Josep Micó i Conejero
La
presència i la mirada inquietant d’un gat apareixen en cada moment
zenital de la novel·la i marquen el to
de misteri d’aquest relat situat a un poble de l’Horta nord dels anys
cinquanta.
Els fets narren, amb dosis d’intriga
controlada i tensió creixent,
l’assassinat sofisticat del professor Galceran i les peripècies del seu
deixeble, Joan Claramunt, per tal d’aclarir les circumstàncies del crim.
Aquest leitmotiv donarà peu a una presentació
versemblant i elaborada de l’ambient social de l’època, una etapa de
canvis, en plena repressió, propiciats per l’arribada en allau d’emigrants espanyols, l’especulació
immobiliària dels terrenys que això comporta i els conflictes d’interessos que s’hi gesten.
En la investigació del crim hi aniran
desfilant una sèrie de personatges, sospitosos o relacionats amb el professor
assassinat, situats en l’espai mític en què l’autor ha convertit Pouet. Aquest
és reconeixible ja des de l’inici per la magistral descripció que hi fa dels
llocs, pels ambients que sap crear al llarg de la novel·la amb diàlegs i un
llenguatge popular i realista, rescatats d’aquell moment i enriquit amb dites i
expressions, algunes avui ja en desús, però que ens remeten a aquell context .
El recurs narratiu del relat que més m’ha
impactat com a lector és la tècnica
d’anar creant la percepció d’haver trobar l’assassí i alhora la forma
convincent de descartar-ne la seua participació, cosa que va generant un
interés creixent que desembocarà en un final inesperat i ple de referències
literàries.
La novel·la “Entre les urpes del gat” de
Manel Alonso enxampa com un imant i es fa llegir tota d’una tirada.
Josep
Micó
Josep Micó i
Conejero,
poeta, Antella (Ribera Alta)
Francesc Pou
MÉS QUE UNA NOVEL·LA NEGRA
No negarem el caràcter de novel·la negra, doncs
l’argument de l’obra Entre les urpes del gat (Manel
Alonso i Català. Editorial 3i4 ) està basat en la mort del professor Galcerà i
la investigació subsegüent que mamprén, per iniciativa pròpia o propiciada per
l’amistat que l’unia al finat, el jove Joan Claramunt. Açò no vol dir que Manel
Alonso pretenga inventar la novel·la negra valenciana (si més no, ja ho féu
Ferran Torrent amb les aventures de Toni Butxana i Hèctor Barrera), més aviat
l’objectiu de l’escriptor de Puçol és tot un altre. Sota l’embolcall del
terrible assassinat (?) del professor Eduard Galcerà i les dificultats que hi
trobarà el seu amic o deixeble Claramunt per esbrinar les claus de l’homicidi,
hi ha un desig de mostrar el lector la vida, la història, la parla, el dia a
dia dels habitants del seu poble, conegut literàriament com Pouet.
Alonso defuig d’interpretacions
tècniques (des d’un punt de vista policial o de detectius) i focalitza l’estudi dels fets des de la
interpretació d’un jove del poble amb preparació universitària, que es llança a
esbrinar les causes d’una mort que commou un poble des d’una vessant totalment
amateur. Això conduirà l’autor a un camp de recerca d’informació basat en el
poble, en la gent que l’habita, en els costums d’aquesta gent i la forma de
vida que hi havia a aquella població en els anys cinquanta, però que amb la
conjunció d’interessos que s’endevinen i els fils ocults que maneguen tota la
trama, hom podria situar-la (amb permís de les noves tecnologies) en l’època
actual.
Amb tècnica cinematogràfica,
comença per l’exposició del crim abans de presentar-nos el protagonista de la
investigació, el qual no és tractat com a heroi, perquè no és més que una
persona del poble amb una preparació intel·lectual que li valgué l’amistat amb
el professor mort i, consegüentment el deute moral d’esbrinar-ne les causes,
burxant entre la gent del poble i els interessos de qui n’eren els amos o els
caps visibles de la vida quotidiana d’aquest.
Una posada de llarg novel·lística per a la
població que ha esdevingut la torre d’ivori de l’autor, i que li confereix una
categoria literària innegable. Un poble que es presenta en el seu estat pur,
amb les particularitats lingüístiques, expressions col·loquials d’una gent que
encara no havia rebut la vista de nouvinguts, com a conseqüència d’un procés
d’industrialització els orígens del qual comencen a ésser endevinats en el
relat de la novel·la. Pouet és alhora, un poble amb uns costums de vida
valencians, on res no pot passar i alhora s’hi esdevé allò que ningú mai no
hauria pensat. Si a un poble petit es pot produir una mort amb causes ocultes,
la universalitat del lloc està servida. Si més no, a nivell literari.
Una obra de lectura més que
recomanable que rebutja el happy end, tot substituint-lo per un non defining
end, on tan sols el lector que en fa una acurada lectura, potser hi trobarà
la clau del misteri. Sort i endavant, que paga la pena!.
Francesc Pou,
poeta, Alcoi (L’Alcoià)
Text
publicat a la revista digital Tipografía La Moderna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada