat de tot plegat. Es tracta, per tant, d’un atalaiament des de casa, la
casa dels Perla —malnom familiar i també de la seua gata— que, a través de
l’evocació alimentada per la disciplina i la solitud, ens mostra un catàleg de
personatges i de vivències fonamentals per a comprendre la insistència en
l’escriptura de l’autor de Puçol i, com no, la condició de bona persona (es
comprovarà en seguir el tractament folrat de bonhomia de les descripcions dels
seus veïns) que sempre l’ha caracteritzat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"> La
importància d’un dietari no rau a satisfer la tafaneria dels lectors més
aficionats a la superfície dels fets que no a la molla de la veritat. L’interès
d’un dietari creix en fer-lo nostre, en sentir-lo com una veu que en lloc de la
pàgina ix de nosaltres mateix, com una mirada que compartim i que ens situa al
bell mig de l’acció, com si allò que es narra ens haguera passat a nosaltres i
ara, en la lectura, n’estarem traient conclusions. En aquest sentir, el cas
d’Alonso camina per l’aprofundiment per tal de destil·lar la seua ideologia de
compromís moral i polític, en la qual situa l’home al mig d’una societat que no
sempre li ho posa tot a favor; ans al contrari, sovint, en trencar el cantó,
guaita la cara més crua de la realitat, que no és cap altra cosa que la
incomprensió davant l’intel·lectual; un intel·lectual, però, que sap el seu
origen humil i en fa bandera.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO9qeUgnPCO0Yzz2OndyR_jIZM0F8gYkpgt_XXygA7NEO5h_mEBVwCAb1XbF0I6R606vYOQKE_HMvpUZkUMYuzbBkTvG1MMcTxcfkfGiOsywQLrZABX2UAjkZYMS_a8NsM3bsQc0m3hxkQ/s1600/P1010493.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO9qeUgnPCO0Yzz2OndyR_jIZM0F8gYkpgt_XXygA7NEO5h_mEBVwCAb1XbF0I6R606vYOQKE_HMvpUZkUMYuzbBkTvG1MMcTxcfkfGiOsywQLrZABX2UAjkZYMS_a8NsM3bsQc0m3hxkQ/s400/P1010493.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aquest
llibre és el fruit de tres anys escrivint i llegint una literatura testimonial
rebutjada i bandejada per bona part d’un País que prefereix saber què passa al
Canadà o a Oklahoma i ignora<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el que té
davant dels nassos. Es tracta d’un esforç, per tant, que haguera pogut
desanimar qualsevol —a mi, per exemple, de tant en tant—. Tanmateix, en el cas
d’Alonso, l’encoratja i l’empenta cap a un futur dolorós en què allò que ens
conta està condemnat a desaparèixer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I és que
en les pàgines d’aquest dietari tenim un món que s’esvaeix i que és evocat des
de les seues arrels de la infància, un món passat, prostituït i venut, que
foragita allò que l’hauria d’enfortir, de donar-li unitat —com la llengua—, i
també es dirigeix de manera visionària cap a l’irremeiable oblit. I en aquest
món surten a escena assumptes de família, objectes i andròmines de casa que
formen el mapa de la seua existència, que és també la nostra. I per aquest
motiu és important assistir a les descripcions d’Alonso, ja que ens retraten i
ens fan pensar sobre el que som i el que pretenem ser, tan senzill com en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Historia de una escalera</i>, on Antonio
Buero Vallejo, sense eixir del portal de casa, ens posa a l’abast la immensa
soledat plantant-li cara als somnis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Manel
Alonso li pren el pols al territori conscient que la realitat no és el que
recordem sinó com la recordem i d’ací la necessitat de contar allò que ens ha
acompanyat mentre creixem. Tal vegada per això cita Protàgores, el savi que
mesurava el món amb la magnitud d’allò que l’home podia concebre. En el
descobriment de la veritat però, cal un exercici que implica despullar-se amb
l’escriptura, o, com escriu el poeta de Puçol, </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">«</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">trobar-se en
soledat davant l’espill és un exercici interessant, quan dic espill vull dir el
llenç o el paper en blanc</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">»</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> (32).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinQb6mKjhyfMj0cC3NNQZxR9guAY41tN2icl3uSWywryiZKZ8-rBVih6lnZ4uGnRW2eQRhCZ56uaS_6seYjD9eCkkrhjntWAwHNVMaOGQZrwCvL_m4U_xahIO1-UzBpJw6WPYCW0BJ9Zgy/s1600/P1010494.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinQb6mKjhyfMj0cC3NNQZxR9guAY41tN2icl3uSWywryiZKZ8-rBVih6lnZ4uGnRW2eQRhCZ56uaS_6seYjD9eCkkrhjntWAwHNVMaOGQZrwCvL_m4U_xahIO1-UzBpJw6WPYCW0BJ9Zgy/s400/P1010494.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
leitmotiv del dietari és la mort que ronda a la família, als amics, als
coneguts i, per extensió, a una època focalitzada en el poble, en la comarca i
en el País —val a dir: Puçol, l’Horta Nord i el País Valencià—<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que li han donat vida i paraula. D’alguna
manera, el seu apropament a l’ésser humà, em recorda el d’uns autors de
postguerra del Vèneto: Luigi Meneghelo i Mario Rigoni Stern, que a més dels
supervivents de la Segona Guerra Mundial es fixen també a la descripció de la
natura; per exemple, si Menenghelo s’estaca en la neu, Alonso ho fa en el fang;
si Rigoni escolta el gall fer, Alonso el rossinyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Les pèrdues i les
absències comporten també la desaparició d’un món que es desdibuixa, que només
viu en la boira dels records. Traure a la palestra el veïnatge és negar-se a
que la història recent desaparega i siga substituïda per una altra en la qual
allò que caracteritza un poble es diluïsca en la ferotge globalització, tot
esdevenint, com afirma Alonso, </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">«</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">un altre espectre arrossegant la seua pena entre les
parets i prestatgeries plenes de llibres i pols de ma casa</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">»</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> (91).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Potser
aquest àlbum sentimental i moral siga també un toc d’atenció, un avís, una
invitació a no deixar perdre la identitat que alguns sotmeten erròniament en
les tradicions. No és en elles on es troba la identitat d’un poble, sinó en la
manera que han tingut de fer-se al món. La tradició, si no es renovella, és un
fòssil com una condemna que ens obliga a retre veneració a estantisses
activitats, potser tan obsoletes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com ser
espectador de la barbàrie comesa contra els animals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquest text és també una
manera de donar gràcies als personatges que han acompanyat Manel Alonso en la
seua educació cívica, aquells que l’han fet tal com és i que justifiquen el
moment decisiu de la seua vida en que va atrevir-se </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">«</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">a saltar la línia que separa el lector de l’escriptor”
(99) i es va posar mans a la feina; un treball que, com qui llança en una
càpsula a l’estratosfera amb un recull de signes que mostren el tarannà de la
humanitat, en aquesta ocasió assumeix “tocat per una certa enyorança</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif";">»</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> (99).</span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: red; font-family: "arial" , "sans-serif";">Article
publicat al blog del Taller d’Escriptura Creativa de la Universitat Jaume I,
<a href="https://pliegosvolantes.blogspot.com/2020/03/manel-alonso-en-el-taller-descriptura.html">Pliegos volantes</a>, el 4 de març de 2020.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: red; font-family: "arial" , "sans-serif";">Pasqual
Mas <span style="color: red;"><a href="http://www.pasqualmas.es/">www.pasqualmas.es</a> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />http://alonsocatala.blogspot.com/http://www.blogger.com/profile/13905669168154309562noreply@blogger.com0