Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 14 Cites. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 14 Cites. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de novembre del 2022

CATORZE CITES DE "FUSTA DE CARRASCA"

 


Aquest any 2022, Edicions del Bullent ha publicat la novel·la de Manel Alonso, Fusta de Carrasca. Per tal de celebrar-ho us oferim catorze cites extretes del llibre.

1 «Les absències són ferides que mai no acaben de cicatritzar. De tant en tant, s’obrin i supuren un líquid espés amarg com l’asséver que em crema la pell i em produïx un dolor intents i profund».

2 «El buit de tantes absències em pega punxades en els polsos, em provoca nucs en la gola i fa fluir dos rius salats que em solquen les galtes».

3 «L’odi no és un sentiment qualsevol. És fàcil fer-lo créixer. Naix sovint de la por i només s’apaga amb la destrucció i desaparició d’allò que s’odia ».

4 «Caminant retrobe la pau emocional que sent que he perdut al poble».

5 «Les dones ens passem la vida esperant, esperem i esperem...».

6 «Les dones al llarg de la història hem hagut de patir la maledicència, la superxeria d’una societat patriarcal i obscurantista que ha cregut veure en alguns trets físics senyals del mal».

7 «No hi ha una cosa més estúpida que enganyar-se a un mateix».


8 « ...així com la llum de la llibertat. Una llum que em renova la fe en l’ésser humà».

9 «La memòria és una vella arca plena d’andròmines inútils que guarden els somriures i les penes».

10 «L’univers creixia davant dels meus ulls i el meu petit món anava minvant fins a la més absoluta insignificança».

11 «Els retrats ens ajuden a fixar amb major fidelitat la fisonomia d’aquells que un dia vam conéixer, evitant en la mesura del possible les interferències».

12 «La memòria és una recreació subjectiva del passat».

13 «La picaresca, com la corrupció, tenen arrels ben profundes en aquest país».

14 «Diuen que d’on no hi ha no es pot traure, i no, no acaba de ser cert; on no hi ha cal aguditzar la imaginació i després, amb destresa, convertit una camisa vella en un davantal».

diumenge, 13 de novembre del 2022

CATORZE CITES DE QUADERN DE L'HORABAIXA

Aquest 2022, l’Editorial Neopàtria ha publicat una antologia de poesia de Manel Alonso i Català, Quadern de l’horabaixa. Un llibre del qual, el també poeta Vicent Penya, s’ha encarregat de seleccionar i organitzar els poemes així com d’escriure el pròleg. Per tal de celebrar-ho us oferim catorze cites extretes del llibre.

1 «Viatge amb la meua vella llengua en les alforges, tot cercant la matèria amb la qual alçar els meus versos».

2 «Per a vosaltres, i per a mi també, compta el ritme i l’equilibri/ d’uns mots embriagats de força i bellesa,/ la resta són retalls insignificants d’una biografia anònima».

3 «Sol, nu, amb el meu dolor i l’ofici aprés/ evitant que la tècnica segreste allò que faig/ i ho deixe com un divertiment perfecte».

4 «Plantes els mots/ conformant el jardí/ incommensurable dels versos».

5 «fill d’un poble que sobreviu a pesar de les derrotes».

6 «Suara el que intente és tornar-te a pensar en un petit paradís modelat entre rius de tinta, inventar-te de nou...».

7 «Amor, la platja és el país que guarda en el seu subsòl/ l’arqueta sagrada del teu record».

8 « Quedar abrusat/ o morir de desig/ en la penombra».

9 «Però queda el teu nu,/ com una sensual estampa que mai no he gaudit».

10 «i et prega el tacte d’altre cos/ amb el qual trobar l’espai on teixir/ pell amb carn i carn amb ànima».

11 «La seua espatlla acaba just/ en l’abisme dels meus anhels».

12 «El passat si que existeix,/ ens acompanya sempre, ens forja».

13 «Una llar que t’aixoplugue de tanta ignomínia/ amb que s’ha escrit i s’escriu la història».

14 «Morir és, a la fi, un penós encontre/ amb el país inescrutable del buit,/ l’hora de la resolució dels enigmes, la trobada amb la veritat absoluta».

dilluns, 10 de febrer del 2020

CATORZE CITES DE "QUADERN DE CA PERLA"



1 «Res no és per a sempre, ni tan sols el que funden o estimen els poetes».
2 «Hi ha loteries nefastes a les quals u no juga ni vol jugar i que, per no sé quin mal fat, t’acaben tocant».
3 «Hi ha dins de cada un de nosaltres una part fosca i cruel capaç d’abusar dels més febles de la societat per simple diversió».
4 «No puc evitar pensar que cada record és com el gra d’una magrana, en ajuntar-los conformen el relat de la nostra vida».
5 «Mai no em deixa de sorprendre l’ésser humà. Es mou entre el bé i el mal, entre la llum i la foscor, rebolcant-se en la fal·làcia i la hipocresia amb una naturalitat que fa feredat».
6 «De vegades la part més fosca de l’ésser humà ix com una ventositat que ho empastifa tot amb una olor nauseabunda. Una olor que no pot ser assumida i ratificada per aquells que redacten la llei, per molt que tinguen el beneplàcit d’una gran part del veïnat».


7 «Tots tenim un passat. Un passat quan no obscur o frustrant, ridícul, però del qual per poc intel·ligents que siguem hauríem d’haver extret alguna lliçó».
8 «Tot record acaba sent una creació literària més o menys reeixida».
9 «La humanitat és un club en el qual accepten a qualsevol individu, per poc recomanable que siga la seua companyia».


10 «La mort és un lladre cruel que ompli les nostres vides d’absències i de dolor».
11 «M’haguera agradat estalviar-me un bon grapat de coneixences. La toxicitat de certs individus ha aconseguit enverinar alguns anys de la meua vida».
12 «Evocar és una forma de literatura. En l’evocació la memòria passa pel filtre del jo i acaba recreant una veritat subjectiva».
13 «Una novel·la és un bon lloc per a viure, almenys fins a que d’ací uns mesos la done per acabada. Els personatges em fan companyia i més lleugera la solitud».
14 «Hi ha biografies que oculten el dolor, la frustració, la tristesa, el desencant i la pena de tot un país».

dijous, 16 de novembre del 2017

14 CITES DE "LES PETJADES DE L'HOME INVISIBLE"




Enguany Manel Alonso ha publicat el dietari Les Petjades de l’home invisible (Quorum llibres, 2017),  per tal de celebrar-lo us oferim catorze cites estretes del llibre.

1.-“El dietarisme és un dels gèneres més transversals de la literatura.
2. Sentir-se illa al bell mig de l’oceà del temps em condemna a una soledat universal, em negue a viure en la ignorància de saber qui sóc, d’on vinc i on vaig, encara que aquesta ignorància em puga fer feliç.
3. Espectadors com hem sigut de la vida dels altres, ens costa recordar com érem.
4.“Fins la mort tot és vida, però hi ha moments de la vida que són pitjors que la idea de la mort.
5. Enguany he decidit pegar-li una puntada al cul a la pena, no atendre missatges publicitaris enganyosos i treballar com fins ara.
6. La política, s’ha demostrat, està plena de mals gestors, corruptes, malversadors, pocavergonyes i fins i tot de males persones a les quals no els importa el nostre patiment quotidià.
7. Em fa una por terrible aquell que habita en mi. Aquell que s’oculta en un racó fosc del meu interior.
8.“La ignorància és la finestra vella i corcada per on entren com una brisa suau els discursos dels manipuladors, dels psicòpates socials...
9. La mar sense un excés de figurants que abarroten el paisatge i que fan impossible escoltar la música marina atrapa entre les diverses tonalitats del blau la meua mirada i porta els meus pensaments a navegar amb una certa tendència natural a la dispersió.
10. Hi ha gent que no mor sinó que s’acaba, i encara que algú puga pensar que les dues paraules són sinònimes no ho acaben de ser, en la seua petita diferència cap tot el dolor de l’univers.
11. Un escriptor que empra el valencià com a matèria  primera és un individu estrany el qual una gran part de la societat no acaba d’entendre ni de comprendre, un individu la motivació i objectiu del qual són analitzats amb desconfiança.
12. Una de les grans veritats de la vida és que si no tens els mecanismes de defensa ben engreixats i a punt algú t’acabarà fent mal.
13. L’odi naix de la por, de la frustració, uns sentiments que provoquen antipatia, disgust, enemistat, aversió... L’odi és un sentiment que ens retorna a la caverna, trau la bèstia que tenim oculta i ens transforma en éssers irracionals...

14. Vivim instal·lats en una espiral que ens arrossega i ens impossibilita agafar el timó de les nostres vides.