Per Miquel Català
L'escriptor
Manel Alonso acaba de publicar un nou poemari en què ens reporta un autèntic
diàleg poètic. És el número 40 de la col·lecció Mare Nostrum de l'editorial
Neopàtria d’Alzira. No és un diàleg de dos autors que parlen del fet poètic, és
un diàleg en forma de poemes que, el poeta del Grau de Castelló de la Plana,
Joan-Baptista Campos, malalt de càncer i a les portes del traspàs, i el nostre
autor que ara publica, mantenen durant la darrera etapa de la vida del primer.
És digna
d'admirar la valentia de tots dos, en uns moments tan durs. Campos convidant
Alonso de continuar fent-ho, després de dos poemes. Manel en brindar el muscle
per acompanyar Campos en aquest diàleg en hores fosques. El contingut
d'alguns versos és d'una humanitat i una tendresa inigualable. No ho dic per
dir. O potser jo m'he emocionat massa?
M'agrada
subratllar i extraure paraules o expressions en esquema quan llig un poemari,
de manera que això em puga facilitar la relectura i la seua comprensió global.
En aquest esquema em queda el tiny, la pinzellada, el color, l'esquelet d'allò
que he llegit, una mena d'isotopia que recorre l'interior del llibre, les
càrregues de profunditat.
El resultat ha
estat la creació d'un poema que, al meu parer, parla per sí sol, que m'ha
sorprès al mateix temps que m'ha corprès. De ressenyes ja li n'han fet unes
quantes, aleshores crec que aquest serà un bon exercici d'incitació a la
lectura d'aquest poemari, sense repetir el que altres hi han observat. No són
mots meus, ho repetesc, són trets del subratllat de molts dels poemes que el
llibre conté. De manera que ací us el deixe.
Poema de la lectura
de Quadern per a Joan, de Manel Alonso Català
finestra llum
tota llum és nova
esperança
aigua temps
amic
company plugim
dies temps espera
camarada
caliu refugi
set aigua fresca
desig d'estima
amic amic
quelcom immòbil espera cercles
tristesa
hores obscures i amargues
desterrat viatge
anhel de viure
llum d'hivern
llum que et crida
amic
ocàs
la nit la nit la nit
por
se'n va la llum
petites coses
ocell poeta
la bellesa l'abisme
respostes
mirada contemplació
hivern solitud
instants de joia
amor presència
certesa
som ací
aire mots
paraula amant amic
plugim joia
encenalls temps
memòria por a la
mort amic somnis
espera
ventura confia
murmuri aigua
naufragi
bàlsam
felicitat
abstracció
la vida
fer camí
música lenta
crear el
poema incertesa tendresa
desordre
vida poema
silencis
dolor desesperança mort
pena
corda fluixa
dolor espera
no tingues por a la nit
Enhorabona, Manel!
***
Publicat al blog Lletres en xarxa el dia 4
d'abril de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada