dijous, 28 de març del 2019

QUADERN PER A JOAN


Vicent luna i sirera
L’escriptor de Puçol Manel Alonso  acaba de regalar-nos un nou poemari, Quadern per a Joan (Neopàtria, 2019). Trenta-quatre poemes adreçats, en resposta, a textos que el seu amic, el poeta Joan-Baptista Campos, va penjar en el seu blog La garfa dels dies. Un espai on l’escriptor del Grau de Castelló escrivia puntualment textos de tota mena. Campos, amb una consolidada obrà poètica i un bon grapat de premis, ens deixà en 2013, després de lluitar contra una llarga malaltia. En els darrers anys, Campos, malgrat la seua mirada realista de metge que s’ensumava mal averany i que és “forçat a iniciar un viatge que no ha elegit”, seguirà escrivint: “Talment un bàlsam subtil en l’aire,/els mots acaronen síl·laba a síl·laba cada porus de la meua pell.” I el seu amic Manel Alonso, company, camarada de tantes lluites, projectes i anhels ho patirà des de la distància: “Em cou en la ferida oberta/la dissort amarga dels teus dies”. I l’encoratjà a seguir escrivint: “El poeta posa un nom i un adjectiu a cada cosa,/fixa el temps i l’espai/amb l’estructura d’un vers./La llum et crida, amic, atén el que et diu.” I a cada escrit, el de Puçol continuà llançant-li missatges, “No puc deixar de pensar en tu, Joan,/i m’alce neguitós i recull del jardí descurat de l’alegria/un ram d’esperances/per a oferir-te’l, per a oferir-me’l”. I, efectivament, davant el neguit i l’angoixa d’aquell que contempla el sol al capvespre “i amb recel escolte el cor del nou dia,/mentre espere notícies del TAC”, davant de l’amic que “dia i nit vius instal·lat en la frontera/entre l’esperança i la desfeta/amb la ferma voluntat d’iniciar viatge/envers la joia de viure”, Alonso no abandona el seu amic i insisteix una i una altra vegada a llançar-li missatges per “dibuixar el somriure”, versos farcits de tendresa, de complicitat: “Què puc fer per allistar-me i combatre/al teu costat en eixa guerra sorda que mantens?/Només tinc un grapat de paraules/per oferir-te i em pareixen tan poca cosa”.
En aquests trenta-quatre poemes Manel Alonso ha volgut homenatjar el seu amic Joan-Baptista Campos, que fins el darrer moment estimà feroçment la vida: “Busque una música,/una música adient perquè passe la vida/i no m’oblide d’afalagar els sentits/. Un poeta que patí per no tindre temps d’arrodonir la seu obra : “Els poemes romandran incomplets./Pressentiran l’abisme/i la fatiga dels meus dits ferits?”. I, davant d’aquest neguit, el seu amic Alonso li escriu: “Els poemes restaran sempre incomplets,/a nosaltres ens mou/una fam antiga de buscar/la perfecció, la bellesa,/a través de les paraules.” Però Alonso va més enllà, sap que els poemes, qualsevol poema, sempre restarà incomplet. Però aquest no és el problema, el veritable neguit de qualsevol poeta és la manca de lectors: “Joan, és una altre abisme qui amenaça:/el cel buit que tot ho devora,/l’absència dels ocells/que haurien de volar arran/dels nostres signes cal·ligràfics/reinterpretant la melodia/inacabada que els hem llegat/i que farà que resten els poemes/malferits de silencis/entre les filagarses de l’oblit”. Ai els lectors, quanta feina resta per fer a casa nostra. Alguns fa anys i panys que ens ho preguntem. Per a quan una campanya seriosa, potent i perdurable que fomente de veritat la lectura en la nostra llengua?. Tot i així, Alonso, que està vacunat contra el menyspreu d’aquest poble envers els seus escriptors, mai es dóna per vençut: “Sentir l’amarg tast de les derrotes./Omplir-se la butxaca d’esperances,/pagar els peatges/i continuar fent camí”.
Amb Quadern per a Joan, l’escriptor Manel Alonso ens ofereix un grapat de poemes que escrigué a Joan-Baptista Campos, poemes escrits d’amic a amic, de poeta a poeta. Versos “senzills, diàfans, escrits en hores obscures per a un home enamorat de la vida, la vida com el més apassionant dels viatges, per a un poeta en combat diari contra la mort”. Trenta-quatre poemes per lluitar per la vida, per vindicar l’home, l’amic, el poeta: “Escolta, no estàs sol,/en la foscúria se sent/el rítmic batec d’un cor/que es mou per tu”.
Article publicat al diari digital La Veu el dia 22 de març de 2019