dissabte, 27 de novembre del 2010

SI EM PARLES DEL DESIG



En eixe cos és tatuada la meua vida.
En cada solc traçat per l’inefable rella del temps
trobe la meua estima, el meu desig,
el meu plaer, el meu dolor, la meua fantasia
anhelant a convertir-se en sement del goig perpetu.
(Poema 5)


Ja em vaig sentir fascinat amb el poemari Com una òliba (IV Premi de Poesia Gorgos, 2002. Vila de Gata de Gorgos. Editorial Aguaclara, 2002) llibre que he anat rellegint a estones, com si em calgués prendre’n petits bocinets per anar assaciant la fam pels detalls de la vida que no abaste i que l'escriptor i blogaire Manel Alonso i Català, amb una concisió envejable en el seu llenguatge, aconsegueix captar amb indiscutible mestratge (“Esbosso un mot i com un gresol/m’Il·lumina, m’acompanya”). No debades, després de la seua publicació, algú va tindre l’encert de batejar l’autor com “l’home que mira”.
I ara, amb Si em parles del desig (Premi de Poesia Antoni Matutano 2010. Vila d’Almassora. Onada edicions, 2010) em retrobe de nou amb l’observador, però aquesta vegada, de geografies més carnals, aquelles que gaudeixen sovint d’una força gravitatòria que ens apropa, que ens arrossega, que ens empeny per les dreceres més fosques amb la claror del desig.
Durant tota la lectura d’aquest poemari he tingut al cap aquell vers de Neruda que diu: “Desnuda eres tan simple como una de tus manos”, amb el que aconsegueix abastar l’extraordinari amb la senzillesa. I es què les mirades d’en Manel són precises, amerades d’una basta tendresa, sovintejades per referències sobre els ritmes de la natura (“Recorre com una onada lenta, la sorra de la seua pell”), com qui retroba, en el goig dels esforços amatoris, el plaer de les caminades pel terme, sota la llum entelada que ofereix el brancatge dels arbres o la lluentor de vidre del cel obert i en gaudeix de les descobertes.
Tot i que és un evident exercici de bona literatura, quasi podria passar per un llibre d’imatges. Un catàleg de detalls sobre els racons del cos que fitem perquè “ens arrabasse els sentits/i ens negue de gaubança”.
El llibre es tanca amb una trentena de Petits poemes eròtics (la majoria d’ells fantàstics haikus)que envolten, com perles, la valuosa anatomia d’aquest llibre (“El castell dels mots/t’alce lleu sobre la carn./Humil et reescric”). Amb Si em parles del desig puc ben assegurar que un poema ben acabat és una rodonesa que un pot llegir amb el gest semblant de qui acarona, plaent, el cos despullat de la persona estimada. Imprescindible.

dimecres, 17 de novembre del 2010

LA AVENTURA DE LEER

Por Joaquín Corencia.

¡Caray, qué aventura! Manel Alonso. Ilustraciones Cesa Perelló. Colección Saltamontes número 4. Brosquil edicions. Valencia, 2004

¡Caray, qué aventura! está ambientada en el barrio viejo de Pouet, pseudónimo literario de la localidad valenciana de Puçol. Allí cuatro amigos juegan con la bici, la videoconsola o la pelota. A cualquier cosa con tal de no leer un libro. ¿Te suena esta canción? Sin embargo, un hecho fortuito romperá su rutina y les retendrá como rehenes en la biblioteca de la Casa de la Cultura. En este inhóspito lugar les espera un duende y una lección inusitada: los libros esconden los viajes más extraordinarios de nuestra vida. En efecto, las historias y peripecias que nos narra un libro siempre son invitaciones a vivir nuevas experiencias, a conocer otras vidas y otros mundos, a desarrollar nuestra imaginación, a lanzarnos a un viaje iniciático a través de otros espacios, otras personas, otros tiempos.
El genio que se oculta en ¡Caray, qué aventura! enseña a los chavales de 9 a 11 años que la lectura es siempre una aventura, una diversión, una experiencia que nos marca, nos estimula y nos hace crecer. Y lo hace con personajes arquetípicos: el pirata, el detective, la bruja y el terror.
La palabra escrita parafrasea a aquellos que escribieron antes que nosotros, intenta insertarse, acomodarse en el continuum de la literatura. Y, simultáneamente a este diálogo diacrónico, tiene siempre una aspiración de futuro, desea ser perdurable, trascender sus límites espaciotemporales y proyectarse hacia otros lugares y tiempos. Así, los personajes de una narración nos emocionan y vinculan con sus vidas y adversidades. El cuento y el libro infantil tiene también esa magia que transporta al lector al mundo de lo imaginario en el que todo es posible y sorprendente, en el que, tras las pruebas iniciáticas que deben superar los cuatro chavales de ¡Caray, qué aventura!, estos personajes, como los lectores, conseguirán volver a sus vidas. Aunque éstas ya no serán las mismas, la lectura los/nos hace más inteligentes, nos ha llevado de viaje y nos ha transformado para siempre.

dilluns, 15 de novembre del 2010

TALLER DE LECTURA EN VEU ALTA AMB "LA MALEDICCIÓ DEL SILENCI"


Els membres del Club Lector de Voluntariat pel Valencià, durant aquest darrer trimestre de l'any (2010), estan llegint la meua primera novel·la, La maledicció del silenci. A més a més, per a reforçar la seua lectura i comprensió, estan realitzant diverses activitats com ara el Taller de Lectura en Veua Alta que el passat 8 de novembre van fer a la biblioteca del carrer Hospital de València.
En aquest taller vam participar vuit aprenents i quatre voluntaris, va estar organitzat pels tècnics de Voluntariat Dariana Groza i Carles Ramos i dinamitzada per Ricard Peris, treballador de la Coordinadora de la Ribera d'Escola Valenciana.
El resultat va ser molt positiu.
Voluntariat pel Valencià és un projecte que Escola Valenciana ha posat en marxa per tal de promoure la participació lingüística en que valencianoparlants, d'una manera desinteressada, destinen part del seu temps a conversar amb persones que volen llançar-se a parlar en valencià. Voluntariat pel Valencià, a més, ofereix tot un seguit d'activitats com ara passejades, cuina, teatre i cinema en valencià i fins i tot un Club Lector.

dilluns, 8 de novembre del 2010

BOLET LITERARI

El dia 6 de novembre vaig ser un dels diversos escriptors valencians que, atenent a la crida de Francesc Mompó, vam participar en la Segona Trobada Gastronomicoliterària que enguany s’ha dedicat al bolet. L’hotel-rural Ca Les Senyoretes d'Otos (La Vall d'Albaida), regentat per la família Olivares, va ser el lloc triat per assaborir un dinar en el qual diverses varietats de bolets foren les protagonistes.
Però abans de dinar l’escriptor otosí Joan Olivares ens va fer de guia per la localitat, tot seguint l’itinerari dels seus famosos rellotges solars.
A l’hora del café i envoltats per una exposició del pintor Jordi Albinyana, cadascun dels escriptors allí congregats anàrem llegint textos tant en prosa com en vers en el quals, com en el plat, el bolet era referència quan no protagonista.

(D'esquerra a dreta Berna Blanch, Manel Alonso, Lluís Alpera, Vicent Penya, Maria Carme Arnau, Albert Forment i Joan Olivares)

Per acabar Carles Pastor ens va oferir una mostra de les cançons que conformaran el seu nou disc, que grava actualment, sobre l’obra de deu poetes valencians vius.

Va ser una trobada d’amics al voltant de la gastronomia, la música, la pintura, la llengua i la literatura, on la passió per la vida es féu una vegada més ben palesa.

dijous, 4 de novembre del 2010

"CONTA'M UN CONTE" AL CEIP AUSIÀS MARCH D'ALDAIA


Avui dijous quatre de novembre de 2010 he tingut un encontre literari amb els alumnes de quart i cinquè de primària del CEIP Ausiàs March d’Aldaia (l’Horta Sud) els quals, durant el passat estiu, van llegir Conta’m un conte, una petita novel·la fragmentada de la que sóc autor.

Els xiquets i les xiquetes han opinat i han valorat amb molt de rigor el llibre, després m’han preguntat diverses qüestions relacionades amb la seua redacció i l’ofici d’escriptor a les quals he respost amb molt de gust Ha estat un matí divertit on he tingut fins i tot l’oportunitat de sentir-los cantar i també de contar-los algun conte. Volia agrair a la mestra Ana-Eloina Alfonso i les companyes del CEIP Ausiàs March el magnífic treball que han fet amb el meu llibre en classe i el tracte exquisit que m'han dispensat.


Un dels punts de lectura que els alumnes han fet en la classe de plàstica basant-se en la Gata Perla, personatge protagonista d'un dels relats.

Fotos de Mercè Climent