dimecres, 23 de desembre de 2009

L'ESCOLA DELS PLAERS

(Pasqual Mas, en tertúlia acompanyat de M. Alonso, Josep V. Frechina i Rafael Català)


Per Pasqual Mas i Usó





Escola d'Estiu. Manel Alonso i Català. Col·lecció Regata de cul. Germania Serveis Gràfics, Alzira, 1994)



Manel Alonso acaba de publicar la seua darrera novel·la, Escola d'estiu (Alzira, Germania, 1994) el mateix any en què també ha tret a mercat Amb els plànols del record, a la col·lecció de poesia de l'esmentada editorial. Obra, també que va quedar finalista en el premi que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el Col·lectiu Jordi de sant Jordi.
La novel·la de Manel Alonso, protagonitzada per una dona, participa d'un travestisme literari que transcendeix el retoricisme i ens endinsa, amb interès creixent, en les platges dels desigs dels personatges de la història. I és perquè Manel Alonso ens condueix hàbilment pel terreny de les passions, que molt sovint compartim homes i dones, i per aquest motiu les vivències de la protagonista reclamen la nostra complicitat des del primer moment, com si foren les cavil·lacions d'una Madamme Bovary que ens revelés els seus secrets d'alcova més encesos.
Tot i això, l'autor ja havia assajat el mateix punt de vista al conte Tots dos en pau (inclòs a Lletrasex, antologia publicada per Germania, on cal destacar també el conte de Pau Marqués El dinar de cada dia). Al conte de Manel Alonso el desdoblament dóna solament per a una petita aventura que sorprèn fins i tot qui l'ha organitzada. Però és a Escola d'estiu on Manel Alonso es mostra com a innovador d'un llenguatge poètic singular. Així, descobreix nous significats per a conceptes com fer-se l'haraquiri, anar de proa a popa o delerara Ítaca, però també es torna conceptista en trobar nous continguts a paraules com, per exemple, "espasa".
Tot i ser una novel·la de gènere, vol escapar dels clixés lèxics, i és ací on es renova l'estil d'aquest escriptor que reintrodueix paraules de la navegació, la pesquera, les fruites i verdures, tot refredant el retoricisme que s'imposa en elegir un personatge femení com a protagonista d'una novel·la escrita per un home. Val a dir que és el lèxic el que ens fa el personatge creïble, perquè el contrast entre la seua educació sentimental abans de les circumstàncies que es focalitzen a la novel·la i el després dels successos eròtics narrats es palés fins i tot a l'hora de designar les parts del cos. Així, doncs, la protagonista dubta entre emprar "penis" o "vagina", paraules que defugen l'erotisme, i d'altres més saboroses que encenen les pàgines de la narració.
També‚ torna aquest escriptor sobre l'arrelament a una geografia concreta i que poc a poc ens va fent familiar. Es tracta de Pouet -Puçol- on també‚ es centra l'acció de la seua primera novel·la La maledicció del silenci, en la qual assaja febroses pinzellades, però més innocents. Pouet ha estat ara elegit per tal de conformar l'espai de les vivències eròtiques d'aquest personatge que recorda el seu parèntesi d'auto-descobriment i que a les últimes pàgines de la narració mostra la inseguretat que implica tornar a la vida quotidiana després d'un estiueig tant profitós. La protagonista, que s'havia format sexualment amb el seu marit, ha trobat durant els dies que ell no ha estat a casa unes amistats que l'han conduïda a situacions de seducció que l'han envoltada i, finalment, l'han feta participar-hi. Algunes d'aquestes trobades són fortuïtes, però d'altres son paranys que els que l'envolten, sobretot la seua mestressa, li preparen per tal que ella puga treure a fora allò que el seu cos li demana i que només ella, tant racionalitzadora, sembla no adonar-se'n.
Escola d'estiu és, sobretot, una novel·la d'aprenentatge, i això defineix l'obra de Manel Alonso com un camí de coneixement dels propis sentiments i del propi cos. Per això té sentit aquesta novel·la i en cap moment no es converteix en una exposició de quadres eròtics, sinó que tot forma part d'una cadena de descobriments de passions. Hi ha un ara i un després, com a La maledicció del silenci, on el protagonista té a la mà la possibilitat de canviar el destí.
Manel Alonso també s'acosta des de la poesia al tractament eròtic, i això es pot comprovar als poemes Vent de desig i Entre parèntesi de Amb els plànols del record, on el llenguatge es més directe en descriure la dona i l'acoblament, i també apareixen "unes bragues vermelles" que, a Escola d'estiu, fan del Josep esclau del fetitxisme.
Vet aquí, doncs, com l'obra literària de Manel Alonso manifesta unes constants: el misteri, l'erotisme, i el referent geogràfic Pouet/Puçol, sempre intentant un autoconeixement que s'arrela en el record, molt present en les dues novel·les.
Manel Alonso, en aquesta novel·la que narra la continuació de l'aprenentatge sexual de la protagonista, recupera per a la literatura el plaer d'una lectura enceguerada que enllepoleix el lector.



(Publicat al suplement Posdata del diari Levante-El Mercantil Valenciano, 31-abril-1995)

Cap comentari:

Publica un comentari