Fa uns
mesos, mentre redactava el pròleg a l’antologia poètica Quadern dels torsimanys/ Cuaderno de los trujimanes, se’m va ocórrer afegir un nou significat a la paraula
torsimany: «Individu que reinterpreta allò que ha estat dit o escrit en una
llengua o llenguatge artístic i que ha assumit com a propi i el rediu o el
reescriu en una altra llengua o en un altre llenguatge». I tot seguit sumava a
tots aquells que havien interpretat els meus poemes en un altra llengua aquells
artistes que havien reinterpretat en un altre llenguatge artístic els meus
poemes, com era el cas d’un grapat de músics que els havien convertit en
cançons. Ara, els membres de la companyia Lluerna teatre s’afegixen a aquest
club dels torsimanys de la meua obra que té la seu oficial a Pouet.
Lluerna teatre ha preparat
una nova obra de de titelles i objectes, que porta per títol Lili, es tracta d’un
espectacle de petit format que té com a eix l’humor i la poesia. Durant la
representació el titellaire ens ofereix una sèrie d’onze números amb titelles i
objectes i entre número i número fa una petita presentació on es fa saber el “com”
i el “perquè”. Sis són els poemes triats
d’autors com ara Antoni Defez, Federico García Lorca, Josep Mir, Vicent Andrés
Estellés, Gonzalo Lagos i Manel Alonso, més una cançó de Jacques Brel. La resta
fa referència al teatre popular de titelles. El fil conductor de l’obra és l’ofici
de titellaire: quina mena d’impuls aboca a una persona, aparentment normal, a
dedicar-se a aquest ofici.
El meu poema, Darrere, del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia. Alzira, 1998), és el
que tanca l’espectacle i obre el cel d’on ha de caure la pluja aclaridora de
tot plegat, o si més no l’espurna que ha d’encendre la flama…
LILI és un espectacle en el
que els seus autors han pretés unir un gènere considerat com a minoritari dins
del teatre, com ho són les titelles, amb un altre gènere aparentment minoritari
com ho és la poesia dins de la literatura, i el resultat és un espectacle de
gran sensibilitat i amb un alt contingut crític.
Fotos de Paco Francès Perales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada