Per Alejandro Llabata
L'altre dia vaig rebre per correu
ordinari, la nova publicació de Manel Alonso i Català. De nou, utilitzant la innovadora
tècnica del crowdfunding,
a l'igual que va fer amb la publicació del disc Després vingué la música, del què ja vaig escriure en el seu
moment, on coneguts músics valencians varen posar música a extraordinaris
poemes seus. L'escriptor de Puçol edita ara en format de llibre els textos que
durant un parell d'anys ha anat publicant en la columna Arruixa que plou del diari
digital Morvedre.info. En ella, ens ha anat narrant puntualment tot
allò que ha anat fent des del 1 de setembre de 2014, fins al 31 d'agost de
2016. El periòdic digital Morvedre.info va tancar abans de l'estiu del
2016 i per tant les darreres entrades del dietari no es varen publicar en
suport digital i varen romandre inèdites fins ara. Els articles han estar tots
revisats de nou abans de publicar-se en format de llibre, i se'ls ha donat el
format que podem gaudir ara mateix. El crowdfunding
va començar el mes de febrer de dos mil setze i va concloure quaranta dies
després, tot i donant-li una gran difusió per mitjà de les xarxes socials. Esta
subscripció telemàtica em va sorprendre amb el peu canviat i en aquell
moment no vaig poder pujar-me'n al màgic tren del crowdfunding. Després, vaig estar buscant-lo en llibreries, tant generalistes
com especialitzades i, curiosament, no el vaig trobar. Al final, per mitjà
d'una transferència duta a terme directament a l'editorial, he aconseguit a la
fi tindre'l a les meues mans. Esta situació m'ha fet reflexionar d'una manera
un tant amarga al voltant de la situació de les publicacions en valencià, al
voltant de les editorials, dels escriptors i de les llibreries. Bé, com dèiem, amb una lectura amena,
senzilla i agradable i utilitzant la tècnica del dietari ens condensa eixos dos
anys de la seua vida al llarg de 231 pàgines. Setmana a setmana recull les
vivències viscudes al llarg d'estos dos anys i que els qui el seguim a través
de les xarxes socials, hem empatitzat amb ell i hem viscut, bé hem patit o
bé hem gaudit, en la seua companyia. D'esta manera, ens hem introduït
entre les seues lletres, per la porta de darrere de la seua vida personal on, «durant
vint-i-quatre mesos ha anat anotant setmana rere setmana les seues vivències,
observacions, crítiques, reflexions, així com els seus sentiments i les seues
emocions, tot conformant un artefacte literari on ens trobarem les petjades
d'un home senzill i honest que, contra vent i marea, continua fent i refent la seua
obra literària», com ben encertadament ens indica la sinopsi de la
contraportada del seu llibre. Si en lloc de tractar-se d'un dietari, fora un
programa de televisió, segurament tindria un format semblant a un Vint-i-quatre hores amb..., on un
Manel Alonso despentinat i amb espardenyes d'estar per casa, ens aniria contant
eixes experiències, davant d'un univers de llibres i aniria donant-li
l'entonació que correspondria a cada moment. Les petjades de l'home invisible (Quorum llibres, 2017), em serveix
-ens serveix- per a conèixer el Manel que menja i desmenja, beu i desbeu, dorm
i va a comprar el pa al forn del cantó. Entre les línies d'esta publicació, per
tant, descobrim a Nelo, a Nelet, el fill de la Lola la Perla, el Manel pare, el
Manel espós, el Manel fill, el Manel ciutadà, el Manel cívic, el Manel crític, el
Manel polític, a l'escriptor, el poeta. En definitiva, a la persona. A Manel
Alonso i Català.
Article publicat al blog Escriure per a ningú
