De vegades un músic et sorprén i recupera quinze anys
després d’haver estat escrits un seguit de poemes, els trau la pols i
aconseguix no sols tornar-los la brillantor inicial, sinó que també descobrir
allò que va motivar la seua escriptura, afegint-li el seu toc personal sense
que acabe resultant un element alié al poema, sinó un vestit que s’ajusta a la
seua exacta mesura, una boira sonora que crea una atmosfera que commou fins i
tot el mateix poeta.
De vegades un poeta escriu amb l’ànima plena de ferides
sagnants i ho fa com si fóra una teràpia durant la qual es dedica a alçar
enormes interrogants per a buscar-los respostes.
Ara fa díhuit anys que va faltar el meu pare. El colp
que em va suposar la seua desaparició em va portar a submergir-me en la creació
poètica, producte de la qual van ser diverses col·leccions de poemes que es
troben en els llibres Oblits, mentides i
homenatges i en Hores baixes
(aquest darrer inclòs en part en l’antologia Les hores rehabilitades). En el primer dels dos hi ha una
col·lecció de cinc poemes sota el títol De
vegades. Es tracta de cinc reflexions personals d’un home ferit per una
gran absència que es pregunta sobre allò de la vida i la mort, sobre el pas del
temps.
El cantautor de Puçol Rubén Durà rescata una part de
la col·lecció per tal de convertir aquests poemes en un únic tema musical que
interpreta acompanyat per un piano. Es tracta d’una cançó quasi nua que se
sosté sobre la seua veu, una veu ferma, dúctil, ben educada, capaç de
transmetre grans i petites emocions.
Rubén va agombolant la veu i atrapa des del primer
vers l’oient, que seduït es deixa dur per la intensitat lírica que vessa la
cançó fins a un petit camp de mines on a cada moviment que fa van explotant
imatges aparentment senzilles però carregades d’una gran força poètica que
invita al pensament.
Rubén Durà en aquesta cançó no deixa ningú
indiferent, ja que aconseguix dotar-la d’una energia interior que fa possible
que no es puga escoltar sense deixar que ens prenga els sentits. Potser algú
creurà que exagere, però només intente expressar la meua experiència cada
vegada que escolte aquest tema.
De vegades, només de vegades, la música es fusiona
amb el poema tot conformant un cos esplèndid, magnífic i suggeridor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada