El cantant i compositor Tiko Esteve s’ha acostat
darrerament a la poesia de Manel Alonso buscant inspiració per a compondre un
nou tema musical.
Esteve és el cantant de dos grups musicals altament
influenciats pel hard-rock, el blues-rock i el rock psicodèlic, em referisc als
Kave Kanem, amb el qual ha gravat dos treballs discogràfics, i als Acid Cookies,
amb els quals recentment ha gravat una maqueta que alguns crítics musicals han
qualificat com de les dues millors de l’any.
Després d’haver-se capbussat en l’obra d’Alonso, tant
en la poètica com en la narrativa, sense aconseguir trobar la peça literària
que l’inspirara, va trobar un poemari inèdit i de fet encara en procés de
construcció, Rimes impures, conformat
majoritàriament per cinquets, i selecciona i després fusiona en un únic tema
sis dels poemes. Sis poemes on el seu autor, amb notables influències dels
millors poetes del rock, ens parla d’un món urbà, nocturn, habitat per
perdedors, ebris de somnis i d’alcohol i on la música, el rock, el rythman
blues i el blues, no només són el so de fons de les seues tragèdies personals,
sinó el ritme amb el qual batega el cor de la nit.
Els arranjaments musicals han anat a càrrec del
guitarra d’Acid Cookies Pedro Ponce, el qual ha dotat la cançó de la
contundència rítmica del rock, la potència lírica del blues i sobretot el so encisador
i màgic de la psicodèlia.
Acompanyen Ponce i Esteve Àngel Llaneza, bateria dels
Kave Kanem, que li atorga un ritme marcat, enèrgic, vigorós a la cançó, i el
baix Òscar Ruiz, també membre dels Kave Kanem. A les guitarres els mateixos
Tiko Esteve i Pedro Ponce.
Ponce es mostra com un vertader virtuós extraient a
la guitarra sons suggeridors i dotant-la d’un llenguatge propi amb el qual és
capaç de construir un gran solo o de dialogar tant amb la base rítmica com amb
la veu del cantant. La veu de Tiko Esteve, personal, masculina, va desgranant
els poemes un a un, i és apuntalat en alguns moments de la tornada pel cor de
veus dels seus companys.
En aquesta ocasió la banda es fa acompanyar a l’harmònica
per tota una institució del rock fet a l’Horta de València, Hans Van De Stadt, que
li dóna un color i un sabor al so que el mateix poema els demanava.
.jpg)
D'aquesta barreja en sortirà un còctel excitant.
ResponElimina