divendres, 16 de gener de 2015

"DE VEGADES" I RUBÉN DURÀ


De vegades un músic et sorprén i recupera quinze anys després d’haver estat escrits un seguit de poemes, els trau la pols i aconseguix no sols tornar-los la brillantor inicial, sinó que també descobrir allò que va motivar la seua escriptura, afegint-li el seu toc personal sense que acabe resultant un element alié al poema, sinó un vestit que s’ajusta a la seua exacta mesura, una boira sonora que crea una atmosfera que commou fins i tot el mateix poeta.
De vegades un poeta escriu amb l’ànima plena de ferides sagnants i ho fa com si fóra una teràpia durant la qual es dedica a alçar enormes interrogants per a buscar-los respostes.
Ara fa díhuit anys que va faltar el meu pare. El colp que em va suposar la seua desaparició em va portar a submergir-me en la creació poètica, producte de la qual van ser diverses col·leccions de poemes que es troben en els llibres Oblits, mentides i homenatges i en Hores baixes (aquest darrer inclòs en part en l’antologia Les hores rehabilitades). En el primer dels dos hi ha una col·lecció de cinc poemes sota el títol De vegades. Es tracta de cinc reflexions personals d’un home ferit per una gran absència que es pregunta sobre allò de la vida i la mort, sobre el pas del temps.


El cantautor de Puçol Rubén Durà rescata una part de la col·lecció per tal de convertir aquests poemes en un únic tema musical que interpreta acompanyat per un piano. Es tracta d’una cançó quasi nua que se sosté sobre la seua veu, una veu ferma, dúctil, ben educada, capaç de transmetre grans i petites emocions.
Rubén va agombolant la veu i atrapa des del primer vers l’oient, que seduït es deixa dur per la intensitat lírica que vessa la cançó fins a un petit camp de mines on a cada moviment que fa van explotant imatges aparentment senzilles però carregades d’una gran força poètica que invita al pensament.


Rubén Durà en aquesta cançó no deixa ningú indiferent, ja que aconseguix dotar-la d’una energia interior que fa possible que no es puga escoltar sense deixar que ens prenga els sentits. Potser algú creurà que exagere, però només intente expressar la meua experiència cada vegada que escolte aquest tema.

De vegades, només de vegades, la música es fusiona amb el poema tot conformant un cos esplèndid, magnífic i suggeridor.

Cap comentari:

Publica un comentari