![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidquoMbYzu3yQsEgMY6p22oNN6xMhDUfOvf_-RBh7BBdLGMCGJEyHMn2E3MbBwQAqHfsUsHzklozoQgL-E8ExOOvhAoGnVB8i89rZmzsDPLckomyg1RBpl2UEIoGiu-YKJWwCKqReNGUTa/s400/Xavier+Aliaga+1.jpg)
Manel Alonso publica el seu segon poemari de l’any, X Premi de Poesia Antoni Matutano, Vila d’Almassora, però en aquesta ocasió amb el desig com a eix temàtic. Tot i endinsar-se en un terreny conreat amb profusió, abonat als tòpics i als llocs comuns, Alonso sorteja el camp de mines amb coneixement, de vegades per la via del vers directe i estellesià i, més sovint, amb un lirisme delicat i evocador ben eficaç. Però és en la manera de tancar els poemes, precisa i colpidora, on es fa més palés l’ofici de l’autor.
(Publicat al suplement del diari El País, Quadern, núm. 514, el 13 de maig de 2010)
Enhorabona pel llibre i per haver aconseguit comentari. Per molts anys.
ResponElimina