Per Manuel García Pérez
Manel Alonso
elabora un retrat costumista on els records dels avantpassats i la figura
mitològica del bou conflueixen en una elegia sobre la caducitat de la vida.
He d'agrair moltes coses a Manel Alonso, entre
altres, que em permetera publicar la meua primera novel·la infantil, Terra d'esperits, en una editorial
anomenada Brosquil edicions.
La poesia de Manel, que he ressenyat en
nombroses ocasions, em sembla una renovació del llenguatge post-romàntic que
tanta capacitat creativa genera, ja que l’amor viscut des de la desil·lusió i l’abandonament
són constants en molts dels seus poemes.
Ara l’autor de Puçol presenta una
col·lecció de relats, L’ombra del bou,
publicats per Neopàtria, que venen a reforçar aquesta vessant postromàntica de
la seua poesia amb una prosa plena de sentimentalisme i de records entranyables
on la ficció i el costumisme presenten límits difusos.
Manel Alonso elabora una particular
semblança de la festa dels bous al carrer, entesa com un d’aquests ancoratges
que permet que el passat torne a viure amb una intensitat idíl·lica, com si l’escassetat,
la malaltia, l’opressió i la duresa de l’entorn foren aquest material literari
que reconcilia l’autor amb una asfixiant sensació de pèrdua del temps.
Les festes populars al voltant del bou,
els mercats, els ancestres, les cases antigues i les seues laberíntiques
estances, l'insomni i els absents defineixen una nova realitat sensorial que
Alonso configura al voltant d’una ombra que guaita, intranquil·la i totèmica,
el bou brau. Allò que més destaque d'aquests relats és la capacitat d’evocació
que té el seu llenguatge, doncs, malgrat ser narrativa, l’expressió poètica
subjacent en aquestes descripcions concises, generadores d’una idealització
significativa d’un territori arrasat després del pas dels anys.
Costums i mancances defineixen cadascun dels
vint-i-set relats on l’autor i el lector es comporten com Teseu al laberint del
Minotaure, ja que un gresol d’olors, visions i records ens submergeixen en la
necessària dissidència amb el present, en l'entranyable sacrifici de recordar
el que vam ser en el món d'altres que van marxar.
Publicat el 30 d'abril de 2016 al periòdic digital Mundiario.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada