Vicent luna i sirera
L’escriptor de Puçol Manel Alonso acaba de
regalar-nos un nou poemari, Quadern
per a Joan (Neopàtria,
2019). Trenta-quatre poemes adreçats, en resposta, a textos que el seu amic, el
poeta Joan-Baptista Campos, va
penjar en el seu blog La garfa dels dies. Un
espai on l’escriptor del Grau de Castelló escrivia puntualment textos de tota
mena. Campos, amb una consolidada obrà poètica i un bon grapat de premis, ens
deixà en 2013, després de lluitar contra una llarga malaltia. En els darrers
anys, Campos, malgrat la seua mirada realista de metge que s’ensumava mal
averany i que és “forçat a iniciar un viatge que no ha
elegit”, seguirà escrivint: “Talment un bàlsam subtil en
l’aire,/els mots acaronen síl·laba a síl·laba cada porus de la meua pell.” I
el seu amic Manel Alonso, company, camarada de tantes lluites, projectes i
anhels ho patirà des de la distància: “Em cou en la ferida oberta/la dissort
amarga dels teus dies”. I l’encoratjà a seguir escrivint: “El
poeta posa un nom i un adjectiu a cada cosa,/fixa el temps i l’espai/amb
l’estructura d’un vers./La llum et crida, amic, atén el que et diu.” I
a cada escrit, el de Puçol continuà llançant-li missatges, “No
puc deixar de pensar en tu, Joan,/i m’alce neguitós i recull del jardí descurat
de l’alegria/un ram d’esperances/per a oferir-te’l, per a oferir-me’l”.
I, efectivament, davant el neguit i l’angoixa d’aquell que contempla el sol al
capvespre “i amb recel escolte el cor del nou dia,/mentre espere
notícies del TAC”, davant de l’amic que “dia i nit vius instal·lat en la
frontera/entre l’esperança i la desfeta/amb la ferma voluntat d’iniciar
viatge/envers la joia de viure”, Alonso no abandona el seu
amic i insisteix una i una altra vegada a llançar-li missatges per “dibuixar
el somriure”, versos farcits de tendresa, de complicitat: “Què
puc fer per allistar-me i combatre/al teu costat en eixa guerra sorda que
mantens?/Només tinc un grapat de paraules/per oferir-te i em pareixen tan poca
cosa”.
En aquests trenta-quatre poemes Manel Alonso ha volgut
homenatjar el seu amic Joan-Baptista Campos, que fins el darrer moment estimà
feroçment la vida: “Busque una música,/una música adient
perquè passe la vida/i no m’oblide d’afalagar els sentits/. Un
poeta que patí per no tindre temps d’arrodonir la seu obra : “Els
poemes romandran incomplets./Pressentiran l’abisme/i la fatiga dels meus dits
ferits?”. I, davant d’aquest neguit, el seu amic Alonso li escriu: “Els
poemes restaran sempre incomplets,/a nosaltres ens mou/una fam antiga de
buscar/la perfecció, la bellesa,/a través de les paraules.” Però
Alonso va més enllà, sap que els poemes, qualsevol poema, sempre restarà
incomplet. Però aquest no és el problema, el veritable neguit de qualsevol
poeta és la manca de lectors: “Joan, és una altre abisme qui
amenaça:/el cel buit que tot ho devora,/l’absència dels ocells/que haurien de
volar arran/dels nostres signes cal·ligràfics/reinterpretant la
melodia/inacabada que els hem llegat/i que farà que resten els poemes/malferits
de silencis/entre les filagarses de l’oblit”. Ai els lectors,
quanta feina resta per fer a casa nostra. Alguns fa anys i panys que ens ho
preguntem. Per a quan una campanya seriosa, potent i perdurable que fomente de
veritat la lectura en la nostra llengua?. Tot i així, Alonso, que està vacunat
contra el menyspreu d’aquest poble envers els seus escriptors, mai es dóna per
vençut: “Sentir
l’amarg tast de les derrotes./Omplir-se la butxaca d’esperances,/pagar els
peatges/i continuar fent camí”.
Amb Quadern per a Joan, l’escriptor
Manel Alonso ens ofereix un grapat de poemes que escrigué a Joan-Baptista
Campos, poemes escrits d’amic a amic, de poeta a poeta. Versos “senzills,
diàfans, escrits en hores obscures per a un home enamorat de la vida, la vida
com el més apassionant dels viatges, per a un poeta en combat diari contra la
mort”. Trenta-quatre poemes per lluitar per la vida, per vindicar
l’home, l’amic, el poeta: “Escolta, no estàs sol,/en la foscúria
se sent/el rítmic batec d’un cor/que es mou per tu”.
Article publicat al diari digital La Veu el dia 22 de març de 2019
