BERNAT ETA BERE LAGUNAK

Bernat eta bere lagunak
Manel Alonso i Català
Itzultzailea: Mari Eli Ituarte Zarrogoikoetxea
Ediciones Mensajero SA. Bilbo 2004

Bernat mutiko txikia den arren jakin-min ikaragarria du eta inguruan duen guztiak erakartzen du. Trenak eta tren geltokiak ditu gustukoen baina baita autobideak, trafiko seinaleak.
Jakin-min horrek bultzatuta, apurka-apurka, inguratzen duen guztia ezagutzen joango da; hori bai, beti ere irudimen ikaragarriari esker.

"BERNAT I ELS SEUS AMICS" AL C.P. BISBE HERVÀS DE PUÇOL

El dijous, 16 de maig, he estat per la vesprada amb els alumnes de la línia en valencià de tercer de primària del col·legi públic Bisbe Hervàs de Puçol.  Durant uns mesos han estat llegint el llibre infantil Bernat i els seus amics i realitzant tot un seguit d'activitats que han acabat amb la meua visita. Entre les diverses activitats han fet un petit àlbum de dibuixos respresentant diferents escenes del llibre.

Durant més d'una hora he contestat a les seues preguntes sobre la trama del llibre i els personatges i sobre l'ofici d'escriptor. Després els he contat diversos contes, els he signat el seu propi àlbum i per acabar m'han ofert una cançó amb el seu corresponent ball.

CONTES INFANTILS

Per Sergi Verger

Bernat i els seus amics. Manel Alonso i Català. Il·lustracions Joan Escrivà i Avinyó. Col·lecció Món de Paper. Editorial Germania, Alzira, 1996. Segona edició ampliada i revisada amb il·lustracions de Leonor Seguí. Col·lecció Saltamartí. Brosquil edicions, València 2001. Bernat y sus amigos. Manel Alonso i Català. ilustraciones Leonor Seguí. Colección Saltamontes. Brosquil edicions, Vaència, 2002. Bernat eta bere lagunak. Manel Alonso i Català. Editorial Mensajero. Bilbo 2004.

La família, els amics, la casa i l’escola constitueixen el petit món de Bernat i dels seus amics, però també de tots els xiquets i xiquetes, perquè aquest llibre és com un àlbum de fotografies on el lector s’hi veurà retratat amb fidelitat i nitidesa.

Els contes, cosins germans de les contarelles i de les rondalles, s’han convertit en el gènere hegemònic dins de la narrativa per a infants. La brevetat del conte, una de les característiques formals definitòries i fonamentals de la narrativa breu com a gènere, és, gairebé amb tota seguretat, la causa del seu èxit entre el sector més jove de l’escàs percentatge de lectors habituals. Però aquesta no és l’única raó que explica la preferència del relat breu a l’hora d’escriure literatura per a infants o llibres que busquen captar i formar lectors novells. El ressò popular i tradicional que s’amaga sota la senzillesa aparent del conte també ha jugat un paper importantíssima l’hora d’exalçar aquest gènere fins a cotes impensables fa només uns anys. De fet, aquesta situació és sorprenent per partida doble, perquè els contes han estat considerats des de sempre un gènere menor, simples exercicis preparatoris o d’escalfament, i són menys valorats de la mateixa manera que molts lectors, crítics i estudiosos de la literatura repudien els llibres infantils i són incapaços de reconèixer la dificultat que comporta escriure pensant en la xicalla. Per sort, ja comptem amb una bona nòmina d’escriptors dedicats quasi exclusivament a fornir les noves generacions de llibres d’una qualitat excel·lent. Autors i autores, com Manel Alonso, capaços de viatjar fins al món de la infantesa per tal de descriure’l fidelment. I també il·lustradors i il·lustradores, com Leonor Seguí, que el retraten amb una nitidesa envejable. La tendresa i la poesia; la imaginació i el joc; la família i els amics; la casa, l’escola i el carrer són els punts de referència de Bernat i els seus amics, els fonaments sobre els quals Manel Alonso ha escrit les dinou històries breus –la majoria tenen de dues a tres pàgines que conformen el llibre. La tendresa i la poesia amb què gairebé tothom relaciona i recorda la infantesa, encara que siga d’una manera distorsionada i endolcida pel pas del temps. La imaginació i el joc perquè és la manera que té l’autor d’entendre la literatura, com un joc interactiu que demana un lector participatiu i amb una imaginació tan ampla i desconcertant com la dels xiquets i les xiquetes, sense els límits i les fronteres que imposa la versemblança. La família i els amics que conformen el marc de relació social dels menuts. I la casa, l’escola i el carrer perquè són el microcosmos infantil, els trossets de món que els infants coneixen i assumeixen com a propis. Però, a més a més, l’autor ens ofereix la possibilitat de llegir entre línies, de descobrir un missatge més o menys ocult que ens vol transmetre, com per exemple el respecte a la diferència, el valor de l’amistat i la màgia de la lectura descoberta a través de les ulleres de Bernat, el protagonista.

(Publicat a la revista Lletres Valencianes)

NOU RECULL DE CONTES INFANTILS

Per Víctor Mansanet.

Bernat i els seus amics. Manel Alonso i Català. Il·lustracions Joan Escrivà i Avinyó. Col·lecció Món de Paper. Editorial Germania, Alzira, 1996. Segona edició ampliada i revisada amb il·lustracions de Leonor Seguí. Col·lecció Saltamartí. Brosquil edicions, València 2001. Bernat y sus amigos. Manel Alonso i Català. ilustraciones Leonor Seguí. Colección Saltamontes. Brosquil edicions, Vaència, 2002. Bernat eta bere lagunak. Manel Alonso i Català. Editorial Mensajero. Bilbo 2004.

La literatura infantil recupera una sèrie de contes que l’escriptor i periodista Manel Alonso i Català (Puçol, 1962) ha reunit en un volum de poques pàgines, però que són representatives d’un estil peculiar i atractiu: el que desplega un dels autors valencians més interessant del gènere. Bernat i els seus amics és, doncs, un llibre de contes que té la tendresa i la poesia com a punt de referència. El text, il·lustrat per Joan Escrivà i Avinyó, inaugura la col·lecció Món de paper de l’editorial Germania. En tots els episodis d’aquesta obra es veuran reflectits molts xiquets i xiquetes que han viscut experiències semblants. Es tracta d’un viatge a la infància, d’una mirada introspectiva als millors anys de la nostra vida, ja que Alonso fa servir un món que abraça l’àmbit familiar i l’entorn de les amistats infantils que molts hem experimentat alguna vegada.

El recull té, com a principal protagonista, Bernat, “Un xiquet d’ulls marrons i de cabells rulls, que sempre va amb els faldons de la samarreta per fora, i al qual, estiga davant de qui estiga, li agrada dir sempre la seua”, segons descriu el mateix autor. Apassionat pels trens –i no tant pels llibres-, és capaç d’emocionar-se en sentir el conte de la caputxeta vermella. La seua figura desperta la simpatia entre els seus amics i amigues –sobretot la d’Isabel, una companya de classe-, i l’interès del lector que prompte s’hi familiaritza.

(El Periòdic. Novembre de 1996)