dimecres, 13 de gener de 2010

ELS FRUITS DE LA MEMÒRIA

(La poeta saguntina Begonya Mezquita durant la presentació del poemari Llibre dels adéus d'Isabel Robles el passat 19 de maig de 2009 a la Casa del Llibre de València. Fotografia de Francesc Mompó)



Les hores rehabilitades (Antologia 1986-2002). Manel Alonso i Català. Introducció i selecció de Josep Vicent Frechina. Poesia. Brosquil edicions, València, 2002


Amb aquesta antologia Les hores rehabilitades de Manel Alonso el lector té ara l’oportunitat de recórrer a través d’un itinerari ordenat i seleccionat, el paisatge poètic dibuixat per un autor en diàleg fecund amb els laberints de la pròpia memòria.
La col·lecció de poesia de Brosquil ha tingut l’encert d’incloure entre les seues publicacions una sèrie d’antologies i tries personals de poetes que ens permeten un acostament, si no exhaustiu, bastant complet a autors que, comptant amb una obra ja relativament extensa, han hagut de patir en la majoria dels casos les inclemències d’edicions poc acurades i/o introbables a hores d’ara. L’avinentesa d’aquesta saludable iniciativa té un benefici doble: per al mateix autor, que es veu així acarat a la responsabilitat del balanç (sempre provisional) de la seua trajectòria poètica, amb el que això pot suposar d’estímul creatiu, i per al lector, que veu continguda en unes quantes pàgines el bo i millor d’una producció que reclama la seua atenció. Tant més en el cas que ara ens ocupa, aquestes hores rehabilitades del poeta de Puçol Manel Alonso i Català (1962), que inclouen molt de material inèdit i dispers en revistes i edicions menors. L’antologia, presentada i seleccionada per Josep Vicent Frechina, ha estat el fruit d’una autèntica labor de reconstrucció (o rehabilitació, com suggereix el títol) poètica si considerem que l’antologia presenta textos corresponents a tretze poemaris dels quals només quatre han estat editats com a llibres independents. Així entre els poemes més antics, corresponents a l’any 1984, i els més recents, del 2001, el lector té l’oportunitat d’assistir a la consolidació d’una veu que expressa amb força i profunditat l’itinerari vital de l’autor, els fulls trèmuls i enamorats que el poeta ha preservat contra l’oblit. El poeta és, efectivament, l’artífex de la memòria que dóna sentit a la pròpia vida amb les paraules en un camí de fonamental autoaprenentatge. La memòria esdevé en el treball de Manel Alonso motiu implícit i explícit del quefer poètic, eix central de l’activitat del poeta, de l’home que escriu com a enyorança (Els carrers absents revelen les plaques de l’enyorança), com a record (Amb els plànols del record), impossibilitat (Camí sense retorn), com el seu revers (Oblits, mentides i homenatges) i fins i tot com a moviment corporal (Un gest de la memòria). A través d’aquesta memòria que naix de l’observació íntima i externa, hi ha la voluntat de construcció d’un paisatge personal i col·lectiu. Del viatger estrany del primer llibre a l’òliba del darrer, i en el transcurs de disset anys, Manel Alonso construeix amb passió i delicadesa la imatge de l’home-poeta. Del qui busca i camina a qui veu i comprén enmig del silenci de la nit en un itinerari de perfeccionament vital i poètic on el poema és tothora manifest biogràfic, rehabilitació d’allò viscut, resistència (per la força d’Eros) al Tànatos ineludible. És aquesta tensió constant entre l’amor i la mort la productora essencial del sentit en la poesia de Manel Alonso, que confirma amb la present antologia la maduresa d’una veu allunyada de l’artífex per donar un pas important en la seua consolidació com a escriptor de poesia que mereix l’acompliment atent del lector.
2/2/2003

Cap comentari:

Publica un comentari