Sílvia Tarragó
Juan José Millàs deia en
una entrevista de fa uns anys que l’escriptor té l’obligació de ser un
observador perspicaç i crític, ja que, si no és així podrà escriure el Codi
Civil però no una novel·la. És evident que Manel Alonso i Català pensa el mateix ja que a la seva
darrera obra, Entre les urpes del gat
(Editorial 3i4. València, 2018), desplega un fris de personatges i situacions
narrades amb perspicàcia, crítica i, molt, molt d’ofici. D’aquesta manera
aconsegueix posar al lector en un context temporal
i espacial gairebé palpable, en el que no només ha tingut cura de definir
cadascun dels personatges sinó, també, de dotar-los d’aquell llenguatge genuí
que conforma la seva idiosincràsia. L’argument s’inicia amb una passejada que
serveix per fer una visita panoràmica a Pouet, poble fictici i cosmos literari
de l’autor. És en aquest espai mític on es desenvolupa la trama que consisteix
en esbrinar qui ha mort un dels veïns, un vell professor d’història medieval. A
partir d’aquí, i de la mà del seu jove ajudant l’autor desplega tot un ventall
de trames que aporten tensió i desperten la curiositat. El resultat és un relat
que captiva des de la primera pàgina i que no només dibuixa els clarobscurs de
Pouet sinó que ens fa pensar en els racons més foscos de l’ànima humana. I és
que la història està farcida de reflexions, evocacions oníriques i enigmes que
semblen voler convocar la nostra part més inconscient. En el meu cas, ho ha
aconseguit.
Silvia Tarragó,
poeta i novel·lista, Cabrera de Mar (El
Maresme)
***
Marc Caballer
Fa algun temps vaig sentir dir que encara que
no recordes allò que vares sopar el primer dilluns del mes, saps que fora el
que fora allò que menjares et va nodrir. La bona literatura ha de tindre aquest
mecanisme, encara que no recordes allò que llegires el mes passat, has de saber
que d’alguna manera et va nodrir com el bon aliment. Aquesta es la sensació que
vaig tenir en llegir Entre les urpes del
gat (Editorial 3i4. València, 2018). La narració, el desenvolupament de
l’argument, el ritme i la cadència de la que gaudeix el llibre son una mostra
fidel de la maduresa literària que el poeta de Puçol ha aconseguit, però per
aquells que ens agrada llegir entre lletres i paràgrafs no es açò el mes
important de la novel·la, si no una quantitat de missatges amagats o suggerits
que assaonen el text. Doncs aquestos missatges son aquells que amaguen una
mirada crítica de la nostra societat dels anys cinquanta. Es tracta de la
novel·la mes trepidant de Alonso, una novel·la de investigació i suspens que,
com un yin i un yang, balla gràcil entre l’obscuritat i la llum de creure saber
què es el que està passant i al mateix temps voler deslligar el pròxim nus,
voler saber qui es l’assassí i demiürg que s’amaga a l’ombra de Pouet, jugant
amb la vida dels seus habitants, els qui, com be anuncia el títol, sempre han
estat entre les urpes del gat.
Marc Caballer,
novel·lista, Puçol (Horta Nord)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada