Per ManelPitarch
El poemari Quaderns per a Joan (Editorial Neopàtria.
Alzira, 2019) és un exercici de transparència expiativa en l'estat anímic
personal i creatiu de l'autor, però sobretot una ofrena de Manel Alonso a
l'amic i poeta Joan Baptista Campos, abans que aquest deixés el món dels versos
en paper i les ales il·luminades d'àngel terrenal.
Un diàleg versificat que s'inicia el 2010,
durant la greu malaltia de Joan, en què l'amenaça subjugadora de la mort commou
l'amic i el poeta. La química metafòrica (la medicina filosòfica de l'ànima) i
l'afecte personal reaccionen en el laboratori artístic d'Alonso uns anys
després, a manera de publicació oberta, fet tan comprensible com explica
l'autor en el pròleg del llibre, perquè l'acompanyament en el dolor i l'efecte
pal·liatiu de la poesia s'administren amb urgència en la intimitat. En uns
versos comparteix la desmitificació de l'ideal de vida (no existeix la
felicitat, / només la flaire d'allò que / imaginem que pot ser
/ i que ens fa nàixer el desig de trobar-la...) i en altres
invoca l'esperança del triomf, que d'alguna manera sempre representa la
victòria de la vida sobre la mort (Algun dia escamparà / aquesta nuvolada de
sinistres intencions...).
Els primers poemes de Manel van precedits al
llibre per uns versos de Joan, equilibri que ens agafa de la mà per a fer el
camí de la vitalitat del pensament poètic i l'eternitat d'una persona estimada
a qui recordem cada dia gràcies al seu llegat, que s'estima en milers de
metàfores i milions de grans moments viscuts amb els seus.
Els poemes i la qualitat humana de Joan, de
l'amic Joan, del poeta que vitajava amb versos als ulls i papallones
traductores de paisatges, del metge que s'oferí amatent al descarnat propòsit
d'empomar al vol la precipitació tràgica de vides alienes, del grauer senzill i
treballador que regalava el verb a la gent planera del poble, sempre estan
presents entre nosaltres i entre el seu cercle estimat d'El Pont Cooperativa deLletres, al qual pertanyia.
La potència del missatge estableix la
comunicació entre dues persones que han elegit la dimensió més directa per a
l'intercanvi de confidències i sentiments: l'art de la poesia. Com apunta Manel
al pròleg, són uns versos escrits en hores obscures per a un home
enamorat de la vida. Poemes resultants de la inquieta bondat del cor i de
l'estremida lucidesa literària, en moments de cruesa i fred interior.
Publicat
el dia 24 de març del 2019 al blog La llengua no té os
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada