dimecres, 30 de desembre de 2009

INVITACIÓ A LA LECTURA



Deixa’t atrapar. Jordi Garcés. Salvador Amigó. Ismael Rodrigo, José Sanchez Santamaría, Salvador Pérez i Manel Alonso. Il·lustracions de Julián Abril, Enriqueta Cebriàn, Fernando Gandía, José Luís Pérez i Leonor Seguí. Col·lecció Món de paper núm. 1. 7 i mig editorial de poesia sl, Benicull del Xúquer, 2000.

Resulta encomiable que des d’un ajuntament de l’Horta es fomente la publicació d’un llibre com ara el que ens ocupa. I que el motiu principal no siga la promoció d’algun autor local, sinó la de diversos, però no per a fer augmentar els seus currículums, sinó per a fomentar la lectura entre els seus habitants, sobretot entre els més joves.
Set relats componen aquest llibre per a infants però també per a adults, si ho podem dir així. En Un xicotet ensurt, Manel Alonso desplega una trama de suspens per a fer veure als seus protagonistes, un grup de xiquets atrapats dins de la biblioteca del poble, que la lectura no està renyida amb la diversió i que és també una font de plaer a més de coneixement.
Estrella i la serpeta Anna, de Jordi Garcés, és un conte senzill que explica el topònim de la marjal del Moro i evoca en clau de faula la relació que sempre hi ha hagut entre els habitants de la zona i la naturalesa, que els ha donat aliments i unes tradicions i una cultura pròpies.
Un estil similar trobem en La llissa de l’estany, que és també una faula que utilitza la trobada entre una xiqueta i un peix de l’estany que li parla. Però ací l’autor, Salvador Amigó, ha ressaltat el paisatge humà per damunt del geogràfic i dels valors ecologistes. Gràcies als seus encontres amb la llissa, la nostra xiqueta aprén algunes coses importants sobre la vida, com ara que és necessari acceptar els colps que ens dóna per a continuar endavant. En suma, per a créixer i madurar.



El relat central del recull, i no sols perquè està en les pàgines centrals sinó perquè és el millor al meu modest parer, és Macrina i l’arbre iridiscent. Ja quan el vaig llegir per a corregir-lo (treballe per a l’editorial on s’ha publicat) em va agradar molt i, en posteriors lectures que n’he fet, he corroborat i enriquit aquella primera impressió. Es tracta d’un conte que es pot inscriure en la línia d’un realisme màgic arrelat a l’Horta, que encerta plenament a descriure’ns l’esperança i la desesperança com a sentiments fonamentals de l’ésser humà. L’esperança, precisament, és l’objectiu de la recerca d’un entranyable personatge, el doctor Iparraguirre, que viatja per tot Europa per a trobar-hi una espècie d’arbre originari d’un país sud-americà, al qual el poble indígena dels quitxe atorgaven unes propietats quasi miraculoses, com ara d’infondre el coratge necessari per afrontar tota una vida de lluita i esforç. Un arbre que florix en una nit de lluna plena en el solstici dels estius i que el doctor trobarà al jardí de l’Arquebisbe de Puçol per a retornar-lo al seu país. El relat està molt ben escrit i capta l’atenció del lector des del principi, l’atrapa. L’arribada del professor al poble acompanyat del seu gosset de nom curiosíssim (Ciutti) és també el preludi de l’adéu final. Magnífica troballa.
Pel que fa a Hanníbal i el bou Estrella, de Trull del Moro (pseudònim) i L’espantall dels braços estesos (nom autèntic de qui abans utilitzava el pseudònim de Jordi Pou), són dos relats que expliquen la tradició dels bous al carrer i la tasca didàctica dels professionals de l’ensenyament a propòsit d’una excursió al camp amb els alumnes. Però estan escrits amb una dosi excessiva de bones intencions i de didactisme, respectivament.
En definitiva, Deixa’t atrapar és una valuosa mostra d’una literatura juvenil que també pot interessar i atrapar els adults, sobretot perquè fa un itinerari històric i divulgatiu sobre una localitat de l’Horta que podria ser l’exponent de tots els pobles de la nostra comarca.
Pel que fa a la col·laboració gràfica, de tots els autors que han participat en el llibre vull destacar el treball de Leonor Seguí, que ha il·lustrat el conte de Macrina amb un ús càlid i equilibrat dels colors.

(Publicat a la revista La Roda del temps)

Cap comentari:

Publica un comentari