dimarts, 5 de gener de 2010

L'AVENTURA PER DINS


Per Agustí Peiró

Caram, quina aventura! Manel Alonso i Català. Il·ustracions de Cesa Perelló. X Premi de Narrativa Infantil Empar de Lanuza i X Premi Samaruc al millor llibre infantil. Primera edició Institut Municipal de Cultura, Meliana, 2001. Segona edició, col·lecció Saltamartí, núm. 21. Brosquil edicions, València 2006. ¡Caray, que aventura!, traducció de Juan Gazquez. Col·lecció Saltamontes núm. 4. Brosquil edicions. València 2004. Arraida hau da hau abentura. Traducció Mari Eli Ituarte. Editorial Mensajero. Bilbao, 2004.

Imagineu-vos una colla d’amics que en eixir d’escola s’han d’entaforar a la biblioteca per tal de buscar informació per a completar els seus deures. I que no hi van a gust, sinó per obligació, perquè el que van a fer allí és precisament un deure. Ells, clar està, preferirien anar-se’n a jugar al carrer, o a casa amb les seues consoles o altres fòtils visuals. Però els xiquets d’esta colla, hui, no tenen més remei que adreçar-se a la biblioteca del poble a clavar-se entre llibres i, una vegada allí, què els espera? Segur que un avorriment mortal.
Amb una història una mica tòpica (perquè ja s’ha utilitzat a sovint), però molt ben estructurada, Manel Alonso torna a plantejar en Caram, quina aventura! el tema de la lectura per a infants com a iniciació o salt al món de la fantasia, amb el propòsit de llevar-li la llegenda negra que és un avorriment i l’estudi una imposició dels majors per a torturar els xiquets. Això ja ho havia tractat, des de prismes diferents, en altres dos llibres per a infants: Bernat i els seus amics (que molt prompte veurà una nova edició, ampliada) i Els cinc enigmes del rei. Es tracta doncs de tota una temàtica en la seua obra, d’una tradició argumental en la literatura per a menuts de l’autor de Puçol.
Amb Caram, quina aventura!, Manel Alonso va guanyar el X Certamen de Narrativa Infantil Empar de Lanuza de Meliana, un concurs que s’ha convertit en tot un referent literari de l’Horta Nord, impulsat pel seu ajuntament. És la mateixa institució municipal la que s’encarrega de l’edició del premi i de l’organització d’una jornada lúdica i de promoció de les lletres amb motiu del seu lliurament, que té una àmplia acceptació i seguiment entre els veïns i veïnes de la localitat. Amb iniciatives d’este tipus també s’actua en la mateixa direcció assenyalada per l’autor de l’obra que ens ocupa, és a dir fer comprendre als xiquets (i també, com no, als adults, que al cap i a la fi són xiquets un poc més entradets en anys i en carns) que la lectura no és un territori hostil, sinó un espai d’oci on es creix per dins: l’autèntic i permanent desenvolupament de la persona.

(Publicat a la revista La roda del temps)

Cap comentari:

Publica un comentari