(Amb els membres del Grup de Lectura del Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia)
Com en el joc de l’oca, aquesta setmana he
passat d’una Alcúdia a una altra d’un salt. El dijous, vint-i-tres de maig,
després de sopar, vaig estar amb els membres del Grup de Lectura del Bloc de
Progrés Jaume I de l’Alcúdia, en la comarca de la Ribera Alta, que al segon
trimestre de la seua setena temporada
havien llegit el llibre de relats Els
somriures de la pena. Vaig mantindre
un intens diàleg amb ells sobre el llibre, la vida i la mort.
A l’endemà, divendres vint-i-quatre de maig,
per la vesprada, vaig estar amb els membres del Club de Lectura de l’Associació
Cultural La Garrofera de l’Alcúdia de Crespins (La Costera), que també havien
llegit Els somriures de la pena.
Durant quasi bé dues hores vaig atendre les seues preguntes i vaig escoltar amb atenció les impressions que els havien causat els diversos contes que conformen el llibre.
Aquesta és la segona ocasió que visitava el club, la primera fou fa dos anys quan van llegir el poemari Si em parles del desig i la veritat és que sempre m’han tractat molt bé i els considere uns bons amics.
Durant quasi bé dues hores vaig atendre les seues preguntes i vaig escoltar amb atenció les impressions que els havien causat els diversos contes que conformen el llibre.
Aquesta és la segona ocasió que visitava el club, la primera fou fa dos anys quan van llegir el poemari Si em parles del desig i la veritat és que sempre m’han tractat molt bé i els considere uns bons amics.
Han estat un parell de dies en que he gaudit
d’allò més, m’agrada molt poder-me trobar amb els lectors dels meus textos
literaris i poder amb ells.
