dilluns, 21 de juny del 2010

COMPROMESOS AMB LA TERRA

Per J. RICART


For sale o 50 veus de la terra. Diversos autors. Edicions 96, Carcaixent, 2010


No és la primera antologia (i esperem que tampoc l’última). Després del seu debut com a editorial amb Poemes d’un segle, li van seguir 20 anys de poesia a la Universitat i una tercera Ai Valencia, una excel·lent tria que intentava mostrar al llarg de la història la visió poètica (i també, perquè no dir-ho antipoètica) de la nostra ciutat. Una mica en aquesta línia, hui presentem una curiosa i singular selecció. El motiu d’aquesta ens el resum de la millor forma la seua coordinadora Mª Josep Escrivà al pròleg: «Aquest llibre col·lectiu naix de la intenció de reflectir, a través d’un nombre ampli de poetes valencians, el compromís, ètic, estètic o vivencial envers qualsevol espai o motiu del nostre territori». A banda d’aquesta declaració d’intencions i de les notes bibliogràfiques finals, els
poemes s’articulen al voltant de tres parts. La primera Postals, —la més convencional— arreplegar les veus que canten el paisatge mediterrani (El garrofer centenari, Ametla mística o El pes de l’aigua), instantànies que reflecteixen a mode de fotogrames alguns trets característics de la nostra geografia amb un to marcadament líric, i per ser més exactes, quasi elegíacs. La segona, Pàtries, fa referència al compromís polític de la terra com a poble amb una tradició, una llengua i una història, (La gent del poble, País d’aigua, Marjal absent), una part que serveix de frontissa per enllaçar l’última secció, que a més dona títol al volum.


For sale és, en la nostra «modesta» opinió, la més interessant per la seua valentia i originalitat. En aquesta secció es denuncia la degradació del litoral i de l’horta, l’especulació immobiliària, i la corrupció urbanística que la nostra comunitat ha patit en aquestes últimes dues dècades. Una poesia marcada pel pessimisme, el to contestatari, i que pren la ironia com a senyal de la derrota. Una prova evident que el poeta no és aliè a la realitat que li toca viure, i que com a tal té el dret —i de vegades l’obligació— mitjançant la seua veu, de fer-la pública. Amb independència de les possibles lectures polítiques que es puguen donar (determinades per un color o un altre) és innegable la qualitat dels textos i la consolidada trajectòria dels autors que han participat en aquest projecte, i que ja formen part de la nostra història literària, com és el cas d’Alpera, Ballester, Granell, Guillem, Porcar, Piera o Roda, per posar alguns exemples (la resta en sabrà disculpar-nos). Aquest llibre constata un cop més aquesta difícil relació d’amor i odi, de vegades tensa, de vegades crítica, i que en el fons no és més que una declaració autèntica de la seua estima. Abans d’acomiadar-nos, hem de felicitar l’equip de disseny per l’ enginy i desimboltura de les cobertes, que es desmarquen de la competència tradicional. Tot un joc i giny d’imatges deliberadament intencionades, molt adients al tema, però que també a més d’un lector ingenu poden desconcertar. Esteu avisats.

(Article publicat al suplement Posdata del diari Levante-El Mercantil Valenciano el 11 de juny de 2010)
En aquest volum apareix publicat el meu poema Conquerim el Garbí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada