dijous, 24 de desembre de 2009

AUTENTICITAT I SINCERITAT


Per Vicent Penya

Estiu, 1987. Dietari. Manel Alonso i Català. Llibres de l'Aljamia número 10. Rafelbunyol, 2005.


En la col·lecció Llibres de L’Aljamia (sèrie eclèctica que admet gran varietat de gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre, assaig...) s’ha publicat recentment el volum Estiu, 1987. Dietari de Manel Alonso i Català (Puçol, 1962).
Tal com assenyala el títol, es tracta d’un recull narratiu, entre el dietari i el diari, que ens parla d’una època transcendental per a l’autor, l’estiu del 1987, període de temps en què el puçolenc començava a fer els seus primers passos en el món de les lletres i de la cultura, i que, en l’àmbit personal, experimentava el que serien les beceroles de la vida comuna de novençà.
No ens trobem, tanmateix, davant del simple diari d’un jove aprenent de poeta. Hi ha en les seues pàgines, malgrat ser un llibre curt i que acaba sabent a poc, un inesgotable ventall de temes i de reflexions amb els quals la persona lectora s’ha de sentir necessàriament identificada: el descobriment de les veus dels nostres poetes, la importància de la nostra cultura gastronòmica, l’especulació urbanística i les seues repercussions en el paisatge, l’amor per la ciutat de València i per a la resta del país.
Tot i no ser un dietari “academicista”, com n’abunden tants, Alonso no deixa de mostrar les cartes. La seua no és, però, una ostentació pretensiosa de coneixements culturals i literaris, sinó un conjunt de referències, cites i lectures que s’insereixen de forma harmònica en el text.
Possiblement en aquest llibre més que en cap altre, Alonso fa gala de dos dels atributs que l’han caracteritzat des de sempre: l’autenticitat i la sinceritat. L’escriptor es despulla davant del lector apassionadament, sentidament, en aparença sense cap pudor, tot i que els qui el coneixem bé sabem que és una persona més aviat tímida i poc amant de l’exhibicionisme.
Manel Alonso i Català és ben conegut en els cercles literaris i editorials del nostre país. Personatge d’una gran capacitat de treball i d’una gran varietat de registres en la seua faceta creativa, s’està convertint pas a pas en una de les veus més dinàmiques i necessàries de la literatura catalana al País Valencià.

Publicat a Saó, núm. 307

Cap comentari:

Publica un comentari