Per
Albert Calls i Xart
Manel
Alonso i Català és, avui per avui i amb merescut esforç, una de les grans veus
poètiques del País Valencià. Escriptor de pedra picada, a mig camí de cantant
de blues (encara que no canti ni toqui cap instrument, que se sàpiga), ha anat
recorrent els polsosos camins de la vida i la literatura, rebent cops i
patacades i evolucionant sempre cap endavant, "com els elefants", que
diria ell; però deixant-nos sempre el testimoni del seu cant, del seu crit, del
seu clam... poderós des d'aquella primigènia obra A tu, del viatger estrany (Autoedició, 1986). El seu darrer llibre
és Quadern per a Joan, publicat per aquest
2019 per l’editorial Neopàtria d’Alzira. Poemes colpidors, escrits des de les
entranyes de l'ànima, que plantegen el diàleg amb l'amic absent, Joan-Baptista
Campos, construït a través de la interrelació poètica i que ha acabat prenent
la forma final i tangible d'aquest llibre. Com els udols dels bluesman, en Manel esgarrapa a la
intensitat del present l'enyorança de l'absència i ens demostra, un cop més, la
solidesa de la seva veu radical, lliure, construïda pas a pas i des de la discreció
de les grans persones, dels grans autors, que es mouen en silenci.
Del seu mur de
facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada