divendres, 11 d’octubre del 2013

CRÒNIQUES DES DE L'INFERN


Per Vicent Nàcher
El darrer llibre de Manel Alonso i Català és Cròniques des de l’infern, un volum que recull cinquanta-dos articles publicats entre els anys 2011 i 2013 en diversos mitjans de comunicació. La selecció, introducció i proposta didàctica ha estat a càrrec del professor Antoni Rovira, el qual ha establert un lligam entre els textos de l’autor de Puçol i la Divina Comèdia  de Dante Alighieri (Florència 1265 - Ravenna 1321). Cada article de Manel Alonso ha estat relacionat amb un pensament de l’obra mestra de l’escriptor italià.
Com bé apunta a la introducció Antoni Rovira, Manel Alonso i Català és l’escriptor de la quotidianitat, l’home que tots els dies s’enfronta amb el repte de sobreviure en uns moments de crisi, on predomina la hipocresia  i la corrupció dels nostres governants. La mentida i la falsedat, la traïdoria i la desvergonya estan presents en la nostra actualitat política. També podem trobar pertot arreu d’aquesta obra singular el drama dels intel·lectuals valencians, que es troben exiliats en el seu propi país, perseguits,menyspreats i jutjats amb crueltat.
Els temes doncs que recorren el llibre són per exemple els problemes d’identitat dels valencians, la persecució silenta de la nostra llengua, la necessitat de valorar i tenir cura del nostre patrimoni cultural, la preocupació per conservar i dignificar els nostres espais naturals, el dret a exigir als polítics els nostres drets com a ciutadans que paguem impostos, la terrible situació de la RTVV, la presència del tardofranquisme en la nostra societat dominada i encoratjada des de la caverna, la catalanofòbia imposada des del govern central, l’existència de gent que fa de la intolerància el seu signe de manipulació a la qual es trobem sotmesos els valencians, l’homenatge als nostres escriptors i la grandesa de la cultura com a eina per a edificar un món més just.
Al llarg d’aquesta obra recomanable per tal de tenir una aconseguida radiografia dels valencians, trobem un estil senzill, clar, incisiu i valent, que es recolza moltes vegades en una ironia amarga, la dels supervivents a la desfeta que patim tots els dies sense adonar-nos-en en el món en el qual vivim. Malgrat tot, Manel Alonso es mostra optimista, i ens crida a una anàlisi detallada dels fets, que inevitablement ens dura a l’acció necessària. L’autor, demana una participació activa al lector i apel·la al “tot és possible” del poeta Miquel Martí i Pol.
També vull recomanar del polifacètic escriptor de Puçol el llibre de poemes Correspondència de guerra, el de narrativa curta Els somriures de la pena, i la novel·la En el mar de les Antilles.
Podeu saber més coses de Manel Alonso i Català, fent-li una ullada al seu bloc Els papers de can Perla, on aquest autor parla de música, literatura i arts plàstiques.


Article publicat a la secció del cultura  del diari “La Veu d’Algemesí”, número 21 corresponent a Octubre de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada