dissabte, 17 de juliol del 2010

CORRESPONDÈNCIA DE GUERRA


Per Tomàs Camacho Molina

Correspondència de guerra, Manel Alonso i Català. XIII Premi de Poesia “Paco Mollà 2008”, editorial Aguaclara, Alacant, 2009, 55 pàgs.

Correspondència de guerra és un autèntic mapa de temes i relacions, de la forta implicació cívica del poeta i del seu compromís amb la paraula, la gent i el país.
Comença dient-nos que el poeta no és un corresponsal de guerra, però recull i transporta al poema els efectes de les lluites, la ràbia, dels mites que arrosseguem generació rere generació,...
És un recull coherent, penso jo, que la coherència ve donada per la temàtica i pel tractament d’aspectes de la societat, del món actual, a mig camí entre el periodisme i la poesia, en tot cas, esdevé la crònica d’una reacció humana i poètica davant de les injustícies i els desequilibris, no obstant això, albira una esperança al país anomenat Arcàdia,/ allí podrem bastir una nova polis/ entre els fruits ara prohibits de l’esperança/ i el perfil inconfusible de la paraula.
El poeta assenyala les nafres i guia cap a l’alliberament, una Europa que ha de ser irremissiblement acollidora, estendard de la llibertat.
Fa temps que vivim el debat de si la poesia ha de ser pura o impura, penso jo, que la poesia és quan el poeta trasllada veritablement les seues inquietuds, quan és autèntic, però també quan és fals, el fingidor que deia Pessoa.
La poesia és un terreny de diversitat com la pròpia vida i és bo que noves veus canten de noves maneres els problemes i les solucions de sempre.
En aquest cas el poeta no és un mer contemplador, és un actor en els processos vitals i socials. A més a més amb les diverses dedicatòries va teixint un trellat de complicitats en la recerca d’un món millor. El compromís poètic i social de Manel Alonso, és clar, i este llibre ha estat justament reconegut pel jurat del XIII Premi de Poesia “Paco Mollá”, 2008. El pròleg de Josep Antoni Fluixà deixa ben clars els paràmetres que alimenten la poesia de Manel Alonso, i és un bon coneixedor de la seua trajectòria vital i poètica.

dilluns, 12 de juliol del 2010

UN CAP DE SETMANA POÈTIC

Del cinc al nou de juliol l’Aula de Poesia de la Universitat de València va organitzar la I Setmana de la Poesia. Una setmana en el que entre altres activitats es va fer un curs sobre transversavilitats poètiques, una taula redona sobre Poesia líquida: realitat dels cafés litearis i les tertúlies poètiques a laciutat de València i diversos recitals de poesia.

Atenent la crida de la poeta Begonya Pozo, responsable de l’activitat, vaig participar en el recital que el dia nou de juliol es va fer al Jardí Botànic del cap i casal i en el que entre altres van fer escoltar la seua veu i els seus versos poetes com ara Marc Granell, Alfons Navarret, Lluís Roda, Rúben Luzón, Francesc Boronat, Josep Lluís Roig, Maria Fullana, Eduard Marco...

El dia deu de juliol a Cornudella de Montsant vaig participar a les Terceres Jornades Literàries que van estar organitzades per l’escriptor Jesús M. Tibau i patrocinades per l’Ajuntament d’aquest municipi de la comarca del Priorat. Aquestes jornades tenen un doble objectiu per una banda que un seguit d'escriptors presenten la seua obra als veïns de Cornudella i per altra que aquest mateixos escriptors puguen conèixer el municipi de Cornudella que té en el seu terme paisatges de gran interés.
Al Teatre La Renaixença vaig poder presentar el meu darrer llibre de poesia Si em parles del desig, a la taula m’acompanyaven els escriptors Cinta Arasa, que va llegir un fragment de la seva obra Arran de l'Ebre, David Martí per parlar d'Oli en un llum, d'Ignasi Revés, que alhora va llegir un fragment de Les bruixes d'Arnes, obra de Martí, Joan Giné, que va llegir un fragment de la seua novel·la El genet nu, Jordi Pijoan-López, que va llegir un fragment de Sang culé, Pilar Garriga que va llegir un fragment d’Un estiu a Tacugama, i va tancar l’acte Vicent Sanz que va llegir un fragment de Partida.
Un cap de setmana estival en el que la literatura ha estat la protagonista.

dilluns, 5 de juliol del 2010

SI EM PARLES DEL DESIG




Si em parles del desig. Manel Alonso i Català, Onada Edicions, Poesia, 6, Benicarló 2010

Este llibre ve avalat pel Premi de Poesia Antoni Matutano 2010, Vila d’Almassora, i per l’exquisida edició d’Onada edicions.
El pròleg de l’inefable Josep Manuel San Abdon ja ens pot posar al cas de l’autor i l’obra, poca cosa caldria afegir sobre un autor que s’està convertint en una veu destacada les nostres lletres.
El lema de Pla utilitzat com a entrada del llibre situa molt bé el terreny en el qual ens endinsarem, entre poesia i llit no hi ha una gran distància. El desig és el impuls que ens porta a escriure i al llit, però també la memòria del plaer és propel·lent del desig, des del plaer passat cercar el plaer present.
Un vers, per a mi, destacable és En eixe cos és tatuada la meua vida cada cop que hi ha un lliurar-se hi ha la confluència d’un passat que es va enriquint amb un present divers que a la seua vegada dibuixa el desig futur. Potser l’amor és sement del goig perpetu. També la sorpresa perquè l’entrega no obeix a cap llei i s’obre un camp de possibilitats noves. L’amor és una breu i subtil desaparició, una dissolució.
El desig és una sensació especial a la gola que no s’apaivaga fins que es fa encontre.
La darrera secció del llibre que, sense en alguns casos, ser estrictament haikús si que beuen i emanen la seua essència: imatges, instants, sons,...
Arribem al He tatuat el meu desig sobre la pell del paisatge. En definitiva, des del cos arribem al món, som presència i continuïtat, repetició, el poema XII és coincident amb el XXIX: Bella, suggerent/ t’acostes a l’espelma, encens la flama.
Esta secció de rica sensualitat és potser la més difícil per al lector, potser hauria creat un altre orde, hauria prescindit d’algun poema, però entenc és clar, que ha de respondre als desitjos de l’autor, als seus objectius poètics.
En definitiva, un llibre amb grans valors plàstics, hi ha en ell una gran presència d’imatges i de música, de goig.

dilluns, 28 de juny del 2010

UN UNIVERS DE MICROCONTES




El carrer dels Bonsais. Manel Alonso Català. Premi de Narrativa Benvingut Oliver, 1999. Publicacions de l'Ajuntament Catarroja, 2000.

La geografia humana que Manel Alonso ens traça en este llibre, perquè es tracta d’un autèntic plànol de personatges i de situacions que s’entrecreuen, ens situa en el cor mateix d’un nucli urbà que no es correspon amb la moderna zona residencial constituïda per bungalous i edificis adossats, sinó amb un barri típic i vell de poble mediterrani on els veïns encara es coneixen quasi tots entre ells i es parlen de tu a tu pel carrer, es conten les seues penes i les seues il·lusions,mentre conviuen sota els balcons plens de testos amb flors i no poden deixar de saludar-se i de mirar-se a la cara quan passen per les voreres i, obligadament, amb una cortesia que fa honor al nom d’urbanitat, se cedixen el pas. En esta obra de ficció, els personatges són reconeixibles, de carn i ossos, carregats de quimeres i de defectes, abrandats per les passions més mundanes, amb unes pors i unes fòbies malaltisses, abocats al fracàs i amb l’aigua al coll alguns d’ells, perseguits per insomnis i obsessions tan incessants com ara el sexe i la mort, amb una problemàtica que, a pesar del seu corrent o precisament per la seua freqüència en les nostres vides, ens el fa veure vulgars i mesquins i, això no obstant, entranyables i ben pròxims. Perquè nosaltres, en llegir les seues roïneses morals i peripècies gens heroiques, en assistir atònits a les seues preocupacions vitals, sentim que som també com ells, o que ells són també com nosaltres. Que l’autor els ha creat amb l’imaginació d’un escriptor que sens dubte s’ha fixat detingudament en situacions i persones reals per a basar-s’hi i inspirar-los. Que moltes de les històries que ens presenta són pouades de converses i successos que ell ha escoltat i de què ha sigut testimoni i cronista fidel, de tal manera que els ha pogut transcriure amb ple coneixement de causa; això sí, després d’una adaptació literària que ha ressaltat els aspectes que ell ha volgut per a imprimir les seues pròpies inquietuds.
El punt de trobada o de partida és sempre el carrer, el número d’una vivenda, la porta de casa on s’ix a l’estiu a prendre la fresca asseguts en cadires plegables, el bar de la cantonada on es reuneixen els de sempre a l’hora de fer una cervesseta i petar la xarrada... Es tracta en definitiva d’un xicotet univers on tots són membres de la mateixa comunitat. Una població on, per damunt de les rancúnies que alguns d’ells es tenen inevitablement, i des de les conseqüents murmuracions i maledicències, encara es guarden respecte justament perquè es coneixen tots i es miren els uns als altres amb una atenció que és el contrari exacte de la indiferència.
Manel Alonso ha creat així un fascinant microcosmos que és també una visió del món o cosmovisió. Ha parat el temps sobre un món que ell semblava conèixer molt bé i del qual volia parlar-nos, com si en sentira la necessitat abans que s’acabara. La intenció és oportuna, perquè el fi bàsic de qualsevol assaig literari és sempre la projecció d’una mirada sobre l’exterior i l’interior de les coses, sobre el món en el qual vivim convulsionats per les nostres tribulacions més quotidianes. I la seua tasca com a autor és alhora una visió que ens recompensa, just quan comencem a entreveure al nostre voltant els signes alarmants d’una mundialització que avança a tota vela. Una globalització de la cultura que pot fer fer-nos perdre de vista les històries contades pels seus propis protagonistes, que duen unes vides tan paregudes a les nostres que són com les nostres. Llegir-los, per tant, és una magnífica oportunitat per a conéixer-nos un poc millor.

(Article publicat al suplement Posdata del diari Levante-El mercantil valenciano, el divendres 6 d’octubre de 2000)

dilluns, 21 de juny del 2010

COMPROMESOS AMB LA TERRA

Per J. RICART


For sale o 50 veus de la terra. Diversos autors. Edicions 96, Carcaixent, 2010


No és la primera antologia (i esperem que tampoc l’última). Després del seu debut com a editorial amb Poemes d’un segle, li van seguir 20 anys de poesia a la Universitat i una tercera Ai Valencia, una excel·lent tria que intentava mostrar al llarg de la història la visió poètica (i també, perquè no dir-ho antipoètica) de la nostra ciutat. Una mica en aquesta línia, hui presentem una curiosa i singular selecció. El motiu d’aquesta ens el resum de la millor forma la seua coordinadora Mª Josep Escrivà al pròleg: «Aquest llibre col·lectiu naix de la intenció de reflectir, a través d’un nombre ampli de poetes valencians, el compromís, ètic, estètic o vivencial envers qualsevol espai o motiu del nostre territori». A banda d’aquesta declaració d’intencions i de les notes bibliogràfiques finals, els
poemes s’articulen al voltant de tres parts. La primera Postals, —la més convencional— arreplegar les veus que canten el paisatge mediterrani (El garrofer centenari, Ametla mística o El pes de l’aigua), instantànies que reflecteixen a mode de fotogrames alguns trets característics de la nostra geografia amb un to marcadament líric, i per ser més exactes, quasi elegíacs. La segona, Pàtries, fa referència al compromís polític de la terra com a poble amb una tradició, una llengua i una història, (La gent del poble, País d’aigua, Marjal absent), una part que serveix de frontissa per enllaçar l’última secció, que a més dona títol al volum.


For sale és, en la nostra «modesta» opinió, la més interessant per la seua valentia i originalitat. En aquesta secció es denuncia la degradació del litoral i de l’horta, l’especulació immobiliària, i la corrupció urbanística que la nostra comunitat ha patit en aquestes últimes dues dècades. Una poesia marcada pel pessimisme, el to contestatari, i que pren la ironia com a senyal de la derrota. Una prova evident que el poeta no és aliè a la realitat que li toca viure, i que com a tal té el dret —i de vegades l’obligació— mitjançant la seua veu, de fer-la pública. Amb independència de les possibles lectures polítiques que es puguen donar (determinades per un color o un altre) és innegable la qualitat dels textos i la consolidada trajectòria dels autors que han participat en aquest projecte, i que ja formen part de la nostra història literària, com és el cas d’Alpera, Ballester, Granell, Guillem, Porcar, Piera o Roda, per posar alguns exemples (la resta en sabrà disculpar-nos). Aquest llibre constata un cop més aquesta difícil relació d’amor i odi, de vegades tensa, de vegades crítica, i que en el fons no és més que una declaració autèntica de la seua estima. Abans d’acomiadar-nos, hem de felicitar l’equip de disseny per l’ enginy i desimboltura de les cobertes, que es desmarquen de la competència tradicional. Tot un joc i giny d’imatges deliberadament intencionades, molt adients al tema, però que també a més d’un lector ingenu poden desconcertar. Esteu avisats.

(Article publicat al suplement Posdata del diari Levante-El Mercantil Valenciano el 11 de juny de 2010)
En aquest volum apareix publicat el meu poema Conquerim el Garbí.

dimecres, 16 de juny del 2010

LA VIDA AL CARRER

(Josep Manuel Sanabdon intercanviant impressions amb Jaume Pérez Montaner durant els sopar dels Escriptors Valencians celebrat a Castelló el dia 4 de juny de 2010. Foto: Francesc Mompó/ Mercé Climent)


Per Josep Manuel Sanabdon



El carrer dels Bonsais. Manel Alonso Català.
Premi de Narrativa Benvingut Oliver, 1999. Ajuntament Catarroja, 2000.


Amb El carrer dels Bonsais Manel Alonso va guanyar el premi Benvingut Oliver de l’Ajuntament de Catarroja de 1999. El llibre està compost de setanta dos contes curts, que ens traslladen a un espai, el carrer dels Bonsais, que està situat al ja mític espai narratiu d’aquest escriptor, Pouet, un carrer d’un poble valencià per on circulen una variada gamma d’individus que aniran manifestant els seus desitjos, els seus somnis, les seues frustracions, els seus amors i desamors, la seua solitud i en definitiva la seua visió de la vida i també de la mort.
Manel Alonso en aquest llibre mira al seu voltant i converteix en peces literàries, aquelles situacions que quotidianament ens envolten, i ens demostra que si mirem atentament el nostre entorn i sabem reflexionar, trobarem sens dubte els millors materials per a l’obra artística. Al món real en què s’inspira El carrer dels Bonsais apareixen elements surrealistes o esperpèntiques i personatges que viuen situacions paradoxals, juntament amb elements màgics o fantàstics, que proporcionen a molts dels relats una certa dosis d’humor sovint amb una forta càrrega d’ironia, i al costat d’açò trobem situacions d’una gran tendresa, però també de tristor, històries que ens indueixen a la reflexió filosòfica o que ens transmeten una certa inquietud.
Al llarg del llibre M. Alonso homenatja d’alguna manera escriptors com Josep Maria Lompart, Llorenç de Villalonga, Carles Riba, Jordi Mata, Ferran Torrent, Jaume Cabré o Enric Valor, però pensem que indirectament, per l’estil com està escrit el llibre, homenatja l’escriptor italià Massimo Bontempelli i sobretot Pere Calders, els contes més breus de l’escriptor de Puçol, i que per al meu gust són els més reeixits, ens recorden els contes curts del gran escriptor barceloní. Tanmateix el llibre té una personalitat pròpia i és sense dubte el millor dels que fins ara ha publicat Manel Alonso.


(Publicat a La Veu de Benicarló 17 de novembre de 2000)

dilluns, 14 de juny del 2010

UN CURS PASSAT ENTRE JURATS I TAULES REDONES

Aquest curs que ara tanquem ha estat llarg i ple d’activitats, tot i trobar-me immers en eixe magma estrany que em pertorba i m’ompli d’inquietud anomenat atur.
Així, he tingut l’oportunitat de participat com a jurat en diversos premis literaris, com ara el X Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado, el Premi de Narrativa Benvingut Oliver, els Premis Vila de Puçol en les modalitats de poesia i de narrativa, el Premi de Contes Curts del Puig, el Premi de Narrativa Infantil Carmesina, els Premis Sambori de la comarca de l’Horta Nord i els Premis Samaruc de literatura infantil i juvenil.
Però el curs el vaig encetar com a participant, al restaurant Vaina del port de Catarroja, en L’anguila literària, un divertiment gastronòmic literari organitzat pels escriptors Ramon Guillem i Francesc Mompó.
El 30 d’octubre del 2009, junt amb el poeta Joan Navarro i el narrador Toni Cucarella, vaig participar al Centre Octubre en la taula redona L’experiència digital, moderada pel periodista i escriptor Xavier Aliaga, en la qual vam parlar sobre blogs, webs, xarxes socials, e-books, drets d’autor, literatura digital i literatura digitalitzada, entre altres. En novembre vaig ser invitat a fer una xarrada sobre la meua manera d’entendre el fet literari pel taller d’escriptura que el poeta i novel·lista Pasqual Mas i Usó impartix a la Universitat Jaume I de Castelló. Després he passat per les viles de Petrer i Almassora, en la primera per a presentar el meu llibre Correspondència de guerra, que el 2008 va obtindre el Premi de Poesia Paco Mollà, i en la segona per a recollir el guardó i presentar el llibre Si em parles del desig, que va obtindre el 2009 el Premi de Poesia Antoni Matutano. El 4 de febrer vaig estar a la Biblioteca Municipal de Sagunt per a presentar l’escriptor Manel Joan i Arinyó, que participava en el cicle de conferències Dies de literatura, i el 26 de febrer al Casal Jaume I d’Ontinyent, on Vicent Penya i jo presentàrem els nostres llibres de poesia Homèrides i Correspondència de guerra, cadascun el de l’altre. El 22 de febrer, al saló de plens de l’Ajuntament de Puçol, durant l’acte oficial de proclamació del professor Jordi Garcés com a fill predilecte de Puçol, vaig llegir una laudiato.
L’11 de maig vaig participar en el cicle Diàlegs a tres a la FNAC Bulevard d’Alacant, junt amb Lourdes Boïgues, on, sota la moderació del professor Dari Escandell, vam mantindre un interessant diàleg sobre literatura infantil i juvenil amb el públic assistent, entre el qual hi havia escriptors, professors i estudiants. Tot això és un breu resum del que ha estat un curs dens que en un país prim i llarg m’ha obligat a sentir-me un viatjant de les lletres.