COMIAT DEL 98

(Pasqual Mas durant un sopar a la ciutat de Sagunt en companyia de Josep Vicent Frechina, Manel Alonso i Rafael Català)

Per Pasqual Mas

En el mar de les Antilles. Manel Alonso i Català. Pròleg Albert Calls i Xart. Primera edició a Oikos-tau, Vilassar de Mar, 1998. Segona edició revisada a Brosquil edicions, València, 2005.

Vaig deixar de fer ressenyes signades amb el meu nom des que un conegut al qual volia agrair la seua atenció va entendre la crítica al revés i en lloc de guanyar un amic, vaig guanyar una incondicional vèrtola. Ara, si no m’ho puc aguantar, signe amb pseudònim. Avui, però, fóra una excepció, perquè el llibre de Manel Alonso em ve a pèl per lluitar en contra de com la memòria crea compartiments aïllats, com els quadres de Mondrian, i d’un dia a l’altre esborra d’una pinzellada allò que ha estat present durant un bon grapat de dies. Sembla que parlar del 98 ja no estiga de moda i ara fóra millor d’avançar futuribles sobre el segle XXI, però la novel·la de Manel Alonso, En el mar de les Antilles ens situa en la Cuba que envolta la voladura del Maine i allò que tal vegada s’esdevingué –i ací s’evidencia el valuós quefer ficcional de l’escriptor–: el fet que un valencià haguera pogut estar involucrat en aquella desfeta que, a la fi, va estar l’excusa que encetà la guerra.
Amb aquesta novel·la a les mans, he sentit com gràcies a la ficció es barra el pas a l’oblit dels esdeveniments del 98. I és que tal vegada literaturitzar un fet és la millor manera d’entendre’l i de fer que el succés es renovelle en cada lector. Açò és el que ha fet gran part del cinema de Hol·lywood; vendre una visió cinematogràfica de la història, amb unes poques dades certes i un edifici de personatges i accions que engeguen escenes colossals. Però a la llarga, no falta qui explica els fets històrics a partir de les pel·lícules o de les novel·les, que és una manera tan irreal d’explicar–los com a partir dels documents. La recreació de Manel Alonso, no es pot negar, exhala també el perfum malencònic de les havaneres i dels retrucs carnals.

Publicat a l'edició valenciana del diari EL PUNT, 27 de desembre de 1998 i posteriorment recollit al llibre A la deriva (7 i mig editorial. Alzira 2002) on Pasqual Mas va reunir les columnes publicades mensualment a El Periòdic (1996-1998) i setmanalment a El Punt (1998-2002)