LES PETJADES DE L'HOME INVISIBLE

Per Alejandro Llabata

L'altre dia vaig rebre per correu ordinari, la nova publicació de Manel Alonso i Català. De nou, utilitzant la innovadora tècnica del crowdfunding, a l'igual que va fer amb la publicació del disc Després vingué la música, del què ja vaig escriure en el seu moment, on coneguts músics valencians varen posar música a extraordinaris poemes seus. L'escriptor de Puçol edita ara en format de llibre els textos que durant un parell d'anys ha anat publicant en la columna Arruixa que plou del diari digital Morvedre.info. En ella, ens ha anat narrant puntualment tot allò que ha anat fent des del 1 de setembre de 2014, fins al 31 d'agost de 2016. El periòdic digital Morvedre.info va tancar abans de l'estiu del 2016 i per tant les darreres entrades del dietari no es varen publicar en suport digital i varen romandre inèdites fins ara. Els articles han estar tots revisats de nou abans de publicar-se en format de llibre, i se'ls ha donat el format que podem gaudir ara mateix. El crowdfunding va començar el mes de febrer de dos mil setze i va concloure quaranta dies després, tot i donant-li una gran difusió per mitjà de les xarxes socials. Esta subscripció telemàtica em va sorprendre amb el peu canviat i  en aquell moment no vaig poder pujar-me'n al màgic tren del crowdfunding. Després, vaig estar buscant-lo en llibreries, tant generalistes com especialitzades i, curiosament, no el vaig trobar. Al final, per mitjà d'una transferència duta a terme directament a l'editorial, he aconseguit a la fi tindre'l a les meues mans. Esta situació m'ha fet reflexionar d'una manera un tant amarga al voltant de la situació de les publicacions en valencià, al voltant de les editorials, dels escriptors i de les llibreries. Bé, com dèiem, amb una lectura amena, senzilla i agradable i utilitzant la tècnica del dietari ens condensa eixos dos anys de la seua vida al llarg de 231 pàgines. Setmana a setmana recull les vivències viscudes al llarg d'estos dos anys i que els qui el seguim a través de les xarxes socials, hem empatitzat amb ell i hem viscut, bé hem patit o bé hem gaudit, en la seua companyia. D'esta manera, ens hem introduït entre les seues lletres, per la porta de darrere de la seua vida personal on, «durant vint-i-quatre mesos ha anat anotant setmana rere setmana les seues vivències, observacions, crítiques, reflexions, així com els seus sentiments i les seues emocions, tot conformant un artefacte literari on ens trobarem les petjades d'un home senzill i honest que, contra vent i marea, continua fent i refent la seua obra literària», com ben encertadament ens indica la sinopsi de la contraportada del seu llibre. Si en lloc de tractar-se d'un dietari, fora un programa de televisió, segurament tindria un format semblant a un Vint-i-quatre hores amb..., on un Manel Alonso despentinat i amb espardenyes d'estar per casa, ens aniria contant eixes experiències, davant d'un univers de llibres i aniria donant-li l'entonació que correspondria a cada moment. Les petjades de l'home invisible (Quorum llibres, 2017), em serveix -ens serveix- per a conèixer el Manel que menja i desmenja, beu i desbeu, dorm i va a comprar el pa al forn del cantó. Entre les línies d'esta publicació, per tant, descobrim a Nelo, a Nelet, el fill de la Lola la Perla, el Manel pare, el Manel espós, el Manel fill, el Manel ciutadà, el Manel cívic, el Manel crític, el Manel polític, a l'escriptor, el poeta. En definitiva, a la persona. A Manel Alonso i Català.

Article publicat al blog Escriure per a ningú