Tomàs de los Santos és un cantautor nascut a la
ciutat de València que es va donar a conéixer al públic en obtindre el IV
Premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada dins del certamen Terra i
Cultura que organitza el celler Vall Llach, amb un poema de Vicent Andrés
Estellés arranjat musicalment per Borja Penalba.
Estellés i Penalba són dos noms lligats als inicis de
la carrera de Tomàs de los Santos. Amb el compositor, productor, arranjador i
músic Borja Penalba ha publicat el treball discogràfic Dones i dons, amb el qual el 2014 va obtindre el Premi Ovidi
Montllor al Millor Disc de Cançó d’Autor, i Vicent Andrés Estellés és un autor
l’obra del qual visita regularment per a compondre bellíssimes cançons.
Tomàs de los Santos, amb una veu càlida i personal i
amb una música on té un gran protagonisme la guitarra, és també un lletrista
amb una gran sensibilitat lírica, un compositor musical molt interessat en la
literatura i en especial en la poesia.
L’any 2015 s’acosta a la obra de l'escriptor Manel Alonso i
Català buscant una connexió poètica i aconseguix trobar-la en un poema que el
de Puçol té «amagadet» (en paraules del mateix Tomàs de los Santos), un poema
ocult que forma part d’una poemari que Alonso ha deixat inèdit per voluntat
pròpia i del qual només han aparegut uns pocs versos en alguna antologia, es
tracta del recull Quadern per a Joan,
escrit com un epistolari al poeta Joan Baptista Campos en els seus darrers
mesos de vida.
El poema parla d’un món que es mou d’una manera
circular: els cercles que va fent el planeta en la seua rotació diària, les voltes
anuals al voltant del sol: “Som immersos
en un món/ que pega voltes sobre ell mateix,/ que fa voltes sobre un punt de
llum,/ i cada dia és un tornar a començar/ i cada any és un tornar a començar”.
Tomàs de los Santos concep aquesta cançó com un
cercle; millor encara, ha construir una base musical circular que és com un
circuit pel qual viatja la cançó amb una guitarra que funciona com un
accelerador que fa possible que, a cada volta que pega, la veu vaja a més
velocitat fins arribar al clímax final.
El cantant és ací com un corredor de muntanya que
inicia la cursa caminant a un ritme pausat, calfant els músculs, per a després
posar-se a córrer tot salvant els obstacles que li ixen al pas d’una manera
àgil i segura.
Tomàs de los Santos aconseguix amb la seua veu i la
seua guitarra construir una cançó amb la qual ens transmet la fragilitat humana
davant de les forces de l’univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada