diumenge, 8 de juliol de 2012

QUADERN DELS TORSIMANYS



                         
Una destil·leria es converteix en un lloc ideal per a presentar l’antologia bilingüe de Manel Alonso i Català, Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes editat per Germania a la col·lecció Plaerdemavida. I dic això perquè cada poema originàriament escrit en català, ha passat un curiós procés de “purificació” per tal de fer-se entenedor al castellà i no perdre l’essència primigènia que malauradament desapareix en traduccions maldestres o poc curoses. Si de cas també, sotmesos a aquest procés de destil·lació, hi trobem missatges lleugerament personalitzats que, lluny d’abandonar a una incerta dissort el text, l’enriqueixen per a una nova travessia. No debades la literatura, com tots els arts, està sotmesa a l’ebullició de la lectura i/o la mirada, que transcriu el que llig/veu i ens ho torna subjectivament convertit en un paisatge propi, amb el qual donarem raó als altres amb l’apassionament de qui s’ha trobat definitivament convers a l’imaginari de l’autor que exposa els seus sentis emocionats davant la realitat que contemplava. Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes té també el valor afegit de ser una antologia originada amb la juguesca d’altres autors i autores que tradueixen els poemes de Manel per superar el llindar dels llenguatges i, potser sense voler-ho, potser sense saber-ho, certificar així l’universalitat que també tenen els textos del seu autor. La llengua pròpia no reclou mai la realitat que conta. La fa veritable per a poder convertir-nos en éssers emocionables.
Supose que el millor en aquests casos és deixar-vos un tast. Jo faré dues coses: el poema en català i després la possibilitat que l’escolteu en castellà en la veu de l’actriu Esther Villanueva, punxant a l’enllaç. Bon profit.

A Ximo Gimeno

UN DIA TORNARÀS ALLÀ ON VAS DEIXAR DE SER
i veuràs que el camí va quedar bruscament interromput,
reconeixeràs els munts de sorra plens de brossa,
les llambordes oblidades cobertes de líquens,
les eines plenes d’òxid i escampades per tot arreu;
hauràs, aleshores, d’inventar-te el futur,
en les mans tindràs l’oportunitat
d’adreçar el camí cap a l’horitzó que tu estimes,
seràs a la fi lliure entre els pobles lliures,
mentrestant jo t’esperaré cavalcant un nou vers
amb una rosa en les mans.


Cap comentari:

Publica un comentari