dilluns, 10 de setembre del 2018

DUES OPINIONS SOBRE "ENTRE LES URPES DEL GAT"


Josep Micó i Conejero

       La presència i la mirada inquietant d’un gat apareixen en cada moment zenital de la novel·la  i marquen el to de misteri d’aquest relat situat a un poble de l’Horta nord dels anys cinquanta.                           
      Els fets narren, amb dosis d’intriga controlada i tensió creixent,  l’assassinat sofisticat del professor Galceran i les peripècies del seu deixeble, Joan Claramunt, per tal d’aclarir les circumstàncies del crim.
      Aquest leitmotiv donarà peu a una presentació versemblant i elaborada de l’ambient social de l’època, una etapa de canvis,  en plena repressió,  propiciats per l’arribada  en allau d’emigrants espanyols, l’especulació immobiliària dels terrenys que això comporta i els conflictes d’interessos  que s’hi gesten.
      En la investigació del crim hi aniran desfilant una sèrie de personatges, sospitosos o relacionats amb el professor assassinat, situats en l’espai mític en què l’autor ha convertit Pouet. Aquest és reconeixible ja des de l’inici per la magistral descripció que hi fa dels llocs, pels ambients que sap crear al llarg de la novel·la amb diàlegs i un llenguatge popular i realista, rescatats d’aquell moment i enriquit amb dites i expressions, algunes avui ja en desús, però que ens remeten a aquell context .
      El recurs narratiu del relat que més m’ha impactat com a lector  és la tècnica d’anar creant la percepció d’haver trobar l’assassí i alhora la forma convincent de descartar-ne la seua participació, cosa que va generant un interés creixent que desembocarà en un final inesperat i ple de referències literàries.
      La novel·la “Entre les urpes del gat” de Manel Alonso  enxampa com un imant i  es fa llegir tota d’una tirada.
Josep Micó

Josep Micó i Conejero
poeta, Antella (Ribera Alta)



***

Francesc Pou 

MÉS QUE UNA NOVEL·LA NEGRA
No negarem el caràcter de novel·la negra, doncs l’argument de l’obra Entre les urpes del gat (Manel Alonso i Català. Editorial 3i4 ) està basat en la mort del professor Galcerà i la investigació subsegüent que mamprén, per iniciativa pròpia o propiciada per l’amistat que l’unia al finat, el jove Joan Claramunt. Açò no vol dir que Manel Alonso pretenga inventar la novel·la negra valenciana (si més no, ja ho féu Ferran Torrent amb les aventures de Toni Butxana i Hèctor Barrera), més aviat l’objectiu de l’escriptor de Puçol és tot un altre. Sota l’embolcall del terrible assassinat (?) del professor Eduard Galcerà i les dificultats que hi trobarà el seu amic o deixeble Claramunt per esbrinar les claus de l’homicidi, hi ha un desig de mostrar el lector la vida, la història, la parla, el dia a dia dels habitants del seu poble, conegut literàriament com Pouet.
Alonso defuig d’interpretacions tècniques (des d’un punt de vista policial o de detectius)  i focalitza l’estudi dels fets des de la interpretació d’un jove del poble amb preparació universitària, que es llança a esbrinar les causes d’una mort que commou un poble des d’una vessant totalment amateur. Això conduirà l’autor a un camp de recerca d’informació basat en el poble, en la gent que l’habita, en els costums d’aquesta gent i la forma de vida que hi havia a aquella població en els anys cinquanta, però que amb la conjunció d’interessos que s’endevinen i els fils ocults que maneguen tota la trama, hom podria situar-la (amb permís de les noves tecnologies) en l’època actual.
Amb tècnica cinematogràfica, comença per l’exposició del crim abans de presentar-nos el protagonista de la investigació, el qual no és tractat com a heroi, perquè no és més que una persona del poble amb una preparació intel·lectual que li valgué l’amistat amb el professor mort i, consegüentment el deute moral d’esbrinar-ne les causes, burxant entre la gent del poble i els interessos de qui n’eren els amos o els caps visibles de la vida quotidiana d’aquest.
      Una posada de llarg novel·lística per a la població que ha esdevingut la torre d’ivori de l’autor, i que li confereix una categoria literària innegable. Un poble que es presenta en el seu estat pur, amb les particularitats lingüístiques, expressions col·loquials d’una gent que encara no havia rebut la vista de nouvinguts, com a conseqüència d’un procés d’industrialització els orígens del qual comencen a ésser endevinats en el relat de la novel·la. Pouet és alhora, un poble amb uns costums de vida valencians, on res no pot passar i alhora s’hi esdevé allò que ningú mai no hauria pensat. Si a un poble petit es pot produir una mort amb causes ocultes, la universalitat del lloc està servida. Si més no, a nivell literari.
Una obra de lectura més que recomanable que rebutja el happy end, tot substituint-lo per un non defining end, on tan sols el lector que en fa una acurada lectura, potser hi trobarà la clau del misteri. Sort i endavant, que paga la pena!.

Francesc Pou
poeta, Alcoi (L’Alcoià)
Text publicat a la revista digital Tipografía La Moderna


dilluns, 3 de setembre del 2018

DUES OPINIONS SOBRE "ENTRE LES URPES DEL GAT"


Sílvia Tarragó
Juan José Millàs deia en una entrevista de fa uns anys que l’escriptor té l’obligació de ser un observador perspicaç i crític, ja que, si no és així podrà escriure el Codi Civil però no una novel·la. És evident que Manel Alonso i Català  pensa el mateix ja que a la seva darrera obra, Entre les urpes del gat (Editorial 3i4. València, 2018), desplega un fris de personatges i situacions narrades amb perspicàcia, crítica i, molt, molt d’ofici. D’aquesta manera aconsegueix posar al lector en un context temporal i espacial gairebé palpable, en el que no només ha tingut cura de definir cadascun dels personatges sinó, també, de dotar-los d’aquell llenguatge genuí que conforma la seva idiosincràsia. L’argument s’inicia amb una passejada que serveix per fer una visita panoràmica a Pouet, poble fictici i cosmos literari de l’autor. És en aquest espai mític on es desenvolupa la trama que consisteix en esbrinar qui ha mort un dels veïns, un vell professor d’història medieval. A partir d’aquí, i de la mà del seu jove ajudant l’autor desplega tot un ventall de trames que aporten tensió i desperten la curiositat. El resultat és un relat que captiva des de la primera pàgina i que no només dibuixa els clarobscurs de Pouet sinó que ens fa pensar en els racons més foscos de l’ànima humana. I és que la història està farcida de reflexions, evocacions oníriques i enigmes que semblen voler convocar la nostra part més inconscient. En el meu cas, ho ha aconseguit.
Silvia Tarragó,
 poeta i novel·lista, Cabrera de Mar (El Maresme)


***

Marc Caballer

Fa algun temps vaig sentir dir que encara que no recordes allò que vares sopar el primer dilluns del mes, saps que fora el que fora allò que menjares et va nodrir. La bona literatura ha de tindre aquest mecanisme, encara que no recordes allò que llegires el mes passat, has de saber que d’alguna manera et va nodrir com el bon aliment. Aquesta es la sensació que vaig tenir en llegir Entre les urpes del gat (Editorial 3i4. València, 2018). La narració, el desenvolupament de l’argument, el ritme i la cadència de la que gaudeix el llibre son una mostra fidel de la maduresa literària que el poeta de Puçol ha aconseguit, però per aquells que ens agrada llegir entre lletres i paràgrafs no es açò el mes important de la novel·la, si no una quantitat de missatges amagats o suggerits que assaonen el text. Doncs aquestos missatges son aquells que amaguen una mirada crítica de la nostra societat dels anys cinquanta. Es tracta de la novel·la mes trepidant de Alonso, una novel·la de investigació i suspens que, com un yin i un yang, balla gràcil entre l’obscuritat i la llum de creure saber què es el que està passant i al mateix temps voler deslligar el pròxim nus, voler saber qui es l’assassí i demiürg que s’amaga a l’ombra de Pouet, jugant amb la vida dels seus habitants, els qui, com be anuncia el títol, sempre han estat entre les urpes del gat.
Marc Caballer,
 novel·lista, Puçol (Horta Nord)