Després d’una dura jornada en la mar, els pescadors
i mariners del Grau de Castelló es reunien al voltant d’una taula per a
celebrar amb el cant i el ball la bona pesca. Entre les cançons que cantaven hi
havia les marineries, un fandango que
els grauers feren seu i que a hores d’ara tenen com una mena de senyal d’identitat.
Sovint les lletres ens parlen de l’univers vital dels mariners, dels pescadors
i de la gent de la marjaleria castellonenca. En el Diccionari Alcover-Moll
se’ns diu que la Marineria
és una ballada que es fa damunt d’un cadafal en la festa de sant Fèlix, a
Castelló de la Plana ;
en l’actualitat el grup de danses del Grau “Illes Columbretes”, tanca les seues
actuacions amb una mostra de marineries.
D’entre aquestes peces musicals destaca La Marineria Vella de
Castelló, pel seu to irònic i humorístic així com per la barreja d’estrofes escrites en
castellà i en valencià. El cantaor amb traça li tira tendresa i sal grossa a
les coses de l’amor, l’erotisme i la supervivència diaria. “Ai, si tu te vas a bañar/
avisame un día de antes/ yo te enrramare el camino/de perlas y de diamantes/ si
tu te vas a bañar”, “Ai, me van quedar adormit/ i em feren un tracquiló/ i una
xica de Cabanes/ i un atra de Castelló/ me van quedar adormit”.
El trio de música tradicional valenciana Cant viu,
format per Patxi Ferrer, Carles Aguado i Eduard Navarro, oferix una nova versió
de La
Marineria Vella de Castelló, amb una lletra que ha
escrit per a l’ocasió Manel Alonso. Una lletra que ens parla de la tristesa que
sent un home quan es veu abandonat per la seua parella, la qual està cansada de
la vida noctàmbula que porta el seu home “Ai! Em dius que te’n vols anar, /que
estàs ben farta de mi, /que m’he deixat atrapar /en la xarxa de la nit, /em
dius que te’n vols anar".
L’adaptació musical de La Marineria vella de Castelló ha anat a càrrec
d’Eduard Navarro, qui ha treballat a partir del muntatge que el folklorista de
Vila-real Àlex Torres va fer en el seu moment. La veu, nítida, sòlida, potent,
la posa Patxi Ferrer, cantaora de grups de danses com ara Realenc de Picanya i
Alimara de València, en l’actualitat també forma part de Sis veus per al poeta, un projecte musical coordinat per la
cantautora Eva Dénia i on musiquen poemes de Vicent Andrés Estellés. A la
guitarra Carles Aguado, membre també de la Colla Brials i de la rondalla
del grup de danses Repicó de Manises. Al llaüt i la mandolina, Eduard Navarro,
multiinstrumentista que ha format part de bandes tan emblemàtics del folk
valencià com ara L’ham de foc, Capella de Ministrers, Urbàlia Rurana, i que
també ha acompanyant cantants com ara Apa o Miquel Gil. Navarro s’encarrega en
Cant viu de la direcció, selecció de repertori, adaptació i arranjaments musicals,
una tasca en la qual col·laboren activament els altres dos membres del grup.
Cant viu interpreta La Marineria vella de Castelló amb una energia i una
màgia impressionants producte del talent musical, de l’ofici com a cantants i
instrumentistes i de l’estima que senten per la música i la cultura populars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada