diumenge, 3 de gener de 2010

"COLLIDORS" DE LLEGENDES

Amb l'excepció de Rafael Escobar equip d'escriptors que va participar a Històries a la llum del cresol, baix d'esquerra a dreta Hermini Pérez Edo i Jordi Pérez Boix, dalt Manel Alonso, Vicent Penya i Agustí Peiró.


Per Felip Pinazo

Històries a la llum del Cresol. Coordinat per Manel Alonso. Introducció: Francesc Cardells, Pròleg: Albert Calls i Xart. Narracions de Vicent Penya, Jordi Pérez Boix, Hermini Pérez Edo, Agustí Peiró, Rafael Escobar i Manel Alonso. Il·lustracions i portada: Aureli Castelló. Cardells edicions, Meliana, 1998.

A qui pertanyia el peu oblidat dins d'una bota a la cort de porcs d'un hostal de Puçol?La macabra troballa del segle passat ha donat peu a tot tipus de llegendes, que s'han transmès de generació en generació pels pobles de L‘Horta. Dues versions tan diferents com sorprenents conviuen a Històries a la llum del cresol. Un llibre acabat de publicar que recull mitja dotzena de faules i records històrics de la comarca condimentats amb la imaginació dels autors. En el relat de Manel Alonso el propietari del monyó és un coronel carlí, Joseba Irazu Garmendía, que va baixar de la serra Calderona al Camp de Morvedre amb dos homes per espiar les tropes isabelines. En l'hostal de Puçol on pernoctava va quedar enamorat de Carme, la bella filla de l'hostaler. Va passar la nit amb ella en un paller i ningú el va tornar a veure. Els seus homes van creure que havia tornat al nord, presoner de la nostàlgia. Carme es va casar amb un llaurador que poc després es va enriquir d'una forma tan misteriosa com la desaparició del coronel i la seua bossa de monedes d'or. No es va saber més d'ell. Fins que va arribar el dia de netejar la porcatera. En canvi, l'escriptor Vicent Penya reviu les peripècies de dos arqueòlegs francesos que van visitar les muntanyes bessones de Rafelbunyol, Els Germanells, a la recerca d'un jaciment de fòssils i restes d'altres civilitzacions. Però l'amo de l'hostal de Puçol en el qual van pernoctar va creure que venien a buscar el llegendari tresor que, segons la llegenda, van ocultar allà les tropes de Napoleó. L'hostaler i la seua dona van degollar els gavatxos que pretenien apropiar-se de les suposades joies dels seus avantpassats. El relat conclou en una altra porcatera, amb la cèlebre bota calçada per un peu anònim.


L'editor del llibre, Francesc Cardells, explica orgullós que han intentat rescatar els records dels seus majors sobre llegendes i fets històrics de les guerres carlines, la del francès o la de successió, així com els assassinats o les penúries de l'època del moniato que han marcat la vida a l'Horta en els darrers segles. Cardells enarbora aquestes petites faules com una bandera per reivindicar la difuminada identitat comarcal de l’Horta. El simbolisme d'aquest món agrari en perill d'extinció es condensa en els vetustos murs del monestir del Puig. Tots els autors es refereixen al temple com un "lloc màgic" i "santuari emblemàtic" dels valencians ". La col·lecció de reis que s'han agenollat davant la Verge dels Àngels i els miracles que li atribueixen són interminables. Expliquen les llegendes que aquesta Mare de Déu va curar a l'esposa d'Alfons el Magnànim i va evitar que van naufragar les galeres de Jaume II i Pere el Cruel. Però al llarg d'aquests set segles de prodigis no va poder evitar algun borró. Per exemple, la derrota de l'Armada Invencible . De res va servir que Felip II fes treure en processó a la Verge des del Puig fins a València per assegurar l'èxit de la missió. Amb tant de pes històric, el monestir no podia quedar-se fora d'aquest llibre. Hermini Pérez l'utilitza com escenografia per narrar l'ardit emprat pels maulets de Joan Baptista Basset per burlar els monjos d’El Puig i arrabassar les seues gallines, ovelles, sacs de blat, farina i altres vitualles. Els soldats van enviar per davant a uns xicots per dir-los als monjos que la seua visita s’ajornaria fins al dia següent. Però mentre un monjo escoltava l'encàrrec amb la porta ajustada, els maulets van entrar de sobte, sense donar temps als religiosos per amagar les seues provisions. El soldat que manava el piquet els va dir que confiscaven els béns com a fiança, fins que juraren fidelitat a l'arxiduc d'Àustria. Però van anar a València a mostrar la seua lleialtat i van tornar de buit. Una tromba d'aigua havia sorprès els maulets quan creuaven el barranc del Carraixet i totes les provisions van acabar al fons del mar. Un informe militar donava fe de la veracitat del relat. Però els monjos van tornar al monestir convençuts que havien estat estafats: feia tres mesos que no queia una trista gota de pluja.
Si voleu llegir la narració Baixant de la Calderona de Manel Alonso, cliqueu ací


(Publicat en castellà a El País Comuntitat Valenciana, 19-07-1998)

Cap comentari:

Publica un comentari