Per Llorenç
Delgado
He llegit la novel·la Fusta de Carrasca (Edicions del
Bullent. Picanya 2022) i em sembla escrita amb tinta de llàgrimes, somriures i
un infinit eixam d’espurnes de l’ànima. És com una acolorida i casolana bata d’anar
per casa penjada al fil d’estendre del balcó del terrat que sacseja el vent
dels records fent veure als vianants els heterogenis fragments que la componen
i els esquinçalls d’ànima que la guarneixen. Aleshores, per a l’atent
espectador, esdevé com una personal senyera, un penó familiar, reconegut per
tots els que hem viscut aquelles dades, aquells llocs, aquells moments de joia
i malsons, una i moltes vegades, sense poder retreure-li al temps el seu
trànsit inexorable.
Des del carrer, en la distància, davall el
balcó, es veu aquesta senzilla indumentària d’anys plena d’afectes, penes i
paüres onejant a l’aire d’un nou futur, dibuixant al cel noves sendes i camins
de llarg recorregut per omplir noves pàgines al quadern blau perquè, al remat,
puga llegir-lo el seu destinatari. Jo en soc un d’aquests espectadors, un d’aquests
vianants còmplices que us saludarà amb un bri de timó a les mans quan camineu
sota l’ombra dels pins de la serra Calderona o trepitgeu la terra cendrosa de
la marjal dels vostres avantpassats. Bon camí i joiosa arribada, companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada