Per Vicent Nàcher
El darrer llibre de Manel Alonso i Català és Cròniques des de l’infern, un volum que
recull cinquanta-dos articles publicats entre els anys 2011 i 2013 en diversos
mitjans de comunicació. La selecció, introducció i proposta didàctica ha estat
a càrrec del professor Antoni Rovira, el qual ha establert un lligam entre els
textos de l’autor de Puçol i la Divina Comèdia
Com bé apunta a la introducció Antoni Rovira, Manel
Alonso i Català és l’escriptor de la quotidianitat, l’home que tots els dies
s’enfronta amb el repte de sobreviure en uns moments de crisi, on predomina la
hipocresia i la corrupció dels nostres
governants. La mentida i la falsedat, la traïdoria i la desvergonya estan
presents en la nostra actualitat política. També podem trobar pertot arreu
d’aquesta obra singular el drama dels intel·lectuals valencians, que es troben
exiliats en el seu propi país, perseguits,menyspreats i jutjats amb crueltat.
Els temes doncs que recorren el llibre són per
exemple els problemes d’identitat dels valencians, la persecució silenta de la
nostra llengua, la necessitat de valorar i tenir cura del nostre patrimoni
cultural, la preocupació per conservar i dignificar els nostres espais
naturals, el dret a exigir als polítics els nostres drets com a ciutadans que
paguem impostos, la terrible situació de la RTVV , la presència del tardofranquisme en la
nostra societat dominada i encoratjada des de la caverna, la catalanofòbia
imposada des del govern central, l’existència de gent que fa de la intolerància
el seu signe de manipulació a la qual es trobem sotmesos els valencians,
l’homenatge als nostres escriptors i la grandesa de la cultura com a eina per a
edificar un món més just.
Al llarg d’aquesta obra recomanable per tal de tenir
una aconseguida radiografia dels valencians, trobem un estil senzill, clar,
incisiu i valent, que es recolza moltes vegades en una ironia amarga, la dels
supervivents a la desfeta que patim tots els dies sense adonar-nos-en en el món
en el qual vivim. Malgrat tot, Manel Alonso es mostra optimista, i ens crida a
una anàlisi detallada dels fets, que inevitablement ens dura a l’acció
necessària. L’autor, demana una participació activa al lector i apel·la al “tot
és possible” del poeta Miquel Martí i Pol.
També vull recomanar del polifacètic escriptor de
Puçol el llibre de poemes Correspondència
de guerra, el de narrativa curta Els
somriures de la pena, i la novel·la
En el mar de les Antilles.
Podeu saber més coses de Manel Alonso i Català,
fent-li una ullada al seu bloc Els papers de can Perla, on aquest autor parla
de música, literatura i arts plàstiques.
Article publicat a
la secció del cultura del diari “La Veu d’Algemesí”, número 21
corresponent a Octubre de 2013
