El passat dia onze de març es va presentar al
teatre del Sindicat Agrícola de Puçol el
llibre L’ombra bou i el
dia quinze es va posar en distribució en les principals llibreries del País
Valencià. A partir d’aquell moment va començar a arribar-me al correu
electrònic opinions sobre el llibre de diversos lectors, algunes les ha reproduït
l’editorial al seu blog i altres, com les que tots seguit publique pel seu
interès, ho he fet al meu blog.
«L’ombra
del bou, de Manel Alonso, no és un llibre sobre els bous, que intente
debatre o polemitzar sobre els bous al carrer, una tradició tan arrelada en els
nostres pobles. És un llibre, això sí, sobre tradicions, i sobre com han
configurat el nostre viure quotidià, sobre com algunes d’elles van
desapareixent de la nostra societat, substituïdes per altres que vénen d’altres
latituds, en un procés que pareix imparable de globalització cultural. Que
ningú no s’enganye, doncs, ni pel títol ni per la portada del nou llibre
d’Alonso, no ens hi parla de bous, els bous al carrer són la seua excusa, el
context que empra, per a parlar-nos sobre la vida més recent dels nostres
pobles, rescatant la memòria dels nostres pares i iaios que hem conservat amb
prou faenes, i amb ella la d’aquells animals i paisatges que vam estimar, cosa
que sí que és un dels temes preferits, un dels temes transversals, en tota
l’obra narrativa de l’autor.»
Agustí Peiró (Massamagrell)
«Amb els vint-i-set relats de L’ombra del bou, Manel Alonso ens endinsa en la ciutat de Pouet i
la seua memòria.
Converteix els carrers, les finestres i la portes en
senderes que es bifurquen, que es creuen entre si, inundades d’humanitat, d’actors
amb els quals explora l’ànima que l’habita, la solitud, la por, l’amor, la pèrdua.
Un laberint com a vincle indissoluble per a la construcció quotidiana i col·lectiva
d’un poble, de la seua identitat.
Descobreix al lector l’àrea tancada del laberint, els
seus amagatalls i amb els prismàtics de l’escriptor observador l’obri al món i
s’obstina a examinar cada fibra de la seua arquitectura de cases, carrers i
habitants reals o imaginaris.
Utilitza el laberint com a fil conductor, com el lloc
del món idíl·lic del narrador i dels seus records on les històries són la
geografia que edifica la coherència vital de la seua experiència.
En cadascun dels relats Manel Alonso ens transporta
al centre del laberint on habita el monstre, el BOU. Allí, tot i fascinats per
la força de l’adversari, enllesteix combat contra la força normalitzadora i políticament
correcta, convertint els actors mateixos en la fúria del bou, inflats d’orgull,
del qual el Minotaure és el símbol.
Aquest és el lloc d’on Manel Alonso no desitja eixir
i el lector queda atrapat. Vos recomane la seua lectura. »
Antoni Martínez Peris (Alzira)
«L’ombra del bou, de l’autor valencià Manel Alonso Català, publicat per Editorial Neopàtria, és un recorregut per l’imaginari col·lectiu del món del bou, el bou de carrer, la festa popular i transversal que agermana els pobles de dalt a baix del nostre país. Són vint i set relats fantàstics nascuts de la realitat, històries que esdevenen patrimoni de la memòria de la gent corrent que viu la festa en un temps on predominava l’economia agrícola i la familiaritat amb el bestiar. Contes arrelats en la manera de viure la festa del bou que inciten a imaginar. Un llibre sorprenent i viu.»
Antoni M. Bonet (Carlet)
«Manel Alonso ens ofereix a L’ombra del bou un complex calidoscopi que converteix la
història local en model universal. Les diverses narracions que constitueixen aquest
llibre estan emmarcades per aqueix animal el qual, tanmateix, només n’és
excepcionalment el protagonista. Ho són, ben al contrari, les persones que el
cerquen o en fugen.
Referent ineludible de les festes de molts dels
nostres pobles i sense el qual no s’entenen, el bou simbolitza les pors a les
quals volem enfrontar-nos, els reptes que cal superar, els desitjos que volem
aconseguir. Alonso narra amb gran mestria les situacions que, sota l’ombra del
brau, viuen els nombrosos personatges dels seus relats, moltes vegades en una
primera persona que ens els apropa i facilita que ens identifiquem amb ells.
Anècdotes recents o passades, records personals,
històries populars convertides en literatura, L’ombra del bou conté tots els ingredients per captivar-nos i
engrandir el mite literari de Pouet creat per l’autor.»
Vicent Ferrer Puchol (El Puig de Santa Maria)
«Manel Alonso ens regala un nou llibre de narrativa,
amb la mestria pròpia d'un veterà de la literatura i un apassionat de les
paraules, en què la figura del bou ressalta amb llum pròpia i on les diverses
activitats humanes que giren al seu voltant, des del seu Pouet universal, són
tractades amb la precisió d'un cirurgià. Un llibre que interessarà un ampli
sector de lectors i que, per descomptat, paga la pena llegir-lo.»
Vicent Penya (Rafelbunyol)
