En el mar de les Antilles. Manel Alonso i Català. Pròleg Albert Calls i Xart. Primera edició a Oikos-tau, Vilassar de Mar, 1998. Segona edició revisada a Brosquil edicions, València, 2005.
El 1998 suposa un any de commemoracions: el cinquantenari de la mort de Pompeu Fabra, el set-cents aniversari de la fundació del Monestir de la Valldigna, el cinquantenari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el centenari de la generació literària del 98 i, com no, el centenari de la pèrdua per part de l’Estat espanyol de les últimes colònies que li quedaven, les Antilles. L’escriptor valencià Manel Alonso i Català ens presenta la seua última novel·la En el mar de les Antilles amb la qual va quedar finalista en el premi de novel·la Antoni Bru de la ciutat d’Elx, 1997. Hi conta la història d’uns soldats valencians que es troben immersos en una guerra en terres cubanes.
Llegint les primeres pàgines de la novel·la ja ens adonem de les reflexions filosòfiques que comença a fer-se el protagonista. Aquestes reflexions i pensaments aniran evolucionant segons avancen els esdeveniments en el cos de la història. El protagonista es veu immers en un món estrany on la nostàlgia per la seua terra que ara esdevé llunyana, la confusió de sentiments en trobar un amor apassionat en “la negra Lola” i l’imminent estat de rebel·lia per trobar-se en una guerra en la qual ell no entén res, són, en línies generals, el que dóna sentit a aquesta primera part de la novel·la. En una segona part, en els fets històrics, on l’ambició portarà el nostre protagonista a la humiliació i la degradació com a persona. Ací, el protagonista es rebel·la, s’associa i lluita per un futur millor i per la seua llibertat individual, encara que es taque les mans de sang. Ens presenta la idea de la guerra, de les guerres en general, de l’opressió de les persones, i dels soldats espanyols que tornen derrotats a una exgran pàtria que els ha traumatizat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada