El mestre i el deixeble, el territori de
Pouet, protagonitzen les pàgines d’Entre les urpes del gat. La
investigació d'un assassinat, els obstacles per avançar i entendre empenyen al
lector pels capítols de la narració a recompondre un trencaclosques estrany
sobre el que sembla passejar-se un felí com el que ens rep a la portada del
volum amb mirada inquietant . La violència desfermada arriba amb
l'intent de treure a la llum les obscures raons d'una mort colpidora, farcides
d'especulació, de tèrbols negocis, de la transformació interessada d'un entorn
fràgil, del que algú vol apoderar-se en benefici propi. Les ferides
obertes tornen a sagnar, la foscor produeix monstres, es troben també els
aliats més fidels que seran amb tu fins al final, insubornables. Pren forma
pàgina rere pàgina el mestre i el seu llegat transmès gojosament, tresor
valuós, el deixeble que ha après de la fidelitat i el compromís, la
geografia que s'ensorra soterrant la memòria qui sap si definitivament.
Viure
esdevé recerca, obsessió per entendre que prendrà els somnis, arribant per
moments a fer impossible la distinció entre somni i vetlla, transformant allò
que som i ens envolta en matèria literària en mans de l'autor. Aleshores
apareix el gat amb el seu encant vellutat, una fredor calculada, una polida
precisió, de moviments harmònics caminant per l'escena del crim i
restes enganxat en una estança polsegosa d'un palau desaparegut amb un
llibre entre les mans signat per M. Alonso C.
Alexandre Ros i Ros, poeta, Bonrepòs i Mirambell (Horta Nord)
Entre les urpes del gat
Vicent Nàcher
Així és com m’he sentit
durant la lectura de la darrera obra de l’escriptor de Puçol, presoner d’una
història que m’ha arribat fins al moll de l’os. Entre les urpes del gat, l’últim llibre de Manel Alonso, una
novel·la de suspens, intriga i misteri, ambientada en la dècada dels cinquanta
en plena dictadura franquista, m’ha sorprés i m’ha colpit. Té força i un bon
ritme, també és entretinguda. La seua lectura és ràpida i àgil, perquè l’autor
manté al llarg de tot el text l’interés del lector, amb un relat que no perd
intensitat en cap moment, amb una tensió que va in crescendo i que ens atrapa des del primer moment.
Una vegada més Alonso recrea l’espai mític de
Pouet, el seu poble, i ens mostra els vençuts de la guerra civil, els quals
moltes vegades havien de mossegar-se la llengua. Així, em sembla fantàstic i
molt ben aconseguit l’ambient enrarit i dur del moment històric, el qual el
nostre escriptor retrata amb un traç ferm i aclaridor, tot creant una atmosfera
plena d’electricitat en tot el relat. Amb un final de pel·lícula, els
personatges busquen les arrels del passat i són representatius d’una
època. M’ha agradat el llenguatge,
perquè arreplega paraules molt nostres. La trama és molt potent i està molt ben
duta, en això no hi ha cap dubte. Es tracta d’un narrador experimentat que
condueix la novel·la cap als seus interessos. Aquesta obra m’ha resultat molt
rica en matisos i interpretacions, perquè conté molts temes i motius literaris.
Un
llibre que s’afegeix a la llarga llista de l’obra de Manel Alonso, amb el qual
aquest es converteix en un escriptor imprescindible dins del panorama actual de
les nostres lletres.
Vicent
Nàcher i Ferrero, poeta, Algemesí (Ribera Alta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada