Per Sergi Verger
Bernat i els seus amics. Manel Alonso i Català. Il·lustracions Joan Escrivà i Avinyó. Col·lecció Món de Paper. Editorial Germania, Alzira, 1996. Segona edició ampliada i revisada amb il·lustracions de Leonor Seguí. Col·lecció Saltamartí. Brosquil edicions, València 2001. Bernat y sus amigos. Manel Alonso i Català. ilustraciones Leonor Seguí. Colección Saltamontes. Brosquil edicions, Vaència, 2002. Bernat eta bere lagunak. Manel Alonso i Català. Editorial Mensajero. Bilbo 2004.
La família, els amics, la casa i l’escola constitueixen el petit món de Bernat i dels seus amics, però també de tots els xiquets i xiquetes, perquè aquest llibre és com un àlbum de fotografies on el lector s’hi veurà retratat amb fidelitat i nitidesa.
Els contes, cosins germans de les contarelles i de les rondalles, s’han convertit en el gènere hegemònic dins de la narrativa per a infants. La brevetat del conte, una de les característiques formals definitòries i fonamentals de la narrativa breu com a gènere, és, gairebé amb tota seguretat, la causa del seu èxit entre el sector més jove de l’escàs percentatge de lectors habituals. Però aquesta no és l’única raó que explica la preferència del relat breu a l’hora d’escriure literatura per a infants o llibres que busquen captar i formar lectors novells. El ressò popular i tradicional que s’amaga sota la senzillesa aparent del conte també ha jugat un paper importantíssima l’hora d’exalçar aquest gènere fins a cotes impensables fa només uns anys. De fet, aquesta situació és sorprenent per partida doble, perquè els contes han estat considerats des de sempre un gènere menor, simples exercicis preparatoris o d’escalfament, i són menys valorats de la mateixa manera que molts lectors, crítics i estudiosos de la literatura repudien els llibres infantils i són incapaços de reconèixer la dificultat que comporta escriure pensant en la xicalla. Per sort, ja comptem amb una bona nòmina d’escriptors dedicats quasi exclusivament a fornir les noves generacions de llibres d’una qualitat excel·lent. Autors i autores, com Manel Alonso, capaços de viatjar fins al món de la infantesa per tal de descriure’l fidelment. I també il·lustradors i il·lustradores, com Leonor Seguí, que el retraten amb una nitidesa envejable. La tendresa i la poesia; la imaginació i el joc; la família i els amics; la casa, l’escola i el carrer són els punts de referència de Bernat i els seus amics, els fonaments sobre els quals Manel Alonso ha escrit les dinou històries breus –la majoria tenen de dues a tres pàgines que conformen el llibre. La tendresa i la poesia amb què gairebé tothom relaciona i recorda la infantesa, encara que siga d’una manera distorsionada i endolcida pel pas del temps. La imaginació i el joc perquè és la manera que té l’autor d’entendre la literatura, com un joc interactiu que demana un lector participatiu i amb una imaginació tan ampla i desconcertant com la dels xiquets i les xiquetes, sense els límits i les fronteres que imposa la versemblança. La família i els amics que conformen el marc de relació social dels menuts. I la casa, l’escola i el carrer perquè són el microcosmos infantil, els trossets de món que els infants coneixen i assumeixen com a propis. Però, a més a més, l’autor ens ofereix la possibilitat de llegir entre línies, de descobrir un missatge més o menys ocult que ens vol transmetre, com per exemple el respecte a la diferència, el valor de l’amistat i la màgia de la lectura descoberta a través de les ulleres de Bernat, el protagonista.
(Publicat a la revista Lletres Valencianes)
Els contes, cosins germans de les contarelles i de les rondalles, s’han convertit en el gènere hegemònic dins de la narrativa per a infants. La brevetat del conte, una de les característiques formals definitòries i fonamentals de la narrativa breu com a gènere, és, gairebé amb tota seguretat, la causa del seu èxit entre el sector més jove de l’escàs percentatge de lectors habituals. Però aquesta no és l’única raó que explica la preferència del relat breu a l’hora d’escriure literatura per a infants o llibres que busquen captar i formar lectors novells. El ressò popular i tradicional que s’amaga sota la senzillesa aparent del conte també ha jugat un paper importantíssima l’hora d’exalçar aquest gènere fins a cotes impensables fa només uns anys. De fet, aquesta situació és sorprenent per partida doble, perquè els contes han estat considerats des de sempre un gènere menor, simples exercicis preparatoris o d’escalfament, i són menys valorats de la mateixa manera que molts lectors, crítics i estudiosos de la literatura repudien els llibres infantils i són incapaços de reconèixer la dificultat que comporta escriure pensant en la xicalla. Per sort, ja comptem amb una bona nòmina d’escriptors dedicats quasi exclusivament a fornir les noves generacions de llibres d’una qualitat excel·lent. Autors i autores, com Manel Alonso, capaços de viatjar fins al món de la infantesa per tal de descriure’l fidelment. I també il·lustradors i il·lustradores, com Leonor Seguí, que el retraten amb una nitidesa envejable. La tendresa i la poesia; la imaginació i el joc; la família i els amics; la casa, l’escola i el carrer són els punts de referència de Bernat i els seus amics, els fonaments sobre els quals Manel Alonso ha escrit les dinou històries breus –la majoria tenen de dues a tres pàgines que conformen el llibre. La tendresa i la poesia amb què gairebé tothom relaciona i recorda la infantesa, encara que siga d’una manera distorsionada i endolcida pel pas del temps. La imaginació i el joc perquè és la manera que té l’autor d’entendre la literatura, com un joc interactiu que demana un lector participatiu i amb una imaginació tan ampla i desconcertant com la dels xiquets i les xiquetes, sense els límits i les fronteres que imposa la versemblança. La família i els amics que conformen el marc de relació social dels menuts. I la casa, l’escola i el carrer perquè són el microcosmos infantil, els trossets de món que els infants coneixen i assumeixen com a propis. Però, a més a més, l’autor ens ofereix la possibilitat de llegir entre línies, de descobrir un missatge més o menys ocult que ens vol transmetre, com per exemple el respecte a la diferència, el valor de l’amistat i la màgia de la lectura descoberta a través de les ulleres de Bernat, el protagonista.
(Publicat a la revista Lletres Valencianes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada